I ha arribat el dia. Després de tant de temps buscant-lo l’hem trobat. Estem asseguts prenent un refresc com solem fer tots els dissabtes de vesprada i quan ens posem a parlar de Joan i del que el trobem a faltar després de la seua desaparició, toquen al timbre de casa Xavi, de la mateixa manera que sempre tocava Joan. És ell, tots ens quedem bocabadats, ja que feia mes d’un any que no el trobàvem per cap lloc. Tots ens tirem als seus braços i després de saludar-lo ens diu: “amics venia a dir-vos que moltes gràcies per tot i pels anys que hem compartit junts, ha sigut un plaer”. De sobte, ell tanca la porta després d’acomiadar-se i al moment nosaltres l’obrim perquè ens explique tot allò. Ja no hi és, ja ha desaparegut una altra vegada i ara tenim el pressentiment que per sempre. A l’endemà, el cotxe de les necrològiques del poble anuncia la mort d’un tal Joan. Ens acostem per informar-nos i el difunt era el nostre estimat amic.
Salvador Magraner Mifsud, 1r BATX. B
IES Jaume II el Just
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.