IES MALILLA. CARTA A LA REINA D'ANGLATERRA.

A vell has d’arribar o el diable t’ha de portar

 Bon dia, Joan Ferrer, soc jo, el diable. La teua carta ha arribat a mi, et preguntaràs com, és clar. Per tal de facilitar-te la tasca d’esbrinar-ho, et diré que al món on vius m’anomenen reina d’Anglaterra. També he sigut Greta Garbo, Karl Marx i altres més. T’he observat durant aquests mil anys, diguem-ne que has sigut una mena d’experiment per a mi i que has sigut d’alguna manera el meu titellaire. He d’admetre que em sap greu la teua situació. Veure’t sofrir per una decisió que TU vas prendre em demostra que els éssers humans no sou suficientment capaços de prendre decisions serioses i que no sou més que animals moguts únicament per la cobdícia i el poder. Una altra cosa que admetré és que l’espasa que em vas vendre no va acabar al museu per casualitat, vaig “perdre-la” aposta per tal que la trobares i que pogueres posar fi a la teua situació, però vas ser massa lent i la policia va arribar abans. Em vas sorprendre, no m’esperava que raonares d’aquesta manera i descobrires el misteri tan ràpid. Ara que tot ha sigut aclarit, vull fer-te una altra oferta. Et concedisc la mortalitat a canvi de la teua ànima. Acceptes? El diable

 Sandra Hernández Murillo 2n Batxillerat IES Malilla

 SENSE TÍTOL 

 Buckingham Palace swi Londres Darreries del segle XX Joan Ferrer Presó de *****, Anglaterra

 Joan Ferrer,

 Lamento comunicar-li que les seves lamentacions no el lliuren de tot pecat, el fet de ser “immortal” no li serveix d'excusa per justificar les morts que ha ocasionat ni els conflictes que ha iniciat. Per tant, li fem saber, que la seva petició de sortida de presó ha estat denegada. A més, també li informo que el proper mes, l'espasa que vostè mateix va forjar i que també va intentar robar abans d'ingressar a la presó, li serà enviada com a instrument que posarà fi a la seva vida, ja que considero que l'arma que va fer que fos immortal, deu ser la que li prengui la vida, queda així condemnat a mort. Abans de la data de la seva mort, considero que hauria de ser informat de cert tema... el seu pare, a qui vostè va decidir abandonar pensant que aquest era mort, continuava viu. Hores més tard, el seu pare, que no es podia moure de terra, va ser recollit per uns soldats que dos dies més tard el van assassinar per no donar-los informació de la spata ignea. Espero que hagi gaudit dels seus anys a Terra Ferrer, però la seva hora ha arribat. 

 Paula Ferrer. 2n Bat IES Malilla

 PACTE FINAL

 Estimat Joan, 

 Llegir les línies de la teua vida, tan llarga com interessant, m'ha emocionat. La meua, que no tinc temps de rememorar, també ha estat més llarga, i interessant, de l'esperat. Aniré al gra. No ets l'únic que ha fet pactes amb el diable. Ell sempre vol alguna cosa i els tres desitjos són terriblement temptadors. Jo era jove, una malaltia m'obligava a firmar un pacte amb la mort. Aleshores el diable fou el meu àngel. Ell volia tindre el meu cos ocasionalment, jo només desitjava no perdre'l del tot. Mai vaig desitjar res tan intensament i no gastí els dos desitjos restants. Un serà per a tu (podries morir amb l'Emma...) Seria l'últim pacte de la teua pesada vida. Jo t'alliberaré de la presó, ell em posseirà i tu m'has de matar, matar-lo a ell. L'espasa que et va fer immortal t'alliberarà de la vida; m'alliberara d'ell, que cada volta em posseeix amb més força. No cal pensar què em passarà després… Joan, escric aquestes línies amb la rapidesa que les meues mans em permeten. Pot arribar en qualsevol moment... Et desitge una feliç mort… Ara que has comprès el seu valor seria una llàstima que et fora negada… Sa Majestat, cos del diable en ocasions 

Mireia Suay Lis 2°Batxillerat, IES Malilla.

