CARTES A JOAN FERRER. IES CLARA CAMPOAMOR

Joan,

Jo, Emma he aprés a escriure per assabentar-me d’on ets, Joan. On?

 Demà és el meu aniversari. Jo pensava que m’estimaves. Que això era per sempre… 

Encara així, he fet un desig al Diable: que demà, sigues on sigues, aparegues ací.  He de parlar amb tu seriosament.

A més a més, aquí és una tal Mme. de Sévigné que ha preguntat per tu. No sé de què la coneixes, sembla que siga d’un altre món. Com si haguera arribat del cel, amb eixa  parla tan estranya.

 Però, això no és important. La qüestió és que demà vindràs a ma casa perquè jo ho he demanat, perquè jo ho vull, perquè jo sóc…

el Diable.

 Gisel.la Esteso Núñez, 2n Batxillerat H-B.

Estimat Joan,

la teua carta em commou. Durant els meus anys al tron he rebut moltes cartes, però mai havia llegit una història tan boja com aquesta que m’envieu.

No tot el que desitgem pot ser bo amb el temps, com haureu comprovat, i m’agradaria que la vostra història s’escriguera en un llibre amb tots els detalls d’allò que haveu viscut durant aquests mil anys de la vostra vida perquè la gent sàpiga com va ser i, prevenir-ho a uns altres que tinguin l’oportunitat de demanar tres desitjos i no cometin el mateix error que haveu comés.

 Per descomptat, faré tot el possible per treure't de la presó i recuperar la vostra espasa perquè feu el que heu de fer amb ella i descanseu per fi en pau, com ha de ser desprès de tants anys sofrint i desitjant amb tanta esperança la mort.

 Voldria que vinguereu, quan tot s'haja solucionat, a visitar-me al Buckingham Palace per prendre te i que em diguéreu la vostra opinió i resposta a la meva proposta.

Salutacions,

la reina d’Anglaterra.

Gemma Estudillo

2n Batxiller Humanístic

Benvolgut amic,

A mesura que avançava el temps, t’has adonat que la vida es va complicant cada volta més. T’has acostumat a les noves ideologies, revoltes, canvis de govern... i bé, en un primer moment quan vas desitjar ser immortal sabia que més tard o més d'hora ens retrobaríem, en aquesta llarga vida teua.

No és gens fàcil ser un ésser infinit. Has adquirit una de les destreses més desitjables per a molts, i personalment crec que has sabut aprofitar-la d’una bona manera.

 Potser, l'estereotip que tens del dimoni no siga el correcte, és a dir, no desitge que gent com tu mal visca fins a la resta dels dies. Vaja, que no és la meua intenció.

Per això he decidit, veient les teues dolentes condicions de vida i el lloc on has acabat, que amb tan sols amb una triple repetició de ‘espata ígnia’ desaparegues, com si mai hagueres existit.

El dimoni

Mar Cano

2n Batxiller Ciències

Benvolgut Joan Ferrer,
He llegit molt atentament la vostra carta i en primera instància m'ha fet pensar
que vosté estava boig, però a mesura que continuava llegint i em parlava de persones
que han marcat la nostra història,ha aconseguit que una part de mi vos creguera.

D'acord amb el que m'ha relatat dels desitjos,no puc fer que el maten per tal d'acabar 

amb tot el sofriment. Però pense que una ment com la seua no ha d'estar

tancada, per tant, li oferisc que treballe a la meua cort. 

Exercirà de cronista i  relatarà amb detall tot allò que vosté ha viscut per donar a conèixer una part oculta de la història.

Elisabeth II

Reina d'Anglaterra

Isabel Algar

2n Batxiller Humanístic

Benvolgut Joan,

T'escric des del més enllà per a dir-te que et trobe a faltar, que cada dia que t'he observat, ací al món dels vius, he desitjat amb totes les meues forces poder veure't i abraçar-te, però sé que no podria fer-ho, perquè el meu cos mort traspassaria el teu sense poder mantindre contacte, i això ens doldria als dos. Així doncs,  tan sols t'he contemplat,  observant des d'ací cada moviment, cada acció... tot.

