LA MEUA NOVA VIDA COM A
ROMANENT
14 de maig. Hui fa una setmana
que estic al la presó meu nou institut, ja que, a mi i als meus pares,
no ens agradava la vida d'allí, Marroc. I és que hui, se m'ha acostat una
companya de classe anomenada Míriam sense importar-li d'on vinc. Hem estat
parlant de la vida d'ací, de la de la meua cultura, i la veritat és que m'ha
sorprès perquè li interessava i volia saber més coses. Inclús volia posar-se un
hijab, al contrari q un grup de quatre persones de merda companys de la
meua classe. Han començat a clavar-se amb la meua família, la meua vestimenta, a
llançar-me boles de paper, i sobretot clavar-se amb el meu hijab.
Míriam, a l'endemà,
amb els seus amics el Ferran, el Zacaries, L´Aaron i F vingueren classe
amb un hijab. Fou quan vaig saber que volia formar part del seu grup del Romanents. M’agrada la seua manera de
pensar, la seua manera de veure la vida i actuar com els vinga de gust. Sense
importar-los el que diga la gent. Eixa és la vida que desitge per a mi a partir
d’ara.
Ainhoa Ardaya.1r Batx Humanitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.