IES MUSEROS. ELS ROMANENTS.

MÍRIAM?

Era al camí de tornada de l'institut i encara que els vidres de la vorera i les xicotetes pedretes em feriren els peus, res no seria debades per a aconseguir la purificació. El dolor pareixia insuportable i et donaven ganes de retirar-te. Fins i tot et qüestionaves si el que estaves fent valia la pena, però a la fi… "Si ara ens rendim, no es desaprofitarà tot l'esforç i sofriment que ja hem patit? Acabem la faena, doncs!" 

Aquesta reflexió de la Míriam em va fer obrir els ulls. Sense adonar-me'n vaig anar substituint el concepte d'atracció física que em produïa ella per una mena de sentiment d'admiració. Com si el seu cos ara siguera una silueta divina a la qual seguim i respectem sense saber exactament per què… Simplement ho fem, és ara el nostre estil de vida abans que el judici final arribe. 

Soc Núria, una Romanent. Encara que tots en el grup hem comprés la impuresa dels llibres, opine que aquest diari m'ajuda a aclarir la meua ment i a comprendre millor les noves iniciatives. Però tampoc descarte canviar d'idea i cremar-lo amb la resta de llibres. 

Diego Lliso López, 4t ESO, IES MUSEROS

EL SECRET DE E

Dimarts 24 de gener del 2020

-Mai abans he dit açò a ningú, però ara t’ho explicaré a tu- em va dir E.

-Necessite contar-t’ho. Sent que visc en una mentida i crec que tu ets el que millor m’entendrà. Quan jo era jove vaig pertànyer a una secta en contra de la religió anomenada Ciènblia. En aquest moviment érem unes 20 persones i jo em vaig enamorar d’un membre home de la secta… I aquell dia m’adoní que només sentia atracció per gent del meu sexe- em digué E mentre em quedava bocabadat.

-Però, aleshores, per què estàs amb C si t’agraden els xics?- vaig respondre-li

-Perquè en aquella època ser homosexual estava molt mal vist i vaig haver d’ocultar-ho i ara ja no és temps per a dir que soc gai- respongué ell.

Després d’uns moments de silenci vaig donar-li una abraçada i li diguí que si de veritat encara sentia atracció pels xics havia de dir-ho ja que mai no és tard per a res. Eixe era el lema que li ensenyà el meu iaio E al seu fill i que jo havia escoltat moltes vegades a casa. No hi havia millor moment per recordar-lo que ara.

Laura Escribano, 4t ESO, IES Museros

M 

El meu pla ha funcionat. Ja som més de deu persones al soterrani de la casa. Aconseguir-ho ha sigut més fàcil del que pensava. 

Tot açò va començar quan em vaig trobar a la meua habitació la ouija vella de ma mare. Vaig preguntar què feia a l’habitació però ningú l’havia portada. Feia molt de temps que no l’utilitzava i estava plena de pols. Aleshores, vaig jugar amb ella. No va passar res sorprenent. Quan la vaig deixar al seu lloc, vaig veure per darrere el dibuix de la serp que es mossega la cua. Era un senyal, era la meua hora. 

Les coses transcorren amb normalitat ací baix. Totes les persones excepte jo, tenen els ulls o els llavis cosits. Ningú no sospita res. Va ser fàcil convéncer f d’iniciar-se en açò i a poc a poc tota la colla va seguir-lo. Pel que veig, no li caic molt bé a sa mare però això no és problema, una menys. Sé que la fi del món és a prop i he de complir la profecia, he de revelar-me, he de sacrificar els que no volen veure el món. “M no podria fer-ho”. Bé, és hora d’actuar.

Vicky Lázaro Aponte, 4t ESO, IES Museros

DIETRARI

24 de maig. Ja han passat dues setmanes des que has desaparegut Míriam i encara no vols tornar. Sé on estàs però els pares malauradament no. Tinc por de dir-los en què t’has convertit i el que t’han fet. No he pogut veure a temps l'estranya admiració que senties cap als Romanents o cap al f. Tan podrit veus el món que has decidit amagar-te tu i els teus per no tenir cap relació amb aquest? No has pensat en com es va sentir la mare quan desaparegueres? Encara l'escolte plorar a les nits i el pare cada dia està més malhumorat. La casa no ha tornat a ser la mateixa sense tu. Espere que almenys et tracten bé, perquè no crec que puga ocultar per més temps aquest secret.

