9 de març 2021

MICRORELATS Carta a la Reina d'Anglaterra - COL·LEGI PÍO XII (València)


UNA PETICIÓ MASSA SURREALISTA

Buckingham Palace

Reina d’Anglaterra

Presó *****, Anglaterra

Joan Ferrer/John Smith

 

Estimat Joan Ferrer,

O tal vegada John Smith. No sé com us sentireu més còmode.

En la vostra carta em parleu de tres desitjos que, si em permeteu la puntualització, el tercer de tots ells va ser producte del mateix dimoni. Com vau preferir diners a la possibilitat de poder tornar amb la vostra estimada? O poder desfer la immortalitat a la qual esteu condemnat! Em conteu també de la millor espasa del món, de totes les persones que heu conegut amb el pas del temps, etc. 

Però, com espereu que m’ho crega? I el més important, què espereu que jo faça? Com comprendreu no puc anar a la presó i alliberar-vos donant l’explicació que no va ser la vostra culpa la mort d’aquells guardians sinó que realment tot aquell que s’acoste a vós morirà sense que pugueu evitar-ho. Cap persona amb dos dits de front em creurà!

Sr. Smith espere que em disculpeu però em pareix que tinguéreu la llibertat i tot el temps necessari (sent immortal...) per a poder reflexionar. Vau preferir tota la riquesa del món abans de l’amor, abans de la salut i de la seguretat. No puc fer res al respecte.

Signat, 

La Reina 

Lucía Claro Palacio – 2n Batxillerat 

 

 


John Smith
Presó de *****, Anglaterra 

 

Senyor John Smith, 

Mai abans havia escoltat una història com la seua, i, si li soc sincera, m’ha deixat sense paraules. No obstant això, no puc estar segura que el seu relat siga cert. A pesar d’això, per alguna raó estic intrigada i vull pensar que és sincer. No sé si pel destí o per quina raó, però, en qualsevol cas, m’ha arribat una carta escrita molts anys enrere que, crec, ha de llegir. 

Estimat Joan, 

Feia mesos que no sabia res de tu i per això vaig partir en la teua recerca. De camí, em vaig trobar amb Arnulf i li vaig demanar explicacions perquè estava segura que ell havia d’estar relacionat amb la teua desaparició. El nostre encontre no va ser casualitat, Arnulf volia el meu medalló. Quan es llevà la roba vaig comprendre que m’encontrava davant el diable. Ell tan sols volia el medalló i a canvi ell em concedí dos desitjos. Vaig acceptar. El primer va ser saber el que t’havia passat. Després li vaig demanar tornar a veure’t. I ho vaig fer, com Greta Garbo. 

Espere que la teua llarga vida haja sigut satisfactòria i plena,

 Emma. 

Alba Ochando Martínez – 2n Batxillerat

 


TORNARÀS A SER FERRER

 

Benvolgut Joan Ferrer,

La reina d’Anglaterra em va fer arribar la carta que amb tanta desesperança li vas escriure. Quasi mil anys han fet falta perquè l’home entenga la necessitat de la mort, la necessitat del descans. 

Em sorprèn que cregues que la intervenció humana pot posar fi a la teua vida. Em sorprèn encara més l’intent de furtar una espasa que em pertany, una espasa capaç de matar al mateix diable i que tu vas forjar. L’home demostra la seua estupidesa des del naixement fins l’últim dia. Solament un desig concebut pel diable pot fer innocu un desig del diable. Per això tornaràs a ser ferrer i tornaràs a vendre’m l’espasa i tornaré a donar-te tres oportunitats. El teu cos es farà cendra i tornarà a la cendra, tal com està escrit.  

Has viscut una vida eterna i ningú et recordarà. Has caminat per totes les rutes però tornaràs a la terra del teu pare. Has sigut tan ric com tots el homes junts i moriràs tan pobre con l’últim. Eixe és el destí de l’home. 

La reina està assabentada de l’encomanament. Ens tornarem a veure quan l’hages finalitzat. Poden ser anys, poden ser segles.

