Ulisses i jo per Albert Martínez Correas
En aquest viatge literari m’endinse en les pàgines d’un llibre vell, sentint-me com un viatger del temps en un món de paraules, anomenat L’Odissea. El personatge em convida a seguir-lo en la seua aventura pel mar, es diu Ulisses i, acabada la guerra de Troia, s’embarca per a tornar a Ítaca i em pregunta si vull ser el seu acompanyant, òbviament accepte. Ja en el vaixell rumb a Ítaca, em conta que durant la seua absència, molts homes haurien pretés casar-se amb la seua esposa Penélope i que quan arribem al destí prendrà venjança. No està sent un viatge gens fàcil, però amb l’astúcia del gran Ulisses estem superant els reptes divins que ens trobem durant la navegació com el cant de les sirenes i el ciclop. Després d’un llarg i pesat viatge pel mar, hem arribat a Ítaca, Ulisses continua amb la seua esposa i a mi m’acullen com a un fill.
Un viatge en soledat per Marc Martí Campos
Mentre voltejava les fulles d’un llibre ple de misteris i d’aventures, una idea em va vindre al cap: vull conéixer l’autor d’aquestes emocionants obres. Decidit a fer realitat aquesta inquietud, vaig començar a tramar el meu propi viatge. Vaig planificar la ruta: primer, buscaria informació sobre l’autor i els llocs que l’inspiren. Després em posaria en camí cap a les grans ciutats i paisatges que han donat forma a les novel·les. El viatge em va portar per camins amb runes antigues i camins tenebrosos, era una mica tètric, però semblava molt emocionant. Finalment, després de mesos de recerca i de viatges, vaig aplegar al petit poble on vivia l’autor. Vaig tocar a la porta de la seua casa i molt nerviós, vaig presentar-me com a un gran admirador del seu treball. Aquell encontre fou l’inici d’una cordial amistat lligada per la passió als llibres. Vaig descobrir que, les millors aventures són les que fas tu sol.
El nostre objectiu, Cervantes per Vicent Gil Vidal
Després de molts anys he pogut acabar la meua màquina del temps i així poder conèixer el considerat com millor escriptor de la llengua espanyola, Cervantes. He completat el viatge, i com esperava ha eixit fenomenal. He preguntat per a saber on estic, però ningú em contesta i em miren malament. Pot ser per com em visc, així que he intercanviat la meua amb un home que s’havia interessat i he venut el meu rellotge. Ara la meua pregunta ha estat contestada per un xiquet: “Estem a València”. No m’ho puc creure, hauria d’estar més prop de la capital, Toledo. He intentat preguntar si algú podia dur-me, però ningú em fa cas excepte el xiquet d’abans. Ell està prou il•lusionat des del moment que he dit que vull visitar Cervantes i m’ha dit que vol vindre amb mi. He acabat acceptant, perquè m’ha dit que coneix unes persones que ens poden dur. Així que ara, el xiquet, que es diu Miquel, i jo ens aventurarem en aquest camí de lladres i cavallers corruptes per a arribar al nostre objectiu, Cervantes.
El diari perdut per Eloy Martínez Terrés
Quan vaig arribar a casa de la meua besàvia Anna Frank, la qual havia faltat feia més de 50 anys, em trobí amb una desil·lusió. La casa estava abandonada i en males condicions, però quan ja donava per perdut el fet de poder accedir a la casa, vaig veure que hi havia una finestra petita que pareixia estar trencada. Anava amb compte de no tallar-me amb els cristalls, i només entrar ja vaig veure una carta damunt de la taula. En obrir-la em trobí amb eixe famós mapa de què sempre em parlava ma mare. Aquest mapa em dirigia fins al diari perdut de la meua besàvia. En el racó més amagat de la casa vaig trobar l’habitació secreta. Les parets estaven cobertes de llibres. En el centre hi havia una caixa que mostrava el diari d’Anna Frank amb una nota que deia: “És l’hora de començar el teu viatge”.