Ikram Ferhah, 4A, IES Museros.

EL DIARI DE MÍRIAM.

23 de juny. Els meus companys segueixen tots amb la llei del silenci, jo m'he autoproclamat com  portaveu de tots, és la meua obligació. Estic amb ells per a estar integrada. No pense com ells, però si no estic en el grup em veurien com una xiqueta fluixejada.

24 de juny. La llei del silenci ha aconseguit que els professors estiguen mes tranquils en classe, és alguna cosa que els romanents no s'han adonat, hem entrat en el seu joc. Ningú interromp en classe, eixim a la pissarra i fem el que ens diuen. Som uns titelles. Jo només moc la llengua per a dir el que pensen, però el meu paper és mínim, inconsistent, insignificant. Em sent com un titella al qual li fiquen la mà pel cul perquè diga el que els altres volen.

25 de juny. Hui acaba l'escola. Espere que acabe la ximpleria de la llei del silenci. Estic fins als ovaris de ser la portaveu d'aquest grup de borregos. Només espere que el pròxim curs les coses vagen per un altre camí, una altra senda. Estic farta de seguir el ramat, el grup, però si vull estar integrada és el que he de fer.

Manuel Campos Salva, 4t ESO, IES Museros

LA MANADA

Ara mateix estic un poc desorientat. Necessite fer-me d'una secta. He estat mirant i ha hagut una que m'ha atret i ha fet que pose tota la meua atenció en ella. Estic molt feliç d'haver trobat una secta que complisca tots els meus pensaments. M’ho he pensat molt i he decidit entrar-hi.

Acabe d'arribar a la secta. El seu nom és La Manada, els seus costums són cosir-te a l'esquena una manta de color negre per a tota vida. Això vol dir que no pots abandona-la una vegada dins. A més, també tenen un braçalet de bronze amb el qual s’identifiquen entre ells. En La Manada es dediquen a ficar-se en problemes, com per exemple, anar a altres sectes a tirar-los pilotes de foc i anar amb pancartes per a incidir en la seua opinió d'expressió. Estic molt feliç de apuntar-me. Al meu pare no li agrada i li pareix molt malament el que faig amb la meua vida. A ma mare no li importa el que faig. m’ho permet tot. Un dia segur que me n'hauré d'anar de casa perquè estic fart de que prenguen decisions sobre mi.

Alin Rasbosan, 4t ESO, IES Museros

SANG PERTOT ARREU

Vaig anar a l’escola i tenia el pressentiment que alguna cosa no anava bé. Quan vaig tornar a casa és quan, en efecte, vaig quedar-me estupefacta… Ma mare va intentar amagar, amb mala destresa, el diari sota el coixí del meu llit, el meu diari… La primera cosa que em vingué al cap era cridar però vaig canviar d'idea i li diguí que isquera de la meua habitació, amb un to de veu prou tranquil, controlant la ràbia que tenia per dins (“Com se li ocorre llegir el meu diari ? Són coses personals! No m’ho puc creure …”)

Ella intentava demanar-me perdó i estava quasi plorant, la vaig ignorar… Quan de sobte començà a plorar sang. Em vaig espantar moltíssim, ja que mai havia vist que una persona plorara sang. Vaig cridar a l´ambulància, estava poregosa, ma mare s'estava tornant boja, deia coses sense sentit i jo estava morta de por. Quan arribà l'ambulància ja era massa tard. Ma mare ja no respirava i el sòl de la casa estava completament roig. Havia plorat tota la seua sang i estava dissecada. Això em marcà per a tota la vida.

Sabina Martincu, 4t ESO, IES Museros

ORIOL, QUE CARLA ET VOL

Dos anys des que li vaig comprar el dietari a Oriol. Sé que el fa servir però no sé el que escriu. Ahir mentre netejava la seua cova vaig trobar el dietari. No volia mirar-lo, però la curiositat em va poder.

