MICRORELATS DIÀLEG 2021 IES VICENT SOS BAYNAT

Carta a la reina d'Anglaterra, VICENÇ PAGÉS JORDÀ

Garses per llebres

Mr. Smith, amic!

No cal que vos afanyeu ni us preocupeu perquè crega allò que relateu. Perquè sé del que em parleu, amic. Com creieu, si no, que romanc ací, després de tots els maldecaps que, entre uns i uns altres m’han procurat en 90 anys…? Ara bé, jo vaig oblidar la petició de conservar el meu aspecte juvenil… però no es nota molt, oi? Bé, supose que ja vos haureu adonat de la meua broma. O què us pensàveu, que un rei no riu?

Vós sabeu també que cal alguna diversió per il·luminar el tortuós camí de l’existència. De fet, m’estranya -em diverteix- que trigàreu tants segles en adonar-vos que la vostra vida no és sinó una “dissort ad eternum”, una submissió al Diable. Aquesta és just la meua missió: no sóc el posseïdor de la vostra ànima; sinó l’autor del vostre destí. Em solaça (infinitament, eternament) com tempteu de vessar una engruna d’esperança en els vostres dies foscos, amb la inconscient vanitat que us féu subscirure un pacte amb què pensàreu trobar-vos en la cúspide del poder humà, però que us feia relament esclau i divertimento del Dimoni.

Perquè fer tractes amb el Diable és embargar la vostra ànima...

Matteo Voltolini

Una resposta improvisada

Potser no esperaves que fora jo qui et responguera enlloc de la reina. Soc filla d’Emma.

Sé, per història familiar, que tinc una rebesàvia del segle XI que va tindre un encontre amb el diable. Ella estava profundament enamorada d’un home, de nom Joan Ferrer, que va acomiadar-se d’ella un dia i no hi va tornar. Dies després de la seua partida, va arribar a sa casa l’anticrist, dient-li que ell havia fet immortal Joan, i que per això havia decidit marxar. 

Joan, eres tu. 

Al llarg dels segles cadascuna de nosaltres ha anat ficant el seu granet de sorra en la teua cerca, però és cert que d’un temps ençà pensàvem que havies gastat el teu últim desig atorgant-te la mort. Sí, ara veig, tal i com recordaven les meues mares, que eres un poc inconscient i precipitat. 

Ha sigut aquest matí, que entre rialles, la Reina, de la qual soc serventa personal, m’ha allargat la carta, dient-me: “Em fa que he trobat al teu amic, Emma”. Crec que farà el que li demanes.

No he pogut esplaiar-me molt en aquesta carta que t’envie, però prompte t’esciuré de nou.

Amb estima,

Emma Smith

Pau Moliner Senar 

La saviesa

Hola Joan, soc el dimoni i, igual que Deu ,estic per tot arreu i he llegit aquesta carta que vas escriure a la reina.

Volia dir-te que t’admire molt. Vas escollir els dos primers desitjos molt jove i encara que no els vares meditar massa i ara et penedeixes ,ho has sabut dur molt bé. No tots estan preparats per a la teua vida Joan; les depressions que has patit, la mort del teu pare ,tots els canvis socials que has experimentat, totes les vegades que t’has sentit sol i amb por perquè no sabies què fer…

Tu ets especial. I encara que soc el dimoni i no hauria de dir-te açò t’ho diré: has d’estar molt agraït perquè ,encara que no ho penses, ets molt afortunat d’haver vist amb els teus ulls tots els avanços socials i culturals que hi ha hagut, açò t’ha fet una persona sàvia i la saviesa és un dels majors tresors tant per a Déu com per al Dimoni.

És per la teua valentia i saviesa pel que et vull oferir un últim desig que se sume als altres dos que ja et vaig concedir.

Una abraçada de part del teu vell amic, el Dimoni.

Ana Calduch Valls

Reencarnació

Benvolgut John Smith

T´envie aquesta carta per comunicar-te que he rebut la que vas enviar a la reina d'Anglaterra i he de dir-te algunes coses:

Quan em vas vendre la spata ignea, vas fer bé en no atacar-me, o no, això ho has de decidir tu. Allò que sí sé segur és que gràcies al teu pacte podré seguir viu durant tota l'eternitat ja que el teu cos em servirà de reencarnació ; perquè no crec que ho sàpigues, però avui en dia estem lliurant una guerra entre àngels, dimonis i altres esperits. El meu exèrcit va perdent però amb la teua reencarnació podré tornar a refer-me a mi i a preparar un segon assalt al cel. Aquest sí que el guanyarem, destronarem a aquell a qui vosaltres anomeneu Déu i governarem sobre tots els esperits i sobre tota la terra.