Salvant Lorca per Nabil Benmessaoud Morales
Acabem d’arribar a Granada, els carrers són foscos i tristos, passen per un costat homes amb camisa blava que alaben un tal “Francisco Franco”, per altra part ens trobem una biblioteca destrossada amb diferents cartells, “Viva la república” ficava en un d’ells. En entrar a la biblioteca ens trobem Federico García Lorca que acaba de publicar La casa de Bernarda Alba, venim a avisar-lo que se’n vaja que l’afusellaran en cinc mesos. Ell no ho creu fins que li mostrem un llibre de text del futur on ix la data de la seua mort, és aleshores quan diu: “No me lo puedo creer”, més tard entra en raó i decideix fugir a Mèxic. És així com aconseguírem salvar la vida de Federico García Lorca i que no formara part del mig milió de persones que moriren en la Guerra Civil Espanyola. Tornàrem a visitar-lo i ens mostrà la seua admiració en forma de poemes i romanços. Acaba morint a Mèxic en l’any 1969 i mai més torna a Espanya.
Un desig a Amsterdam per Anna Regal i Giner
He escoltat moltes històries al llarg de la meua vida, però cap m’ha semblat tan forta ni tan trista com la d’Anna Frank. És impressionant com una xiqueta de quinze anys explicava tan detalladament determinats fets mitjançant el seu diari. Jo, una dona de mitjana edat, estava obsessionada amb aquesta història i el meu objectiu de vida era visitar la seua casa-museu. Malgrat la distància que em separava de la meua llar a Amsterdam, on es trobava el museu, no pensava ignorar el meu desig. El meu viatge va començar a Toledo per agafar un taxi cap a Madrid i després agafar un vol cap a Amsterdam. Durant el primer trajecte em sentia tranquil·la, però durant el segon els nervis s’apoderaven del meu cos, ja que el fet d’estar a punt de complir un desig em provocava ansietat. Després d’unes quantes hores jo ja estava en el meu destí. Sentia que les meues mans em tremolaven i que no era capaç de produir cap so. En veure la casa davant meua em vaig sentir satisfeta i en secret vaig plorar un poc. La seua història era semblant a les d’altres víctimes i, a mi, em recordava a la dels meus avantpassats. Sens dubte, Anna Frank és una icona per a molta gent.
Raquel, la nova escriptora per Raquel Linares Duart
Raquel és una xica que des de ben menuda ha llegit novel·les romàntiques de l’autora Mercedes Ron i, fins a dia de hui, desitja arribar a ser una escriptora tan talentosa com ella. Per aquest motiu, Raquel comença un viatge fins a Roma on viu actualment per demanar-li consell amb la seua primera novel·la. Inicialment, la jove Raquel, sense el permís dels pares, pren un vol des amb la seua millor amiga Marisa i, en arribar a Roma, el primer que fa és buscar un lloc on dormir. Tot seguit, pregunta als habitants per Mercedes però, passen els dies i no dona amb ella. Més tard, arriben a l’aeroport per agafar el vol per tornar-se’n a València, però minuts abans de partir el vol, Marisa es fixa en un grup de “paparazzis” envoltant una persona i decideix arrimar-se. Al segon de vore Mercedes, crida Raquel i ella amb un somriure gegant comença a conversar-hi. Finalment, Raquel i Marisa tornen a València amb un somriure més gran que la ciutat de València i, encara que els seus pares s’enfaden molt, l’únic important per a Raquel era reprendre la seua novel·la amb les pautes donades per Mercedes.
Un viatge literari fallit per Joan Rovira Perelló
És un dos de gener de 1975 a la ciutat de València i Laura, una xica jove de cabells daurats i no massa alta, es disposa a agafar un tren juntament amb el seu germà Rubén per poder viatjar a la província de Navarra, lloc on es troba el grandiós novel·lista valencià, Guillem Martí. Després de dos dies i tres autobusos, han arribat a la frontera entre Aragó i Navarra on els han parat. Un policia els diu que fa poc ha ocorregut un atac terrorista, per tant, hauran de dir-li quin és el motiu del seu viatge al territori navarrès. Ells fermament contesten que el seu objectiu és conéixer Guillem Martí per demanar-li un favor. Seguidament el policia assenteix i els deixa passar. Una vegada endinsats a la província tracten de buscar-lo preguntant als habitants. Un avi d’uns 70 anys els diu que treballa en un alberg on feia poc que s’havia allotjat l’escriptor, per tant, intenten trobar-lo. Quan hi arriben, s’adonen que l’alberg està destrossat i hi ha un grup de gent en cercle. En arrimar-se, observen el cos sense vida de Guillem estés al terra.
