Avui, després d’una llarga travessia, hem arribat a terra. La nit fosca no ens ha deixat desplaçar-nos cap a l’interior i hem fet el campament a la mateixa costa, al voltant d’un gran foc. Sense esperar-ho hem viscut els moments més increïbles de la nostra vida i de segur que els recordarem per molts anys. Quan la foscor ja era del tot evident i les poques branques eren quasi apagades, el capità Jan ha descobert entre les roques i la vegetació unes estranyes llumetes que anaven prenent més intensitat a poc a poc. Hem restat immòbils, quiets, perquè els sons que ens cicumdaven ens feien pensar en la dolça melodia d’una orquestra de flautes i anaven apropant-se fent visible la seua intensa llum.
Els nostres ulls han observat un altre descobriment extraordinari en aquella illa llunyana que tant havíem desitjat visitar des del començament del nostre viatge: les espècies desconegudes fins al moment les comptàvem per milers i, sense dir una paraula, tots intuíem que des d’aquell instant la ciència, en general, i l’estudi de la biodiversitat, en particular, canviarien radicalment de paradigma.
De totes aquestes espècies que hem vist, l’Amblyrhynchus luminosa musicalis ha estat, sens dubte, la més admirable i preciosa. Tot el seu funcionament i la seua estructura trenquen els esquemes de la física. Desprén una llum intensa d’un rosa fúcsia que inclús ens molesta als ulls. Tots els vegetals pròxims a aquest ésser extraordinari són del color de la seua pell. Posteriorment, en estudiar-la, s’ha arribat a la conclusió que aquesta intensa il·luminació permet una “fotosíntesi rosa” en els vegetals que es tradueix en l’elaboració d’unes fruites exòtiques que suposem d’un alt nivell energètic.
El seu sistema de fonació els permet una bellíssima sonoritat perquè la seua llengua té la possibilitat d’enroscar-se, xiular i produir notes musicals segons la posició adoptada. Mai no havíem escoltat un so tan dolç ni contemplat una llum tan intensa. Com si els estels del cel hagueren aterrat.
Els nostres ulls han observat un altre descobriment extraordinari en aquella illa llunyana que tant havíem desitjat visitar des del començament del nostre viatge: les espècies desconegudes fins al moment les comptàvem per milers i, sense dir una paraula, tots intuíem que des d’aquell instant la ciència, en general, i l’estudi de la biodiversitat, en particular, canviarien radicalment de paradigma.
De totes aquestes espècies que hem vist, l’Amblyrhynchus luminosa musicalis ha estat, sens dubte, la més admirable i preciosa. Tot el seu funcionament i la seua estructura trenquen els esquemes de la física. Desprén una llum intensa d’un rosa fúcsia que inclús ens molesta als ulls. Tots els vegetals pròxims a aquest ésser extraordinari són del color de la seua pell. Posteriorment, en estudiar-la, s’ha arribat a la conclusió que aquesta intensa il·luminació permet una “fotosíntesi rosa” en els vegetals que es tradueix en l’elaboració d’unes fruites exòtiques que suposem d’un alt nivell energètic.
El seu sistema de fonació els permet una bellíssima sonoritat perquè la seua llengua té la possibilitat d’enroscar-se, xiular i produir notes musicals segons la posició adoptada. Mai no havíem escoltat un so tan dolç ni contemplat una llum tan intensa. Com si els estels del cel hagueren aterrat.
JÚLIA HUERTAS LLEDÓ. 2n Batx. B. IES Jaume II el Just
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.