Estimada senyora
C.,
Li escric per veure si les meues
paraules li resulten útils o formaran part del munt de papers que potser tinga
a l’escriptori.
Així com vostè va rebre aquells
documents durant la fira, signant
exemplars, el seu llibre caigué a les meues mans. Potser fou l’atzar que va fer que agafés
aquell exemplar amagat darrere dels best-sellers, però, finalment, vaig acabar comprant-lo.
Vostè al·ludeix reiteradament al terme
“petite” que Camus tant utilitzava. Jo, com moltes altres, també vaig ser la
seua “petite”. Açò no li estranyarà gaire. L’escriptor era molt faldiller... No
obstant, li diré que una nit d’aquestes, Albert em confessà que es veia amb una
dona espanyola. No em va aclarir el seu nom, però tot corresponia amb la
descripció que vosté fa de la seua mare,
Cecília. L’escriptor trobava alguna cosa sospitosa en ella, però no li
donà importància. El problema era Cecília; estava embarassada. Camus volia
fer-se càrrec del nadó, però malauradament, la mort de Cecília i la d’Albert ho
impediren. La xiqueta, vostè, sols conegué aquell que li va fer de pare.
No vull posar-me sobre cap altar, però
crec que si no a tots, vosté ha trobat resposta al més gran dels seus dubtes. Si és
així faça-m’ho saber.
Atentament.
M. Serra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.