Les meravelles d’Europa mai vistes per Ariadna Cuartero Sánchez
Sara començava el seu viatge, amb el cotxe ple de llibres fantàstics i d’éssers sobrenaturals, són els seus preferits. Es va proposar que per cada ciutat que conegues-hi, es llegiria un llibre per a poder recordar sempre els paisatges tan bonics que hi havia presenciat. Volia recórrer tot Europa en 80 dies, com Jules Verne, però en compte de fer la volta món, a Europa. Al principi li va anar bé, disfrutava cada moment com si fora l’últim i li sobraven hores al dia; però, a poc a poc, la cosa es va complicar, no li quedaven diners per a gasolina, no arribava als llocs que volia visitar i ja havia perdut el compte dels llibres que no havia llegit els dies que tocaven. Açò va fer que perdera la il·lusió pel seu propòsit, al que hi havia dedicat molt d’esforç i moltes hores de treball per a poder complir-lo. Però ella era una dona valenta i no va perdre les ganes d’intentar-ho i finalment ho va aconseguir. Es va sentir tan orgullosa d’haver-ho complit que va decidir escriure un llibre “Les meravelles d’Europa mai vistes”.
Viatge literari d’El diari d’Anna Frank per Ainna Ballester Vidal
Quan era menuda, la meua mare em donava llibres perquè llegírem junts. Era la nostra forma de passar temps en família. Quan tenia 14 anys, ma mare em portà un llibre nou per a llegir. S'anomenava El diari d'Anna Frank. El llegírem més de deu vegades. Era un llibre trist, pero la història era real, i a ma mare era això el que li agradava dels llibres, convertint aquest en el seu favorit. El 21 de febrer de 2022, ma mare va morir de càncer. Jo tenia 18 anys acabats de complir i ella era la meua única família. És així com vaig caure en una immensa depressió. Durant més de tres mesos vaig estar anat al psicòleg i, finalment, arribàrem a una conclusió: hauria de viatjar a Amsterdam a conéixer la casa on transcorre tota la història del seu llibre favorit. Cinc mesos després de la pèrdua de ma mare vaig anar a conéixer aquella casa. Vaig veure totes les fotos colgades per les parets, l'habitació d'Anna i el diari original. Aquell dia va ser com si ma mare fora al meu costat, disfrutant del viatge literari del seu llibre preferit.
Un viatge revelador per Marisa Beltrán Molina
Després d’haver-me llegit tota la col·lecció de llibres de J.K. Rowling, el meu interés per aquest món va sortir. Vaig començar a investigar sobre aquest món fantàstic i a preguntar-me si açò no tan sols era ficció. Vaig investigar i endevinar que Oxford era el lloc on Rowling es va inspirar i, sense el consentiment dels meus pares, marxí de viatge cap allí. No va haver cap complicació a l’hora de pujar a l’avió i, una vegada a Londres, vaig haver d’agafar un bus per a anar a la ciutat d’Oxford. En arribar vaig traure el meu llibre amb recerques d’informació i comencí a caminar cap a la gran universitat. Per a poder entrar, vaig haver de fer-me passar per un estudiant, una vegada dins, directa cap a la biblioteca, em vaig quedar sorpresa en veure com d’impressionant que era aquesta. No sé explicar com, però vaig acabar en el despatx del director parlant d’aquesta magnífica saga. Em va contar que centenars de xiquets s’havien colat. Després de la xarrada amb el director, vaig entendre que aquesta història tan sols era ficció. Però en el meu cor sempre seria real.
El meu viatge literari per Leire Esplugues Moreno
Als 9 o 10 anys d’edat, vaig començar a interessar-me per la saga de Harry Potter, gràcies als meus oncles que els agradava molt. Sempre que anàvem, la meua germana i jo, a sa casa, ens posaven una d’aquestes pel·lícules i més tard, ens dugueren a una exposició. Set anys més tard, decidirem emprendre un viatge a Londres, a la Universitat d’Òxford, per tal de visitar el lloc on estaven ambientades les novel·les i les pel·lícules. A l’avió coneguérem un grup de xics i xiques que també anaven a aquest lloc. Vam estar visitant Londres fins el dia de la visita. En arribar, començaren les situacions estranyes. Es movien làmpades, s’apagaven els llums, s’escoltaven sorolls... Anàrem al bany i de camí ens vam perdre. Passà el temps i ens quedàrem a la Universitat tancats. Passades 6 hores d’estar allí sense llum ni res, cridant per tal que se n’adonaren que estàvem allí, es va escoltar un soroll molt fort. S’obriren les portes i,de sobte, aparegué la mateixa J. K. Rowling, autora d’aquesta saga literària.