He tractat de guiar-te per la teua eterna vida per a poder fer-la més suportable, però tu només t'has ficat en açò, t'has condemnat a tu mateix.

Ara no puc fer res per tu, ni jo ni ningú... 

Per això t'escric esta carta, per a dir-te que he d'anar al lloc a què hauria d'haver ascendit fa molt però al qual no vaig ascendir per tu.

Tanmateix ara ja he perdut la fe en tu i en tot, per la qual cosa me'n vaig Joan, me'n vaig per sempre.

Mai t'oblides de mi, jo mai ho faré.

Emma, 

Gema López

2n Batxiller Humanístic.

Joan, Joan, Joan...

 Em fas pena. Has arribat al punt de voler morir perquè ser immortal no t'aporta res. “Pobret”.

Quan jo vaig morir, aní a l'infern i coneguí aquell amb qui feres el teu pacte, aquell que et va concedir els tres desitjos que pel que diuen per ací t'han arruïnat la “vida”.

El diable, em va contar com de fàcil va ser que li donares la spata ignea. Doncs pensa que si me l'hagueres donada a mi ara no estaries en aquesta situació, desesperat i escrivint a la reina d'Anglaterra qui, per cert, també diuen ací baix que no repararà en tu, que ets un pobre boig.

 Ja s'adonaran que no mors a la presó. Però el que et deia, si m'hagueres donat la maleïda spata, el diable no hauria anat darrere de tu i no hauries gaudit dels tres desitjos.

 Hauries envellit amb l'Emma. Jo no hauria d’haver matat el teu pare i podries haver sigut feliç, això sí sense els escacs o el cinema. 

Bé, només volia recordar-te que no podràs escapar mai de la immortalitat i fer la teua existència en aquestos moments un poquet més infeliç.

T’odie.

                                                                                             Arnulf

Paula Navarro

2n Batxiller Ciències

Benvolgut Senyor Ferrer

He llegit amb molta atenció la seu carta,  i he de ser-li sincera,  al començament de la carta quan parla dels tres desitjos que el diable li va concedir vaig voler trencar la carta. Em vaig sentir com si vosté intentés burlar-se de la meua persona, però no crec que siga tan boig com per intentar burlar-se d’una reina.

Per tant he estat pensant durant un temps què fer amb vosté, i he arribat a la conclusió que intercediré al seu favor,  si es compromet a unir-se al meu exèrcit i defendre la corona de qualsevol atac per a la resta de seua eternitat.

Puc assegurar-li que no haurà de preocupar-se per res,  gaudirà de tots els luxes, i a més rebrà una gran suma de diners.

Jo m’ encarregaré que ningú sàpiga de la seua immortalitat, sempre i quan acceptes el que li he proposat.

Gràcies per llegir la meua carta, espere la teua resposta.

Atentament

La reina d’Anglaterra.

Sara Díaz

2n Batxiller Humanístic.

Benvolgut Joan:

No sóc la reina d'Anglaterra. Et propose que no baixes la mirada al final de la carta. No sigues impacient.

Em coneixes, però no de cap viatge que has fet sent immortal.

Quan vas vendre l'spata Ígnea, vaig rebre una visita singular que m'ho contà tot. Et sonarà estrany, era Déu. Aparegué en la meua habitació amb barbes llargues i sensació de poder diví. Digué que havies traït el teu poble. A canvi d'uns insignificants desitjos, el diable havia guanyat una ànima i,el nostre Creador necessitava algú que et vigilés i en el moment oportú acabés amb tu. Necessitava una altra Immortal.

Solament jo podia fer la tasca que m'havia encarregat. Durant segles t'he seguit, vigilat i fins i tot ens hem creuat.

Quan jugaves als escacs en els bars i tavernes, sempre em trobava en una taula del fons. Solitària. Una volta es creuaren els nostres ulls però el temps t'havia encegat i creies que era impossible que fos jo. Devia ser un vell record, no?

