Vicent Tarrasó

M’explicava Vicent Tarrasó que fou l’actitud indiferent d’aquella xiqueta la que va frenar en aquell moment de valentia, la gana que podia tindre de materialitzar el seu suïcidi. “Cent trenta-dos persones s’aturaren davant el meu balcó per contemplar l’espectacle” em replica.

Li comento que l’última cosa que pensaria en un moment de crisi existencial és a fer comptes.

Ben bé, si em trobés en una situació similar; no ho sé, pensaria en les raons que fan de la meua existència un infern tal que volgués avançar la visita inexorable de la mort, o bé en com o quant m’estime la vida.

Tarrasó és clar: “La xiqueta ”.

- Entre totes les mirades, endinsades en un silenci sepulcral, que suplicaven que no llençara la meua vida al vent, només la xiqueta continuava el seu pas lleuger, feliç, innocent sense contemplar allò que tots contemplaven: un home patètic que amenaçava de suïcidar-se .

Em diu que la xiqueta coneixia ben bé que no ho faria.

Tarrasó em confessà que feia mig any que fabulava amb el seu suïcidi, després que la vida ja no guardava cap sentit per a ell.

Ell prou sabia que mai escriuria el final. Feia tres mesos que els amics insistíem perquè busqués ajuda professional , cosa que se sol fer en aquests casos. Però ell mai acceptava de fer-ho.

“Saps?” em va dir.

- En veure passar la xiqueta em vaig adonar de la situació patètica en la qual em trobava, era protagonista d’un circ rondaire. Per decepció dels espectadors, trobí l’espenta per retrocedir, tancar la porta del balcó i encendre la ràdio. Patia una lluita entre les veus de la ràdio i les meus internes. Oïa sense escoltar, planyia de mi mateix. Fins i tot un acte de rendició com és el suïcidi demanava de ser valent.

”Sóc un covard, tant que ni he pogut acabar amb el meu suplici ”

Vaig concloure que si no trobava la força per acabar la seua congoixa que fóra almenys valent per trobar-li un sentit a la vida, una motivació per no romandre pusil·lànime a l’espera de la desitjada mort.

Zineb el Moutia. 2n batxillerat A. IES Berenguer Dalmau. Catarroja