3 d'abril de 1972
Hui, per fi, Carla m'ha revelat els seus sentiments. Quan m'ho ha dit els colors m'han pujat a les galtes per l'emoció. Ja fa temps que m'agrada, tant que fins i tot he canviat per ella.

Quan vaig llegir allò vaig parar, em feia tant de goig que el meu xiquet haguera trobat l'amor, un amor adolescent, és clar, però tots n'hem tingut un.
Vaig eixir de la seua habitació i el vaig trobar a la cuina. Oriol sol vestir amb roba negra o fosca però ahir vestia d'un color roig alegre. Vaig suposar que era perquè no tenia més roba neta.
-Oriol, i eixa camiseta?
-L'he trobada a l'armari i he pensat que era un dia per a portar-la.
-I això?
De sobte, va entrar el meu home, i feliç va enunciar que Oriol tenia xicota.
-Com és això fill?- Em van mirar somrients.
-Sí, mare, Carla, es diu.

Noa Fenollosa, 4t ESO, IES Museros

ELS SILENCIOSOS

22 de juliol del 2020

Estic al cotxe i puc sentir els colps que dona la persona elegida contra el maleter, està desesperada per eixir. Finalment, aplegue a la caseta de camp on tots Els Silenciosos m'esperen, ja preparats per al sacrifici.

Trac a l'home del maleter del cotxe. L’entrem entre tots a la caseta i tanquem les portes i finestres. Li done un fort colp al cap, només intenta eixir. El lliguem a la cadira i posem les seues mans a la taula. Tots ens reunim al voltant d'ell i seguim les instruccions del llibre. 

La primera cosa que diu el llibre és: Es trencaran els dits de la persona sacrificada un per un.  La segona cosa: Es tallarà la llengua del sacrificat lentament escoltant atentament els seus crits de patiment. I la tercera cosa: S'acabarà amb la vida del sacrificat.

I així ho vam fer. Quan ja era mort tots vam veure la seua sang. En aquell moment sentíem el poder del sacrifici que ens donaria la llibertat d'aquest miserable món. Ja res tornaria a ser igual...

Yahiza Ferrando, 4t ESO, IES Museros

MARTA, UNA MARE INNOCENT

Dimecres, 3 de maig

Hui és el primer dia que escric. Soc Marta mare d'un fill preciós anomenat Jaume. Per culpa dels darrers dies tan intensos he decidit escriure per veure si així puc llevar-me tot el pes que duc damunt.

Jaume fa dos dies que no passa per casa, suposadament dilluns va anar a estudiar a casa d'un amic per als exàmens de la selectivitat. A més, al treball no donem l'abast. 

Dijous, 4 de maig

Jaume continua sense contestar les telefonades. Vull pensar que tot va bé i està estudiant molt durament.

Divendres, 5 de maig

Deixe el treball. No vull saber res d'eixos pocavergonyes. Jaume m'ha respost amb unes paraules estranyes que no entenc. A quin sant venen? "Mare, estic purificat, per fi em note lliure, fins mai."

Diumenge, 6 de maig

Els primers fulls de tots els diaris fan referència a la mateixa notícia: Marta Ferrer Sivera ha aparegut al seu domicili, morta amb signes de violència i amb la boca i els ulls cosits. Fins ara l'única prova que hi ha és el diari de la víctima que ja ha passat a disposició judicial. 

David Muedra Alcover, 4t ESO, IES Museros

UN DIA ESTRANY

molt merda

7 d’abril: Hui he tingut una discussió amb mon pare, ja que no li agrada la roba que porte. Ell diu que no puc vestir com vullga perquè segons ell he de donar una bona visió, de cara a les persones. En canvi, la meua germana em diu tot el contrari. Ella em diu que mon pare està tararot i que no faça cas perquè puc vestir com vullga. 

Hui també, he conegut a un grup de xiquets nous que són l'hòstia que són uns xicots de meravella. Hem decidit fer un grup en què anirem tots de la mateixa forma. Aquest grup s’anomena Decidits. Ens anomenem així perquè els nostres pares no volen que vestim com volem. 

Després, quan he arribat a casa, he decidit no parlar amb mon pare. M´ha cabrejat molt el que m’havia dit abans. Aleshores, he decidit tancar-me en la meua habitació.

