No puc ajudar-te

 Estimat Joan Ferrer,

Després de llegir la teua carta i pensar si et mereixes la meua ajuda, la qual cosa m'ha costat de decidir, he arribat a la conclusió que no podré ajudar-te.

Mentre anava llegint la carta, m'he fet una idea de la persona que eres; egoista i avariciós. Has comés actes cruels i feroços, promoguts per l'avarícia i el desig de tindre tot el que vols, per això estàs en la presó.

I creu-me quan et dic que he intentat posar-me en la teua pell, però no he pogut, perquè jo sí que em faria responsable de tot el que he fet, cosa que tu no, ja que en la carta dius que la mort dels policies i de totes les persones que t'atacaven és per culpa del diable, i no és així, ja que si tu no hagueres demanat aqueixos desitjos no haguera passat tot això, o almenys hagueres demanat uns altres que beneficiaren a les altres persones i no sols a tu.

Per tot això no puc ajudar-te, ja que si ho fera, en quina persona em convertiria jo? En una que ajuda a una persona que ha fet mal a la gent, i no... no vull ser aqueix tipus de persona.

Atentament,

                                        Sa Majestat

Paula GA. 1r BAT C. IES Clara Campoamor