Esperaré eternament, 

El diable. 

Carmen Clemente Serra – 2n Batxillerat

 


REINA DE CORS

Buckingham Palace, Anglaterra

Darreries del segle XX

John Smith 

Presó de *****

 

Apreciat senyor Smith,

            Em plau molt que després d’haver viscut amb tanta intensitat i conegut tantes dones il.lustres, haja recorregut a mi per a trencar el seu desafortunat destí. M’afalaga pensar que puga considerar que tinc més poder que el mateix diable: a ell li ha confiat la seua ànima, a mi em confia la seua mort. Si njus no ha pogut suportar el pes de la vida eterna, com hauria d’anular jo el seu contracte, només dient “Que li tallen el cap!” com la perversa Reina de Cors? La seua insòlita petició és la prova que menys puga ser més. Qui vol viure per a sempre? Tothom, tal vegada. Tanmateix, no li puc retraure allò de “ves amb compte amb el que desitges perquè pot fer-se realitat”, donat que vostè només va caure en la temptació de sentir-se diferent a la resta i, a la vegada, superior. Com soc jo, encara que per temps limitat. Eixa és la subtil diferència. És per això, perquè sé el que sent, i perquè les reines hem nascut per a fer realitat els desitjos, que el vaig alliberar de la presó a canvi d’encadenar-lo a la memòria: li anomene “Cronista Major del Regne”. Sense data de caducitat. 

Jo, la Reina d’Anglaterra

 

Alicia Bellido Álvarez – 2n Batxillerat

 


ORGULL

 

Estimat Joan Ferrer: 

Després de llegir la seua carta, la primera de les coses que no em queda clar és com dirigir-me a vostè: Joan, Juan, John, Johan, Jean… del cognom ni parlar. Es ben cert que la mandra i l’avarícia vos han jugat una mala passada. Al llarg de 1000 anys sembla que malgrat conèixer tanta gent, tants pensaments i corrents, i tants països visitats,  el que sabeu fer és jugar als escacs i, sense jutjar el vostre coneixement d´aquest joc, a l’última partida esteu en “jaque mate“.

            Permeteu que vos recorde que al llarg d’aquests anys la vostra joventut vos ha jugat una mala passada: no heu après humilitat i el vostre orgull i ambició vos ha portat a la presó. Però el que no entenc és com no demaneu clemència, sols una pensió per poder viure i a més que s’incremente de manera proporcional al cost de la vida. Quin trellat té voler ser sempre jove? Creia que era mantenir les facultats per treballar i estimar. 

L’spata ignea i l’orgull de la joventut t’han traït. Jo la regna d’Anglaterra sols demanaré que Déu et guarde com a la resta dels mortals 

Sa majestat 

La Reina d’Anglaterra

 

Gerard Pellicer Monsoriu – 2n Batxillerat

 


INJUSTÍCIA

Presó de *****, Anglaterra

 

Estimat John Smith, 

La seua història és magnífica. No sé com ha pogut viure tantes experiències. Clar, porta molts segles veient el mateix. Però, és fascinant que una simple espasa haja pogut canviar-li tota la seua vida. Crear una arma tan poderosa, per a lluitar, li ha permès ser immortal i jove per sempre i ser infinitament ric. Tot gràcies a un dimoni que li ha concedit uns desitjos. El que fan alguns per una cosa tan màgica, és impressionant! 

Mai havia conegut una història tan peculiar i mira que en conec prou interessants. És magnífica! La seua família devia ser especialista en fer armes, perquè njus ho és. A més, vull saber més sobre com va conèixer a eixe dimoni que li va “salvar” la vida -ho dic així perquè no li  veig content del tot-. També, m’agradaria conèixer-lo en persona i que em parlara més dels seus avantpassats i com va ser tot el que njus va viure en tants anys perquè de segur que la cosa no queda en açò que m’ha contat. Per això, tinga per segur que li trauré d’allà, perquè un ser extraordinari no mereix eixa condemna. És una njustícia. 