En fi, ha sigut un dels pitjors dies i se m'han llevat les ganes de sopar, després m’he posat el pijama i me n’he anat a dormir. 

José Antonio Adrián Cózar, 4t ESO, IES Museros

DIARI D ́UNA MARE

Un poc boja

11 de febrer del 2020 El meu fill diu que les mares dels seus amics no fan el mateix que jo. Diu que la meua forma d'actuar és molt rara. Em pare a pensar i no entec com una mare pot viure sense tindre una bossa de mà de Chanel®, o sense tindre un iPhone® o sense menjar un bon entrepà de Nocilla® amb pernil salat. 

Però, bé, el meu fill em vol fer entendre que no tot el món vol; pot permetre’s el luxe de tindre eixes coses, encara que jo crec que l’entrepà sí. Però ell em diu que si jo no poguera permetre-m’ho, m'agradaria que m'ho refregaren? I jo em pose a reflexionar, i pense: el meu fill té tota la raó, no tot el món pot tindre el que jo tinc. 

Així que hui 11 de febrer del 2020 he anat a Càrites® a ajudar els més necessitats. He donat molta de la roba del meu fill i meua que ja no gastàvem. Les persones que hi havien estaven molt contentes i ens ho han agraït molt. 

Gràcies al meu fill he aprés que en esta vida si tu vols que t'ajuden, tu també has d'ajudar els altres.

Marc Peris, 4t ESO, IES Museros

QUI ÉS G? 

Desperte agitat, em falta l’aire. Què havia passat? No ho recorde. Mire al meu voltat. Estic sol. Em segrestaren? És un somni? Moltes preguntes volaren flueixen en el meu adolorit cap. 

Em trobe dins d’una habitació xicoteta de fusta. Hi ha una taula de nit en un cantonet, col·locada diagonalment. M’alce i vaig decidit directe a la porta… 

– Tancada! 

Inquiet, gire sobre els peus i la meua vista va a parar a la taula de nit. Hi ha un llibre damunt, amb la lletra G en un profund intens color roig. Obric el llibre… 

↭ 

27 – D’OCTUBRE. Cap lloc és segur hui, ara. 

28 – D’OCTUBRE. Per què jo a mi? 

3 – NOVEMBRE. He aconseguit fugir d’ells. 

5 – NOVEMBRE. Atrapat. 

8 – NOVEMBRE. Si hagueres de matar llevar-li la vida a qualsevol persona per salvar la teua, ho faries? 

↭ 

– No ho sé, tal vegada sí. 

Crac! 

S’obri, vaig veure entrar la punta d’una pistola i de sobte s’escolta un PUM, obric els ulls (tancats per l’impacte) i… 

Desperte… El meu despertador sonant… Dilluns 7:13h, la primera vegada que estic alleujat, content per alçar-me de bon matí un dilluns. 

Sílvia Molas Ruiz, 4t ESO, IES Museros

DIETARI

20 de gener

Avui he decidit seguir amb les consignes dels Romanents, i per això he hagut de rapar-me al zero. Ha sigut una cosa complicada, perquè sempre he tingut molta estima als meus cabells llargs i negres. Però estic disposada a sacrificar-los per la meua nova creença de la que qual forme part.

Fa poc de temps que he trobat a l’escola aquest grup. Em varen convéncer només vaig escoltar les paraules d’aquell xic. Molts pensaven que estava boig, però a mi em va semblar el millor moviment que havia vist fins ara. Volem canviar el món, aquest món brut i corromput per la maldat d’una gran part de persones que sols busquen el benefici propi, encara que hagen de destruir-lo i acabar amb ell. Per això no m’importa perdre els meus cabells perfectes o fins i tot fer altres coses pitjors.

Des d’avui comença la meua transformació com a romanent. Encara em falta saber quin serà el meu pròxim pas en aquest viatge.

