MÍRIAM

Dimarts, 14 de Maig: Avui a classe F m’ha escrit, en un paperet, que està pensant a cosir-se un dels seus ulls. M’ha explicat el perquè, i en tenia molt, de sentit. Però el que passa és que m’ha preguntat si jo podia quedar hui, i li he dit (escrit) que no podia. Per por que volguera que ens cosirem els ulls. A vore, jo estic completament a favor de la idea, però no puc evitar tindre por i no voler fer-ho. La bona noticía és que segurament podré continuar formant part del grup i dels seus ideals, sense haver de cosir-me res. I tot perquè F em té un afecte especial (però d’això ja vaig parlar ahir). De vegades pense que tot el que estem fent és una bogeria, després me’n recorde de per què ho fem i me n’adone que ho hem de fer! A més, ja he sacrificat molt pel nostre grup: he perdut tota la meua relació amb ma mare, a qui vull un montó. Per tant ara ja és massa tard per a tornar-se’n enrere. He de seguir els meus ideals i complir el meu destí.

Ainara Iglesias. 1r Batx. Ciències.