Salutacions, 

Elizabeth II reina d’Anglaterra

 

Enrique García Centelles – 2n Batxillerat

 

 


Benvolgut Joan Ferrer:

Es difícil de creure la seua història. Això de fer pactes amb el diable és molt complicat, però no és impossible ja que molts han inventat eixa excusa per a poder eixir de la presó. Es per això que vull reunir-me amb vostè per que em conte de la història i si algun detall no coincideix la seua petició de morir no serà acceptada per ningú.

En la meua visita vostè tindrà que relatar-ho tot des d’un principi i sense resumir res i també contant per què vol vostè suïcidar-se després del do que el dimoni li ha concedit. Tot el món que puguera viure la vida que vostè ha tingut s’aferraria a ella i no es soltaria per res del món.

La seua vida ha degut ser apassionant i voler llevar-se-la és per dos motius, o que alguna cosa mala passarà en el futur o el dimoni l’ha amenaçat per a voler morir-se. És per això que va agafar del museu l’espasa i va intentar suïcidar-se?

Fer tractes amb el dimoni és una cosa molt complicada al què vostè s’ha enfrontat per això vull saber tota la seua història des de les seues paraules.

Un afectuós comiat ,

Reina d’Anglaterra

Verónica Hurtado González – 2n Batxillerat

 


SI HAS DE CONTAR-HO, CONTA-HO TOT

John Locke 

Presó de *****, Anglaterra

 

Estimat Joan, 

La nostra relació és, perquè no dir-ho, especial. T’escric perquè estic decebut amb tu; he llegit la carta que li has enviat a la reina i no m’ha agradat gens. Em descrius com un ésser maligne i que sols busca el seu benefici, quan no és així. Tant tu com jo sabem que les coses no van ocórrer tal com tu les contes.

En primer lloc, em va sorprendre quan vaig llegir la nostra primera trobada; per què no li vas dir a la reina que som germans? Per què no li has dit que tu vas ser qui em va convertir en el diable? Saps perfectament, que aquell dia jugant a soldats, em vas clavar l’espasa, i vas pregar a Deu per evitar la meua mort. Per a la nostra sorpresa, no va vindre un àngel, sinó que va vindre el propi diable, i li vam demanar els desitjos que darrerament es convertirien en el pitjor maldecaps. 

Demanàrem per als dos ser immortals, i mentre tu demanaves diners; jo vaig demanar poder. I així, és com em vaig convertir en el diable, al cap i a la fi: qui te més poder que el propi diable?

El teu estimat germà. 

 

Carla Climent Ortolà – 2n Batxillerat

 


UN TRACTE

Reina d´Anglaterra

Buckingham Place

SWI Londres

Presó de *****, Anglaterra

3 de març de 2021

 

Estimat Jonh Smith (àlies Joan Ferrer),

Abans de començar, m’agradaria disculpar-me, estimat amic -perdoni’m l’expressió, però després de llegir la teua història ja sent que som amics-. No és propi de mi trigar més de cinquanta anys en respondre a una carta, però sembla que la seua va quedar traspaperada entre alguns papers burocràtics. De totes maneres, a vosté aquests anys se li hauran passat com un par de setmanes.

La seua història m’ha commogut en tots els sentits possibles, i he d’admetre que la història d’amor amb l’Emma m’ha llevat alguna llagrimeta. El seu pas per l’Edat Mitjana, amb l’art Barroc o les tendències renaixentistes, és màgic. Tota i cada una de les pàgines que he llegit són una obra d’art.

Per tant, senyor Smith/Ferrer, li propose un tracte. Tinc un bon conegut a les terres litorals mediterrànies, a una ciutat que es fa dir Barcelona. Allí, Vicenç Pagés Jordà és un escriptor de prestigi. Ell podria editar aquestes pàgines i convertir-les en una obra mestra, a canvi, vosté quedaria en llibertat.

