Pot ser que tota persona que s’aprope al Riu és perquè té alguna cosa comuna. Pot ser que només necessiten el reflex de si mateixos per adonar-se’n de la realitat, de la seua realitat. No hi ha res més dur que sentir la impotència de no aconseguir les teues metes. La infelicitat d’haver sigut manipulat per la família, pels amics, per la societat. De qui és el temps que estàs gastant dia a dia? Què va passar? En quin moment vas deixar la teua personalitat enrere? Són les coses que et preguntes quan estàs a la vora del Riu. L’enveja i l’admiració, a vegades, poden ser les duess cares de la mateixa moneda. Es pot experimentar l’admiració de veure transcórrer l’aigua del Riu sense cap modificació, amb nitidesa i plena seguretat; i al mateix temps sentir enveja del riu: el reflex que aquest mostra és un reflex impur. Les persones que s’apropen al Riu no tenen una essència vertadera, estan buides per dins. Aconseguiran aquestes persones arribar a tindre eixa confiança en sí mateixos per a evolucionar cap a una qualitat que els faça exclusius? Al cap i a la fi, l’objectiu de viure és deixar una marca única. Carla Navarro Insa 2n Batxillerat IES MALILLLA