El viatge de Tomàs per Ainhoa Sebastià Tel
Tomàs obri els ulls, davant d’ell observa una cambra amb un aspecte brut i vell, des de dins d’ella sent les veus del capità Llargamà, “Ja ens situem a la costa, en uns deu minuts llançarem l’ancora”. Feia setze dies que Tomàs viatjava al vaixell acompanyat de la tripulació i del capità en busca d’un escriptor anomenat Merlí, el qual provocava que Tomàs s’endinsara en les seues lectures. Una vegada a la riba s’endinsen tots junts a la immensitat de la selva, envoltats per una vegetació molt variada i plena de fauna salvatge. Tomàs no s’estranya que un escriptor com Merlí faça obres tan bones amb aquell paisatge tan espectacular. Durant aquest viatge passen cinc dies en aquella selva, trobant-se al cinqué dia desesperats per no trobar Merlí en aquell lloc. Quant Tomàs ja no té esperances de trobar-lo, s’adona que a l’alt d’una palmera es troba una caseta de fusta a la qual puja. Una vegada dalt truca dues voltes i als segons obri un home estranyat. Així, finalment Tomàs s’adona que és Merlí i li demana que dar-se amb ell uns dies per saber tot el que es preguntava des de feia molt de temps sobre ell.
Una xiqueta afortunada per Sergi Alacreu Caparrós
Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Clàudia que, des que va llegir Harry Potter, tenia el desig d’anar a «La Ronda d’Allà », però en la seua família no eren molt rics. Un dia, pel carrer, es trobà un cupó de loteria, amb tanta sort que, quan arribà a casa, s’adonà que li va tocar el premi guanyador. Ella es va emocionar molt i li ho contà a sa mare. També li digué que no hauria de treballar més. A més a més, li va demanar anar a Londres per visitar aquell carrer, ja que amb la fortuna que tenien ara, podien fer el que vullgueren. Sa mare, feliç pel moment, comprà els bitllets d’avió per a que anaren al dia següent, i així va ser. A les 9.00 del matí ja estaven volant direcció Londres. Finalment, Clàudia era la xiqueta més feliç i afortunada del món, va traure la seua família de la pobresa i va complir el seu desig de visitar aquell carreró.
Un viatge estrany per Àngel Ayora Guerola
En un univers paral·lel al nostre, en el món de MARVEL, a l’any 2017 a Nova York, situat en la Terra, hi van aparèixer un grup de joves, els quals estaven fent un viatge per a descobrir com era una ciutat plena de superherois. El primer dia que el grup arriba allí ho va veure tot molt normal, però ells sabien que en eixa ciutat res era normal. Aleshores decidiren que havien d’eixir a explorar, perquè ells no volien estar tots els dies mirant monuments, el que volien era descobrir als seus superherois favorits. Aleshores com eixe dia quan arribaren ja era de nit i estaven molt cansats, decidiren buscar per internet on podrien estar i així al dia següent podrien anar prompte a buscar-los. Al dia següent anaren al lloc que trobaren en internet i els van vore en acció combatent contra una espècie de robots que venien de l’espai, però venien d’un portal. Després d’haver-los vist en acció intentaren anar a parlar amb ells però el que no sabien era que estaven entrant en un mon perillós i haurien d’unir-se als superherois.
El viatge a Amsterdam per Lucía Ventura Guillén
Una vegada a l’escola, fa una anys, em van contar la història d'una xiqueta que va viure els temps de la Segona Guerra Mundial, Anna Frank, aquesta em va cridar molt l'atenció. Un temps després, quan vaig descobrir que tenia una casa-museu no vaig dubtar que havia d'anar a veure-la. Així que em posí mans a l'obra, vaig començar a recaptar diners i algú que m'acompanyara en aquesta aventura. La veritat és que em va costar el meu temps preparar-ho tot però finalment ho vaig aconseguir. Un divendres de gener vaig sortir cap a Amsterdam i vam estar allí allotjats en un hotel durant sis dies, els meus pares, la meua germana i jo. Amsterdam ens va agradar molt, el quart dia fou quan visitàrem la casa-museu que ens deixà molt impressionats per tots els detalls que vam veure i ens van contar, ens va encantar tant que un any després decidírem tornar-hi.
