El diable diabòlic

 Joan Ferrer

Presó Londres

Estimat Joan,

Una història molt commovedora. Malauradament, no serà la reina d’Anglaterra qui llegisca la teua carta. Volies trencar el nostre acord però el que no saps és que jo sempre estic dos passos per davant de tu. Després d’haver malgastat el teu últim desig de manera estúpida pensava que no et tornaria a veure. Quina pena, estava equivocat.

La veritat és que no sé per què t’estic escrivint. Potser perquè t’espera una llarga i dolorosa vida d’emocions poc agradables. No em malinterpretes, jo no volia que t’empresonaren. Com anava a saber jo que trobarien la spata ignea? I que damunt l’anaves a trobar tu? Ara que ho pense millor, he sigut més diabòlic del que pensava. Que curiós, el diable diabòlic, m’agrada. El cas és que ho sent molt —mentida—, però conservaràs la teua immortalitat perquè la reina d’Anglaterra està molt ocupada per escoltar les teues ximpleries. Són les normes de la vida i hauries d’haver sabut que estaves pactant amb el mateix dimoni.

PD: A que no saps on visc ara? Dues pistes, palau reial.

Reina d’Anglaterra (El diable), com tu vulgues.

Rim D. 1r BAT C. IES Clara Campoamor