DALT
Un camí molt llarg. Pedres al sostre i arbres pel voltant, que de
vegades fan ombra i de vegades no, tot depenent de la llum del sol. Tal volta
em trobe amb alguna persona pel camí i tal vegada no. Tot depèn de la sort que
tinga i del camí que agafe. Puc arribar al final més tard o més prompte, també
és decisió meua. Puc quedar-me caminant en companyia d’algunes persones, però
finalment, arribaré tota sola al final.
Em pregunte per què no puc voreu-ho tot des de dalt. Veure totes les
persones i tots els camins diferents. Em quede baix l’ombra d’un arbre,
descansant, i després d’uns segons sóc allà dalt. Mirant-ho tot. Veig les
persones que conec, que agafen camins diferents, veig gent que en la seua
vellesa està arribant a la fi del camí, i persones que no tan velles també ho
fan. Xiquets que comencen una nova ruta. I em sent poderosa, perquè veig com la
gent cau a terra, s’alça i continua caminant, i a mi, que sóc no sé on, no em
cal caminar, perquè des de dalt, com un pardal, ho estic mirant tot.
Cristina
Gallego
IES BERENGUER DALMAU. Catarroja
2n de batxillerat A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.