Per això crec que és convenient enviar-te aquest comunicat d´agraïment.

Ah ,sí ! quasi se m'oblida: cuida aquest cos fornit que tens, que el necessitaré en forma per aconseguir el meu objectiu.

Salutacions i gratituds.

  El Diable.

Marc Campos Asencio

El càstig

El nové cercle, l’Infern 

Estimat Joan Ferrer, 

Com estàs en la teua nova llar, còmode i tranquil? Sóc aquell a qui li vas vendre la teua espasa, així és, sóc el dimoni. 

T’he estat observant tots estos anys. Si et dic la veritat, tot era un experiment per a veure com actuava un humà amb els desitjos, i gràcies aquest experiment m’he donat que la humanitat mai canvia.

Quan et vaig conèixer, em vas semblar un xic que podries haver superat amb èxit tot el que et proposares, però em vaig equivocar. Estic decebut, i no és pel teu primer desig, sinó pels altres: la immortalitat i canviar les monedes d’or pels bitllets. La immortalitat està molt sobrevalorada, com ja has comprovat. El tercer desig, em va parèixer que el vas malbratar estúpidament, per això et vaig preguntar diverses vegades si n'estaves segur. 

Se m’ha ocorregut fer un tracte amb tu, et permetré eixir d’aquesta repugnant gàbia però a canvi em donaràs la teua ànima, és a dir, et concediré morir o si ho preferixes pots quedar-te ací sense res. Et done tres dies perquè ho penses i qualsevol que siga la teua opció, aquesta serà el teu destí final. 

T’espere en el meu paradís. 

Samael

Laura Yu Agost Martí

Un poc de vellesa per a Joan Ferrer

Buckingham Palace

Darreries del segle XX

Senyor Smith,

Jo, a causa de la meua posició, he rebut peticions estranyes i úniques, però mai he llegit o escoltat una cosa tan extraordinària com la seua carta i per dir-li mentider he obligat els meus subordinats que trobaren falles a la seua història, però fins i tot la pròpia Greta Garbo va recordar-lo abans de morir i Marx parla d’un «company de presó» a les seues memòries.

Es per això que he decidit escriure aquesta carta, per fer-li saber que ha malbaratat la seua immoralitat i que en 1000 anys no ha après res. Si tantes ganes tenia de morir, per què va desaprofitar el seu últim desig? No crec que tinga ganes de morir, crec que vol viure i fer tot el que va deixar enrere per la seua condició d'immortal

Dit això la meua proposta és la següent: tot historial delictiu de John Smith a Anglaterra desapareixerà si intenta fer una vida normal, trobar un treball, etc... I cada any en aquest mateix dia vindrà vosté ,senyor Smith, a palau i em dirà tot el que ha fet durant aquest any i si no em pareix que visca com si fóra un èsser finit li agregaré un any a questa condemna de 75 anys (l’esperança de vida actual) i cada any amb maquillatge el faré un any més vell.

Atentament,

La reina d’Anglaterra

P.D: Si accepta aquesta proposta ens veurem dins de 365 dies

Carmen Rodríguez Guevara

Des del cel

Hola Joan, 

No tingues pena per la meua mort, jo sempre estaré al teu costat. Vaig haver d'anar-me'n al cel per protegir-te i evitar que Arnulf et fera mal. 

En primer lloc volia dir-te que estic molt orgullós de tu, encara que algunes coses que has fet no em pareixen bé. 

Quant als desitjos que vas triar, amb el temps te n’has adonat que va ser una gran errada ja que el diable et va enganyar fent creure que series poderós i invencible. El pacte amb el diable va ser per avarícia. 

La immortalitat no va ser una bona opció, ja que només t’ha aportat tristesa perquè has vist com la gent del teu voltant se n’ha anat i t’has quedat sol. 

D’altra banda, t’has adonat que tindre totes les riqueses del món no donen la felicitat. 

Ara vols deixar aquest món, com han fet les persones que has estimat. Espere que algun dia es faça realitat i ens puguem retrobar en el cel. 

T’estime molt,

El pare

Natalia Samit Muñoz