 LA CARTA PERDUDA

 Senyor Joan Ferrer, m’entristeix enormement haver d’escriure-li aquesta carta per la manera en què han transcorregut els esdeveniments. Em presente, soc Marta, la filla d’un antic carter que treballava a la presó on el van tancar injustament. Crec que ja suposarà el contingut dels fets que li narraré a continuació. El meu pare va sofrir un infart quan jo sols tenia un any, durant la seua jornada de treball. Va morir en eixir de la presó quan encara portava el seu uniforme i la seua cartera. Aquell dia es van perdre desenes de cartes, entre elles la seua, senyor Ferrer. La meua família va guardar la cartera i no va ser fins 20 anys després de l’incident que vaig reunir el valor per a mirar les seues pertinences, entre les quals vaig trobar la seua carta. Li pregue que perdone el meu pare per la seua inesperada mort, a conseqüència de la qual es troba en aquesta fatal situació. He de confessar que l’he investigat i sé que, com va predir, uns 18 anys després del seu empresonament el personal es va adonar que no envellia. Així doncs van començar les investigacions científiques i els experiments. Supose que malauradament haurà conegut les personalitats més importants de la medicina, la biologia, la física... tot i que no vaig poder ajudar-lo quan va enviar la carta, em sent responsable de l’infern pel qual està passant i faré tot el que puga per ajudar-lo, en nom del meu pare, a qui li hauria fascinat la seua història. Ben atentament,

 Marta Baggetto Chamero 2n Bat IES Malilla

 SENSE TÍTOL

 Hola Joan! Segur que te’n recordes de mi. Encara estic viu, i seguiré vivint encara més temps. Saps per a què? Per a tornar a vore gent com tu Joan. Sí, eixes persones que han tingut les mateixes oportunitats que tu, n´hi ha hagut bastants, la cosa és que uns quants , no heu utilitzat els desitjos bé, sempre en benefici propi i la immortalitat, estic prou fart. Les altres persones que van poder triar desitjos, no van ser egoistes, ells també tenien problemes a la seua vida, i van triar les opcions més adequades per a cadascú, això és el que volia jo des d´un principi. Com veus la teua elecció no ha acabat gens bé. M’alegre de veure el transcurs de certes persones que elegisc jo mateix, la teua vida no m´agrada, ni com veus, m’acabarà agradant, així que, per a triar altra persona i per a acabar amb el teu sofriment, vaig a concedir-te la mort, no moriràs instantàniament, a partir d´ara ja pots envellir i morir. Espere que amb això reflexiones el que podries haver fet veritablement amb els 3 desitjos. La reina d´Anglaterra no et contestarà, espere que m’entengues. El Diable. 

Mario Fernàndez 4t ESO. IES MALILLA

 ALTRE DESTÍ 

Bon dia, vinc a explicar-te tota la veritat. Mai et vaig arribar a contar per què volia la teua espasa, però allà vaig. Des que Déu i jo existim sempre hem sigut enemics i som cruels l'un amb l'altre. En un primer moment, no m'interessava per a res l’espasa. Però vaig observar com Déu estava ansiós per aconseguir-la. Encara no sé perquè la voldria. Potser per matar-me, però seria una estupidesa pensar en això, soc immortal igual que ell. Vaig aconseguir avançar-me als seus esdeveniments. Portava segles sense parlar amb ell i així va continuar, no em va dirigir la paraula. Et vaig concedir tres desitjos, però amb el primer de tots ja et vas condemnar tu mateix a l'infern de la Terra. Pensava que eres més llest, el tercer desig el vas malgastar i ara et toca pagar per això. Sempre he sigut cruel, però després d’observar-te vaig decidir donar-te una segona oportunitat, ara tot depén de tu. Has pogut observar que la teua espasa està en el museu, doncs bé, he tallat unes coordenades en ella que et portaran al lloc on he deixat aquesta carta. Si aconsegueixes trobar-la podràs morir. Estic ansiós per tornar a retrobar-me amb tu. Del diable per a Joan Ferrer 