Espere que es replantegi l’oferta. Si el llibre es publica, voldrà dir que vosté ha quedat lliure, per tant, la meua major gratitud per la seua col·laboració a la literatura narrativa catalana.

P.D: Espere que haja aprés la lliçó, mai es torne a fiar vosté del diable!

La seua nova admiradora,

La Reina d’ Anglaterra 

 

Júlia Castellví Tortajada – 2n Batxillerat

 


SER IMMORTAL

Buckingham Palace 

Darreries del segle XX

Senyor Joan Ferrer,

He rebut la seua carta i he estat reflexionant sobre la seua petició. La primera volta que vaig llegir-la no donava crèdit del que estava llegint, aquest és el fet més paranormal que he viscut al llarg de la meua vida i va ser difícil processar les seues paraules. 

Finalment, després de uns dies sense poder pensar en una altra cosa, he decidit acceptar la seua sol·licitud i l’ajudaré a eixir de la presó. No permetria de cap de les maneres que experimentaren amb un humà. Després li donaré refugi en una de les meues residències per a protegir-lo. 

Conec un senyor que està passant per una situació pareguda a la seua i podríeu fer-vos companyia. Ell ja està instal·lat a la residència on vostè anirà.

Parlaré personalment amb la seguretat de la presó perquè li deixen eixir sense que sospiten. Podrà passar l’eternitat que li queda a la meua residència i no li faltarà res, ser immortal no deu ser gens agradable.

Qualsevol inconvenient, el parlarem una vegada estiga fora de la presó. 

Reba una distingida salutació, 

Reina d’Anglaterra

Irene Valor Vizcaíno - 2n Batxillerat 

 


EL PODER DEL CONEIXEMENT

Estimat Joan

No sé què dir, estic sense paraules. Encara que la gent pense que la immortalitat és un miracle, estan molt equivocats, per a tu haurà sigut dificilíssim i ho continuarà sent. És per això que no deixaré que et podrisques entre reixes ni un dia més, ni que experimenten amb tu, això ha de ser el secret més ben guardat de la història. M'agradaria poder veure't i que tornares a contar una vegada més tota la teua història. Amb tot el que m’has dit, pense que has sigut un joguet per al dimoni, no havies tingut mai males intencions però la cobdícia per no vendre la teua espasa t’ha portat a fer coses horribles. És per això que he decidit declarar-te la impunitat, això sí, amb una condició: vull que m'expliques tot el que has viscut i que em narres tota la història medieval i contemporània, els llocs on has estat, les celebritats que has conegut, les diferents cultures... Vull convertir-me en la dona amb més coneixements del món i que així finalment se'm reconega no sols per ser la reina d'Anglaterra. 

Atentament, 

La Reina

Pablo Tomás Oliver – 2n Batxillerat

 


EL NOSTRE SECRET

 

Estimat senyor John Smith:

He de dir-li que la seua carta quasi no arriba a les meues mans. Com ja sabrà, jo no llig totes les cartes dirigides al meu nom, a soles les que necessiten una especial atenció. El meu secretari va pregar-me impacient que la llegira i he de confessar que em vaig riure molt.Com podria una persona creure tot el que diu? Però investigant ens vam trobar amb la notícia del robatori de l’espasa, i ja vaig prendre més seriosament el seu testimoni.

La seua situació és complicada i lamente dir-li que jo, com a cap d’estat d’Anglaterra, no puc intervindre directament, cridaria molt l’atenció la meua participació en l’indult d’un lladre. La solució que vaig trobar és, de manera indirecta, facilitar-li la fugida, sense estar jo implicada en l’assumpte, d’aquesta manera, ningú tindrà la responsabilitat. A canvi, he de demanar-li que vosté siga un confident de la corona anglesa. Una mena de pacte entre un home poderós i una institució poderosa. Tant jo com els meus descendents serem garants del seu secret, sempre que sigues fidel al nostre pacte ningú més ho sabrà. Faré que un funcionari es pose en contacte amb vosté per tal de concretar el nostre contracte.