T'he trobat indefens, presoner, i estic a punt d'eliminar-te. Ningú et trobarà a faltar. La teua immortalitat t'ha deixat sol.

Adéu amat, vaig per tu.

Emma, el teu vell amor.

Sergio  Poveda

2n Batxiller Ciències

Hola Joan,

Ha arribat als meus oïts que estàs tancat a la presó, i que la reina d’Anglaterra va llegir la carta que li vas escriure, i en prendre’t per boig, va decidir traslladar-te a una cel·la de màxima seguretat. Jo, amb tot el poder que posseïsc, vull ajudar-te perquè isques d’aquest embolic, però a canvi cal que faces una cosa per mi.

Com ja vas descobrir, la  spata ignea ja no està a les meues mans, vaig perdre-la alguns segles arrere, recordes la pesta del segle XIV? Aleshores cansat dels capritxos dels mortals, vaig intentar acabar amb tots vosaltres, però el mateix Déu, el vostre benvolgut protector, va eixir en la vostra defensa, i com a càstig, Déu me la va arrabassar. Aqueixa espasa era fonamental per la meua pervivència com a cap de l’infern, amb la pèrdua de l’espasa sóc un subordinat a les ordres del nou capitost.

Així que, per favor Joan, et pregue que tornes a fabricar altra  spata ignea, t’aconseguiré tots els materials necessaris, i per descomptat, et concediré un últim desig, la mort que tant has desitjat durant aquestos últims anys de la teua vida.
Atentament,

El Dimoni

(excapitost de l'infern).

Paula Puig

2n Batxiller Humanístic

24 de febrer 2001

Estimat Joan:

Saps qui sóc? Ens coneguem, però menys del que voldria, al llarg dels anys de la meua vida he descobert que tenim molt més en comú del que pensava.

Te'n recordes de la nostra retrobada a aquella festa?. Tal vegada la nostra conversa no fou el que t'havies imaginat, i potser quan et vaig dir que el que teníem en comú era que els dos érem immortals, et cregueres que era un dels meus comentaris "misteriosos".

Ara puc dir-te, amic meu, que per a la teua sorpresa, jo, Greta Garbo, estic viva. No t'espantes. No vaig morir el 1990, com diuen. També he fet un tracte amb el dimoni, però m'ho vaig pensar millor que tu. Moltes vides. Una darrere de l'altra, però amb la mateixa ànima. Ho entens?

Voldria reunir-me amb tu a NY on la primera vegada, si et plau, parlar, veure't.

Atentament,

GB.

WERONIKA MLOCEK.

2n Batxiller Humanístic.

 

Anònim

Estimat Joan:

Sense dubte,saps qui sóc :Sóc el geni de fa quasi mil anys.

M'ha arribat la notícia que has enviat una carta a la reina d'Anglaterra per explicar-li tot,en resum,vaig llegir la carta abans que li arribara. Quan vaig concedir-te els desitjos, no vaig enganyar-te: t'he concedit el que has desijat...has gaudit de riqueses,viatges,vas conèixer Karl Marx,Greta Garbo...,era la teua decisió.

En segon lloc,nosaltres vam fer un pacte: jo vaig concedir-te els desitjos i a canvi,vaig rebre de tu l'espasa. Aleshores, no sé què pensaves quan vas intentar furtar-la del museu. En aquell moment, vas trencar el pacte que hi havia entre nosaltres: S'ha acabat tot ,Joan.

T'escric perquè sàpigues que la teua salvació és quasi impossible: primer per trencar el pacte,i segon, no estem encara al segle XII, on el poder l'eixercix el monarca.No és així,els tres poders s'han dividit (com saps) després de la revolució Francesa al 1789.

Joan, ja no gaudiràs del que tenies (ni riqueses ni immortalitat).Només m'agradaria desitjar-te sort perquè puguis sortir de la presó,viure la teua vida com els altres...

Salutacions,

Geni

Salma Rais

2n Batxiller Científic