Claudia Galan 2n Batx. IES Malilla

 SÍ QUE ESTAVA

 Segurament aquesta no siga la carta que esperaves rebre, ni tan sols esperaries tornar a saber de mi, si és que em recordes. T'escric per a comunicar-te que soc la persona que et salvarà la vida, o més ben dit, te la llevarà. Quan em vas contar que anaves a fabricar la millor espasa mai vista, no vaig dubtar ni un segon sobre les teues paraules, així que em vaig proposar seguir els teus passos. Cada vegada que em contares el que havies treballat durant el dia, jo ho reproduiria a la meua habitació. Però de sobte la nostra relació va acabar, en l'instant en el qual col·locaves l'última làmina de l’espasa. La incertesa per la teua partida duraria poc, fins al dia que va aparéixer el diable. Aquest em va expressar els teus desitjos, així com jo li vaig expressar els meus. Vaig sol·licitar ser capaç de viatjar en el temps, per a veure’t. No va ser coincidència que algunes persones et recordaren a mi, o tal vegada sí. Ahir mateix vaig desitjar poder matar-te. Quan el diable va perdre les espases vaig poder recuperar-ne una. Demà et visitaré a la presó. Després de donar-nos l'última abraçada, faré que l'espasa ens travesse d'un únic traç. No suportaria viure si tu no ho fas. D’Emma (1062) per a John Smith (2013)

 Clara Díaz 2n Batx. IES Malilla

 I si jo fora el diable? 

 Mentre escrivia eixa carta el meu subconscient no parava de xiuxiuejar-me mentider. L'únic que volia era eixir d'aquesta presó i abans de fer-ho de mala manera ho intente de bona fe. Òbviament que la carta que havia redactat no era del tot certa, ja que jo era el diable. Però, és clar que si ho plasmava en la carta, acabaria molt malament i no em podia permetre en aquests moments això, estant tan a prop de l'espasa. Porte perseguint eixa espasa tota la meua eternitat, és l'únic objecte que m'ajudaria a recuperar la confiança de mon pare, a pesar de no estar d'acord amb els seus ideals, l’únic que desitge és el seu perdó, ser el dolent d’aquesta història no m’agrada gens, sobretot quan sols se’n sap una part. Viatjar pel món m'ha donat la possibilitat de conéixer gent i seguir-li la pista a l'espasa. Per tant, em tem que si no em trauen amb aquesta carta, hauré d'eixir a la força.

 Britney Llerena 2n Batxillerat IES Malilla

 SENSE TÍTOL

 Soc Emma, i he llegit la teua carta. Pense que la vas deixar sense voler durant alguna visita al castell, encara que el meu subconscient em diu que la vas deixar perquè volies que la llegira. Després de tants dies de treball, vas acabar l'espasa i jo no vaig saber mostrar felicitat perquè per fi havies acabat la teua obra mestra, a la qual vas dedicar tant de temps. Quan la vas traure embolicada amb un sac i la vas dur per a ensenyar-me-la, em vaig quedar de pedra, tant, que a tu et va parèixer que no apreciava el teu treball, et demane perdó. Després de l’ocorregut amb el teu pare vas estar un temps tancat a casa, no volies saber res de ningú. Vaig estar setmanes tractant de parlar amb tu i només rebia negatives, vaig pensar inclús que em consideraves culpable de la mort del teu pare. Després de llegir la teua carta, tot em va quadrar. La bogeria et va inundar i en mig de la somnolència vas escriure una carta del que potser volies que ocorreguera, finalitzant-la amb el que jo he considerat una declaració d’amor, preferiries no ser immortal però tindre el meu amor. Per a acabar, i tenint en compte la teua conclusió final a la carta, m’agradaria dir-te que jo també vull envellir amb tu. Emma

 ÁNGELA COLOMER MERINO 2Bat. IES Malilla

 QUÈ VA PASSAR A CERDANYA?

 Hola Joan, Ja sé el que estàs pensant però tranquil que t’ho puc explicar. Estava jo sola al castell quan va arribar una persona ben vestida que va dir que era el dimoni, jo no m’ho vaig creure, com és normal. Em va dir que t’havia canviat la teua espasa per tres desitjos, vaig pensar que era una bogeria, també em va dir que te n’havies anat a un altre lloc, no el vaig creure, però tampoc podia anar a comprovar-ho perquè el rei se n´anà de visita a un altre lloc i havia de tenir del castell. Va passar el temps i no vaig saber de la teua existència, ja començava a creure al dimoni. Més tard va tornar el rei i va preguntar per la teua espasa, li vaig dir que ja no la tenies i va estar intentant trobar-te fins a l’ últim dia, però no et va trobar. Ja no puc aguantar més, però si et fan arribar aquesta carta només et volia dir que em podies haver dit que pensaves anar-te’n pels motius que foren i jo intentaria recolzar-te sempre. No t´oblides de mi. Una fortíssima abraçada, Emma. 

 Àlvaro Pascual 4t ESO, IES Malilla