13 de març 2014

Faustinet

I ací l'última tramesa de l'IES Dr. Faustí Barberà


Buckingham Palace 
2 de desembre del 2004.
 John Smith
Presó d’Anglaterra.`

 En John Smith,
Malgrat que vaig llegir la seua carta fa uns anys, hi ha hagut molts problemes al meu regne des d’aquests dies.
Fa uns pocs anys vam haver de combatre un brot de febre que es va convertir en una epidèmia anomenada ‘vaques boges’, encara que a vostè no li haguera afectat tot i estant fora de la presó. Vam haver de donar suport també als Estats Units d’Amèrica després dels atacs que van rebre a Washington i Nova York en setembre de 2001. Actualment el meu regnat passa per un estat tranquil i per això ara hi puc dedicar un temps i comunicar-li la meua decisió.
El director de la presó em va comunicar fa uns 6 anys que vostè havia complert el mil·lenni. He de confessar-li que al principi no vaig creure la seua història, pel que vaig enviar al meus soldats a matar-lo; però al dia següent em comunicaren que, efectivament, vostè era immortal. Crega’m que ara que conec el seu valor la meua intenció no és acabar amb la seua vida, tot el contrari: viurà amb totes les comoditats amb una única condició: haurà de construir una nova ‘sparta ignea’ per a l’ús exclusiu de la meua cort. Demà mateix li arribaran els materials necessaris, encara que els més importants no depenen de les meues aportacions.
Espere la seua resposta.
 Elizabeth II, Reina d’Anglaterra.

(Marta Vázquez. 2n Batx. B)

-------


Mansió del dimoni, Infern 
 6 de juny de 2006 
John Smith
Presó de xxxxx, Anglaterra

Estimat John,
Vaig furtar la carta dirigida a la reina perquè pense que ningú mereix conèixer el nostre secret.
No he pogut contestar abans perquè tinc una llista molt llarga d’ignorants a qui enganyar, a més, volia que aprengueres la lliçó de negociar amb el mateix dimoni.
La vida no és un camí gens fàcil. De vegades, ens juga una mala passada, encara que tu has tingut el plaer de triar el teu destí.
Les persones no pensen en les conseqüències de les seues accions, fins que tenen l’oportunitat d’ experimentar-les.
Sou éssers egoistes, us mouen les riqueses i la cobdícia, voleu ser superiors, ser poderosos, fins al punt de desitjar la immortalitat. Però, després d’errar us adoneu que l’únic que voleu es “tindre una vida plena , ser feliços , gaudir d’ aquesta fins que s’ acabe”, perquè això és el que us mou a viure, a marcar les vostres metes…
Amic meu, t’he posat a prova. Has pogut comprovar que la immortalitat no és cap regal, al contrari, et priva de moltes coses, com envellir al costat de l’ Emma.
M’agradaria donar-te un consell que he aprés en tots aquestos anys: “ El més important no és el temps que dura una vida, sinó la intensitat amb què aquesta es viu”.

El Diable
              (Laura López Jiménez , 2n Batx B .)

---------


Regne de Déu 
Darreries del segle XX 
 Joan Ferrer
Presó **** d’Anglaterra

 Joan,
la teua carta no l’ha rebuda la Reina d’Anglaterra. Mai has sigut conscient d’oblidar un element present sempre al teu costat. Com saps, la història que es conta sobre el món està transformada pel temps; les persones canvien les coses segons els seus ideals i conveniències fins pensar que són veritables... Tu, que has viscut tant, has sigut propens a transformar la teua realitat. Jo, tot-poderós, ho sé tot i encara hi dubte, el poder és perillós i tu en tenies molt… Has pogut elegir la teua vida, però has oblidat el sentit d’aquesta. Un sol desig t’haguera fet falta per aconseguir el que jo vaig buscar: la felicitat. Podies haver viscut feliç, però vas decidir morir en vida. El Diable et va enganyar: va fer que t’equivocares al camí que creies que t’aniria a donar el que necessitaves.
 He estat en constant lluita per l’equilibri, cal que comprengues que a totes les decisions que ha pres el Diable jo he estat present lluitant contra ell. Aquesta situació l’he provocada per donar-te una última oportunitat, jo vaig ficar al Museum l’espata ignea per tal d’arribar ací i tindre la possibilitat de fer-te aquesta proposició: si vols el cel etern cal que em guanyes a una partida d’escacs, però si guanye jo viuràs per l’eternitat com ànima perduda per un món que no li correspon.

( Jorge García Arroyo. 2n Batx A)

----------

Estimat Joan, John o com t´anomenis en aquest territori humà on ets presoner,
 Suposo que ja tindràs una vaga idea de qui dimonis sóc per saber-ho, sense ser una carta de la mateixa reina a qui has intentat comunicar el teu problema. Sí, sóc el Diable, amb qui vas fer el tracte. Si ens atenem a les teves condicions no puc permetre que aquesta carta arribi a la reina, perque el més probable és que t´ajudi en la teva agonia.
 A més, aquest acte també té un benefici particular, tots aquells que intentin apropa-se a la teva persona, ja per provar la teva immortalitat o per investigar-la, tindran alguna lesió com a poc. Per descomptat ja m’he ocupat de la teva ``spata ignea´´, torna a estar en el meu poder. Conclueixo ja aquesta carta amb un avís: no hi busques l´infern, ja que al pactar amb mi has perdut l´entrada al cel, perquè ja hi estàs en el teu infern particular. 
Espere encontrar-te lliure un segle d´aquests.

 Atentament, el Diable.

(Miguel Giménez. 2n Batx. A)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.