Un viatge màgic per Víctor Soria Ferrer
Des de ben menuda, la història d’Anna Frank l’havia marcada, com també havia marcat sa mare d’adolescent. És eixe el motiu que el seu nom fora Anna. En el moment de la història, Anna tenia al voltant de 40 anys, i la seua mare acabava de faltar. Ella i sa mare com a fanàtiques del diari d’Anna Frank, sempre deien que en algun moment visitarien sa casa a Amsterdam. Però havien fet tard. Anna va decidir que com a homenatge a sa mare visitaria la casa-museu dels Frank. I així ho va fer. Va emprendre sola el viatge, només amb una maleta de mà i una part de les cendres de sa mare. Ja arribada als Països Baixos, va decidir visitar Amsterdam abans d’anar a la casa d’Anna Frank, de la qual tenia la visita reservada des de feia mesos. Dos dies després visità el museu, on va entrar amb el pot de cendres entre les mans. Només va entrar, a Anna li va rodar una llàgrima per la galta. Va poder sentir la connexió amb sa mare de nou, com si la tinguera al costat i res haguera canviat. Va ser un moment màgic.
La biblioteca per Leo Hidalgo Velasques
Es veu un home corrent, un home desesperat, el seu cos maltractat, que mostra que ha sigut colpejat. El lloc on es troba pareix ser un corredor en què els costats són prestatgeries plenes de llibres, l’home corre fugint del seu agressor. Veu una eixida, una esperança, va cap a ella, però apareix altre home en l’eixida i l’acorralen. Al final sols s’escolten crits. Coneixem un periodista, que investiga el cas d’un home desaparegut misteriosament. Alguns rumors apunten a una biblioteca, la policia descarta la relació entre la biblioteca i la desaparició de l’home per falta de proves. El periodista atent amb aquests rumors, decideix descobrir el que realment ha passat. Falsifica la seua documentació i es fa passar per un treballador d'una altra biblioteca, així s’infiltra. Al cap de tres dies, ha investigat la biblioteca i recollit tota la informació. Quan quasi ja té tota la informació necessària, s’escolta un home corrent cap a ell i un colp, el periodista i l’home comencen a lluitar, l’ha descobert. El periodista corre malferit pels corredors de la biblioteca amb desesperació, troba una eixida, una esperança, però apareix un altre home en l’eixida i ja sabem com es va a acabar.
Emocions al museu d’Anna Frank per Rubén Bresó Blasco
En la ciutat d'Amsterdam, vaig tenir l'oportunitat de visitar el Museu d’Anna Frank. Quan vaig entrar, em va envair una sensació de reverència i tristor. Vaig començar a recórrer les petites habitacions i els passadissos estrets on Anna Frank i la seva família van viure ocults durant la Segona Guerra Mundial. Mentre mirava les parets cobertes d'escriptures i fotografies, em vaig adonar de la crueltat de la persecució que van patir els jueus durant aquell temps. Vaig imaginar la vida quotidiana de la jove Anna, la seva esperança i els seus somnis estancats per la guerra i la intolerància. Em vaig emocionar en veure el diari original d’Anna Frank, on va deixar escrits els seus pensaments més íntims i les seues reflexions sobre la humanitat. Vaig sortir del museu amb un profund respecte per la seua memòria i amb el compromís de recordar sempre la seva història com a missatge de la importància de la pau i la tolerància entre éssers vius.
Davant de la fi per Matías Gutiérrez Languidey
L’aire fred de l’hivern omplia les terres muntanyoses del nord. Els arbres estaven coberts per la neu i els rastres de passos no duraven res. Cobrint-se els ulls, Potter va caminar acuradament. Darrere d’ell, Granger i Weasley van seguir-lo. Hermione agafava un pal de fusta peculiar mentre que Ron intentava llegir un mapa. “Estem perduts?” va preguntar Hermione. “No, només hem de passar entre eixes dues muntanyes”. Weasley va respondre. Els mags i la bruixa havien eixit de Hogwarts, passant per Aureas, les terres de l’est, a la recerca de la Font del Coneixement, una gran biblioteca, protegida pel rei endimoniat, que contenia tots els fets històrics del món. “No queda res, finalment podrem acabar aquesta aventura”. va dir Potter. Els altres van fer que sí amb el cap. Una vegada ja entre les muntanyes, la llum no arribava a l’espai però el grup avançava. Ja prop del final, es podien veure raigs de llum. Els aventurers seguiren avançant, nerviosos i amb esperança. Finalment, en eixir del camí, la neu semblava parar i la llum els va cegar per un moment. Lentament, van obrir les ulls i la lluna va il·luminar la seua destinació final: el castell del rei endimoniat.
