JA NO HO TINC CLAR
12 DE MARÇ. Ja no estic segura si vull continuar sent una romanent. Vestir
de blanc, anar amb els peus nus, rapar-nos el cap, el vot de silenci... Tot
això estava bé, era una mica estrany, però em pareixia bé. M'agradava veure'ns
a tots com un únic grup. Per a mi, els romanents eren una família. L'única família
que mai havia tingut.
Però això m’està començant a espantar. Fa cinc dies que no eixim del soterrani
d'F, i em sembla que no ho farem mai, o almenys en un futur pròxim. Sé
que els seus pares comencen a buscar-los. Escolte la mare d'F mentir-los i dir-los que no sap on
estem. També sé que, a mi, ningú em busca fora, però no tinc clar això de passar
la meua vida ací baix. Ells diuen que som els elegits o alguna cosa semblant,
però, i si s'equivoquen? Crec que el fet de sentir-me en família per primera
vegada, m'ha fet fer coses que no volia.
Però la cosa no acaba ací. S'estan cosint un ull. F ja n'ha cosit
cinc, i jo seré la següent.
Vull
eixir d'ací i no tinc manera de fer-ho. Estan tots bojos.
BLANCA LÓPEZ ORTEGA. 1 Batx. Ciències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.