RECORREGUT

Recorregut per la vida que em portes al cos
He decidit eixir de casa i deixar el telèfon dins perquè no em fa falta.
Tinc ganes de sentir l'energia de la natura,endinsar-me dins de mi i pensar perquè a
voltes senc que em falta,no com si no estiguera,sinó com si no poguera entrar,com si no
volguera estar,perquè d'haver-hi en sé que hi ha,i el suficient per a donar vida a totes les
persones del món,però quan em mires no vol.No sé si és el cos que no hem deixa o l'aire
que no pot,i és per aquest mateix motiu que sempre opte per respirar-te,i es que inclús
m'agrada més respirar-te que respirar,perquè sé que sense aire no hi ha vida,però estic
segura que sense tu no tindria motius per a rebre-ho,perquè m'he acostumat a tu,al fet
que em dones la vida,que em provoques aquest somriure.
I per fi he comprès el significat de la vida,d'allò que la fà més bonica,amb més sentit.He
comprés que sense tu no tinc aire,i sense aire no tinc vida,però sense tu,no tindria amor.
Martina Bàcer.
IES "Veles e Vents" Grau Gandia