Bernat i la literatura per Mario Rocamonde Galindo
A València vivia un xiquet anomenat Bernat que era un fanàtic de la literatura i llegia tots el llibres que se li posaven pel davant. Ell tenia un escriptor preferit que s’anomenava Mario Rocamonde, aquest era molt conegut i molt bo en la seua feina. Un dia Bernat va decidir anar a visitar-lo perquè li contara el seu secret per a escriure tan bé. Va investigar per les xarxes socials per buscar la seua adreça, però no la va trobar. Després d’uns mesos, Bernat va trobar l’adreça de la seua germana, Sònia Rocamonde, que vivia a Mongòlia. Va agafar un vol per a preguntar-li a d’ella on vivia Mario. Quan arribà, va anar a sa casa i li preguntà on vivia el seu germà. Al principi no li va voler contestar però després parlant amb ell, li va dir que vivia a la casa del costat. Bernat se’n va anar corrent i va fer sonar el timbre, un home vell que pareixia savi va obrir la porta i, de sobte, s’adonà que era Mario, li va poder fer la pregunta. Aquest solament li va dir que escrivia amb el cor, tancà la porta i no va saber mai més d’ell.
La aventura curiosa per Lorena Ruiz Oliver
La meua aventura comença en una biblioteca antiga, on un llibre misteriós em guia a través de paisatges imaginaris. Em trobe envoltada de personatges i aventures mentre viatge a través dels llibres. De sobte, estic davant de la casa d’Anna Frank, un lloc carregat d’història i emotivitat, on Anna va viure amagada durant la Segona Guerra Mundial. Cada habitació em parla dels somnis i les pors constants que ella i la seua família van suportar durant aquells temps foscos. Contemple les parets plenes de citacions del seu famós diari, a mesura que recórrec la casa, note una barreja d’angoixa i admiració. Quan isc de la casa, em sent profundament commoguda per haver tingut l’oportunitat de conèixer una part de la història. En eixir, la meua aventura havia de continuar però la curiositat de saber més d’aquella època em va fer voler quedar-me i indagar en la seua vida.
Posposat el viatge literari per Claudia Vila Martínez
Hui serà el dia meravellós de Carla. Una noia que viu a València. Des de menuda desitja viatjar a Londres, lloc on se situen algunes escenes de la seua saga de llibres preferida. Hui, 1 de setembre del 2025 és l'aniversari d'ella. Li sona el despertador a les 9.00h. Sa mare l’està esperant en la saleta per donar-li el desitjat regal i iniciar l'aventura. Trenta minuts després mare i filla van dins del cotxe cap a l'estació. Carla ansiosa li pregunta a la mare: "Però, on anem?" 12.30h ix l'avió, quan la xiqueta se n’adona d'on va, plora d'alegria. Durant la trajectòria no es pot estar parada i a l'arribada a Londres pensa a visitar una exposició, caminar pel carreró de Harry Potter, fins i tot veure el famós banc de Gringotts. A l'arribada a l'hotel la mare rep una trucada d'un nombre desconegut. Han segrestat Pupi, el seu gosset. Carla és una noia de 14 anys molt madura, aleshores, no dubta en cap moment a agafar el següent vol per tornar a casa i rescatar Pupi. Després de tot esperarà un any més. Ara inicia l'aventura a la recerca de Pupi...
Connectar amb el passat per Pablo Pérez González
Ja estàvem preparats el meu amic David i jo per anar a Amsterdam per a conéixer el museu d'Anna Frank, una víctima de la Segona Guerra Mundial. Es va fer famosa per un diari que va escriure quan estava amb la seua família amagada a la casa on vivien que a dia de hui és el museu. Agarràrem l’avió direcció Amsterdam, jo estava molt nerviós volia jaestar caminant per la casa d'Anna, veure els objectes que estaven i sobretot el famós diari. Una vegada ja allí vam deixar les coses en un apartament que llogàrem. Anant ja cap allà, uns borratxos ens intentaren furtar, tenien molt mala pinta i damunt no sabíem el que ens deien, però navaixa en mà feien por. Escapàrem d'ells, ja per fi aplegàrem al nostre destí. Quan vaig entrar a la casa, notí un ambient carregat, com a que et dona llàstima tot. Però em vaig plenar de valentia i seguírem amb la visita. Cada objecte em va fer connectar amb el passat. Vaig marxar amb el cap ple de reflexions i amb la història d’Anna Frank com un record que mai oblidaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.