Estimat Joan,
Des que vas canviar l'espasa amb el diable sento que la relació entre nosaltres s'està allunyant cada vegada més. Encara que ens mantenim en contacte ocasionalment i m'has donat suficients diners, sento que ja no ens estimem. No entenc per què no em deixes romandre immortal com tu. Saps que sento el dolor que tu no pots sentir? Has descobert que el temps m'ha deixat petjades però no t'ha afectat? Estic envellint lentament, però tu ets igual que aquest nen. La distància entre nosaltres no és només física. Si això continua, hi haurà una bretxa d'un segle entre nosaltres, i en aquest moment pot ser que hagi mort, però tu continues viu, vivint sol. Així que no entenc per què no em deixes quedar-me amb tu. I la teva última marxa sense acomiadar-te també em va entristir molt. Sé que la mort del teu pare et va resultar molt dolorós. Va ser només un acte d'impotència per a intercanviar amb el diable, i en realitat tu estaves molt molest. Però, has descobert que després d'aconseguir el teu desig, ja no ets el mateix que solies ser? Tots hem canviat.
T'estimaré per sempre, Emma.
Ruiling GW. 1r BAT C. IES Clara Campoamor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.