Blau

Diuen que el meu fill va ser el millor pintor de la història. Chou era un d’eixos als quals anomenen geni. Era un pintor excel·lent, cada pinzellada dels seus quadres era capaç d’enamorar a qualsevol. Es més, amb un dels seus quadres va enamorar a Bianca, la dona que seria la seua esposa. Ella va ser la causa per la qual vaig perdre al meu fill.

     Bianca no podia tindre fills. Chou, deprimit i frustrat perquè no podria tindre el seu propi fill, va decidir pintar un quadre en el qual representaria la creació de la vida. Les males llengües diuen que es va tornar boig i jo els crec. Diuen que una nit de lluna plena, de l’última pinzellada del seua quadre va sorgir un bebè blau. Bianca va quedar espantada amb l’ésser que havia creat el seu marit, però ell plorava d’alegria perquè el bebè tenia els ulls de Bianca. L’homenet blau, sense pensar, va agafar a Bianca i els dos es van fondre amb la pintura del quadre, encara fresca. Desprès d’això, el meu fill es va suïcidar.

     L’últim que em queda del meu fill és aquest quadre. I ara que veig la cara d’horror de Bianca i a eixe ésser diabòlic blau ofegant-la, els crec.

Marcos Roig Arenillas (IES Rei en Jaume, Alzira)