Verónica Ibáñez, 4t ESO, IES Museros

EL DIETARI DE PAU

Hola, bon dia. Sóc p., el pare de f., encara que també l'anomenem pel seu nom, Ferran. Vivim a Novelda des de fa 2 anys, ja que al poble anterior Ferran s’ajuntava amb gent equivocada i va començar a fer uns canvis anormals al seu cos.
12 de febrer del 2015
Hui comence a fer un dietari igual que el meu fill Ferran.
El meu fill ha arribat amb les celles depil·lades, una cosa que per suposat, no entenc. En aquesta batalla contra el meu fill estic una mica sol ja que a la meua dona li pareix bé.
14 de febrer del 2015
Han passat dos dies des de l'últim canvi físic… Espera no! Acaba d'entrar a casa, i… No té pèl al cap! No sé ja què fer! Mentre tot ocorre, sa mare allí està, sentada al sofà sense preocupacions al cap, i mentrestant jo, Pau, desesperat.
17 de febrer del 2015
En la meua època, els punks no féiem aquestes coses. Algunes coses sí, però et puc assegurar que coses tan radicals com fa Ferran, no. Amb sort ja deu haver parat de canviar el seu cos.

David Alcover, 4t ESO, Museros

LA DESAPARICIÓ

Dilluns, 19 de març del 2020
Feia temps que no escrivia però ara mateix faria el possible per estar millor. Crec que estic enamorada de m'agrada una xica. Jo tinc nuvi fa un any, som tot el món diu que som els més feliços, que som la parella ideal, Maria i David. Però fa temps vaig conéixer una xica meravellosa molt amable, anomenada Paula. Jo només la veia com una amiga, però des de fa uns dies sent que m'agrada coses cap a ella. No sé què fer

Dimecres, 21 de març del 2020
Hui Paula m'ha dit que està enamorada de mi li agrade. Li he dit que ella a mi també. En seguida, m'ha tallat dient que les coses no són així de senzilles i menys en la nostra situació.
No sé molt bé a què es referia en tot això, però faré tot el possible per estar amb ella. La vull Crec que m'agrada.
—Josep!—Digué Carme alterada.
—Digues.—Contestà Josep.
—Agarra el telèfon de Maria i busca el número d'una tal Paula. Crec que sé on pot haver estat per última volta, la nostra filla.—Exclamà Carme, sense pensar-ho dues voltes.

Lucía Castro Cuenca, 4t ESO, IES Museros 

LA PLATJA

Tot va passar al tornar a la ciutat. Jo estava passejant per la platja, escoltava el so del mar. Era formidable. Recorde que eren les huit de la vesprada, ja estava fent-se de nit i el sol començava a baixar. Ma mare em va cridar per telèfon, volia que tornara a casa, però jo no volia. Després de tant de temps fora de la ciutat volia desbloquejar records... 

Al cap d'un temps va escriure'm, no parava de enviar-me missatges, se li notava molt preocupada, era molt estrany. De sobte, vaig veure una llum. Hi havien flamarades formant un cercle a la vora del mar. Ja havia estat en aquesta situació, vaig intentar fugir, però una silueta em va perseguir. Va agafar-me i va portar-me a aquell ritual. Vaig reconéixer al que era el seu líder, era mon pare, i al seu costat la meua germana bessona. Feia 10 anys que no la veia, però la vaig reconéixer al moment. Va aparéixer un home amb fil i agulla. Vaig veure a la meua germana amb la boca cosida. I sabia que ara em tocava a mi. Ara sols puc comunicar-me escrivint.    

Alexón Menacho, 4t ESO, IES Museros 

DELIRIS D'UN ADOLESCENT

5 de maig

Comence a escriure aquest dietari per a deixar constància del que fa el meu fill. Pensava que era d’una tribu urbana, com a la que pertanyia jo. Primer es fa vegà, després es posa a vestir com un sectari i ahora va descalç... Abans que fera el que vulguera, però ara es lesiona i sagna pels peus. He parlat amb la meua dona, però ella diu que són coses de jóvens... I un ou!
9 de juny
Ara no em parla! He fet tot el possible per a parlar-li, però no em fa cas ni ell ni la seua mare. Doncs que faça el que vulga! M’importa una merda! Si es trenca el peu, que se’l trenque. Si deixa de parlar, que no parle, com si es cus la boca I busca alienígenes! És el meu fill, però no em tracta com si jo fora el seu pare. Encara que l’acompanyaria a vore els aliens.

Víctor Gómez, 4t ESO, IES Museros