TOC,
TOC
Sola davant del món, no hi queda ningú, només jo. No he tornat a eixir
des que la desgràcia més gran va caure sobre la humanitat. Em trobe
en una desendreçada habitació des que això va ocórrer, plena de
fem i amb tot tirar per terra. La solitud em va menjant i engolint
les ganes de viure.
Per
què vaig ser jo la que es va salvar? Per què l'única sobre la
Terra?
No
sé si sentir-me afortunada o desgraciada. Al principi tot era
perfecte, jo manava, podia fer tot el que vulguera, però ara...
pense en la mort i no seguir vivint en aquest fosc clot en què em
trobe.
Potser
algun
dia una nova espècie nasca
al món i trobe aquestes paraules que em trobe escrivint en aquest moment, perquè algú està trucant a la porta i no pot ser ningú
més que ella.
Inma
Serrador.- 1º B Batxiiler (Col.legi La
Purísima-Torrent)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.