25 d’abr. 2009

Avui el metro viatja prou fluïd, rarament a la parada de Xàtiva no ha pujat massa gent. Aquesta fluïdesa hem permet fixar-me en un xiquet moreno de pell, d'uns dotze anys, que corre cap a la porta d'entrada carregat amb una motxilla d'anar a l'escola. Malauradament no aconsegueix arribar a temps, el metro comença a tancar les portes i en breu sortirà.

L'home que està assegut enfront meu és marroquí. Va vindre a Espanya fa dotze anys buscant la seua novia i el seu fill, fruit d'una nit de passió conduïda per l'instint masculí de reproducció. Encara no el coneix malgrat les ganes que en té. Aquest emigrant segueix una cultura molt estricta que no el permet fer coses que a la seua novia li haguera agradat fer, així que ella una setmana després de tenir el xiquet va marxar cap a Tarifa, on va viure dos anys i va conèixer un important constructor amb projectes a València, que la portà cap ací. Actualment viuen junts ella, ell, i el xiquet que avui va a l'escola, però ha perdut el metro.

L'emigrant els va seguir el rastre com va poder. Però ací sols l’ha vist una vegada. Ella es va limitar a donar-li una fotografia del xiquet, que en aquest moment observa amb tristesa i ressignació, doncs, ella li va dir que mai no el coneixeria perquè ja tenia un pare. Ell ha intentat contactar amb ella de moltes formes i moltes vegades, però mai ha obtingut res que l'ajudara a conèixer el seu fill. A més des de què va arribar a València treballa de sol a sol per a un prestigiós constructor que explota els seus treballadors, i al qui mai no ha vist la cara, sols sap que és andalús i que està casat amb una estrangera.

Avui no anirà a treballar perquè es dirigix a l'Hospital General on li detectaran un tumor irrevesrsible que li permetrà viure dos curts mesos més, i decidirà tornar al seu país d'origen: el Marroc. Allí sol, abatut, sense esperar res, aguantarà un mes, i morirà de pena més que no de la malaltia. Després de mort, se seguiran els costums de la seua cultura, li faran un ritual ben alegre i curiós que acabarà amb un ball al voltant de les seues cendres.


Sara Roig, IES Rei en Jaume (Alzira)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.