Atentament,

Vostra Majestat

Ana Peiró López – 2n Batxillerat

 


MILLOR LA MORT QUE EL SOFRIMENT

Joan Ferrer,

M’he assabentat de la teua proposta a la reina d’Anglaterra. He de dir que no m’estranya entendre els teus problemes i desgràcies, ja que, com tu saps, jo estic vivint el mateix. Per tant, ara és el meu torn per fer-te la proposta a tu i que els dos puguem morir com és degut.

Porte ja cent anys pensant el mateix, tornar-me mortal i acabar amb els meus sofriments. Ara que sé que tu estàs passant per aquesta situació, et propose la següent qüestió. Amb els poders que dispose, tinc la capacitat de demanar només un desig de gran audàcia, com seria la mortalitat. Encara que semble un desig impossible, la teua espasa ens ho permet amb la seua destrucció. 

Perquè es faça realitat, l’espasa cal ser destruïda pel seu creador i per la persona que la tinga. En aquest cas som nosaltres. Per tant, et plantege la possibilitat de destrossar junts l’espasa de ferro i tindre, així, la capacitat de morir. Potser estàs pensant que l’espasa és indestructible, però conec els materials necessaris per a trencar-la.

Per desgràcia, això tindria conseqüències. Aniríem directament a l’infern, però... què és l’infern comparat amb la immortalitat?

El dimoni 

 

Elena Giménez Grimalt – 2n Batxillerat 

 



 

Westminster, London SW1A 1AA, UK 

Darreries del segle XX 

John Smith

Presó de *****, Anglaterra 

 

Benvolgut senyor Smith, 

Li escric aquesta carta per tal de respondre a la història de la seua vida, sobre la qual he de dir algunes coses. I disculpeu-me si li falte al respecte en qualsevol moment. 

He llegit la carta durant tot el dia i he de dir que és vosté un escriptor meravellós. Són interessants els seus punts de vista sobre la història, sobretot respecte a la més recent, que encara influeix en aquests dies. 

Dit açò, no sé si creure’l, senyor Smith, ja que tot aquest conte pareix que haja eixit d’una novel·la fantàstica. No sé quines són les seues intencions, però he de dir que inventant aquesta història no li farà eixir de la presó. 

D’altra banda, m’agradaria parlar amb vosté en persona en cas que tot siga veritat, però haurà de demostrar-ho ensenyant-me la seua col·lecció d’art. També m'agradaria que parlara amb catedràtics d’Història. A més, si la “maledicció” és certa, deixaré que vaja al Victoria and Albert Museum per agafar l’ Spata Ignea i acabar amb la seua vida com ha desitjat, per molt macabre que parega. 

Ens mantindrem en contacte, 

Reina Elizabeth II d’Anglaterra,

Elizabeth Alexandra Mary Windsor 

 

Carlos García Villanueva – 2n Batxillerat

  

 

UNA HISTÒRIA AMB VEU

 

Estimat Joan Ferrer:

Fa molt de temps que no llegia una carta, i molt menys d'aquest tipus. Naturalment cada dia rep milions de cartes demanant consells, millores i, fins i tot, crítiques. Però amb tota la quantitat de treball que ha de dur a terme una reina, no pot exercir totes les activitats que li agradaria.

Supose que abans de tot hauria de donar-li l'enhorabona. Va cridar l'atenció d'un dels meus empleats, cosa complicada, així que en comptes d'agrair-me a mi la resposta a la seua carta, hauria de donar-li els seus agraïments a qui ha trobat rellevant i interessant aquesta història seua. 

He de dir que no m'esperava llegir una cosa igual i ha de tindre en compte que mai prendria una decisió com aquesta. Realment no sé si tot el que em conta és cert, però he vist sinceritat en les seues paraules i m'ha commogut. Així que després d'una llarga meditació he considerat dur a terme el seu alliberament; no obstant això, necessite un favor que espere que no siga rebutjat. M'agradaria que aquesta història seua fora coneguda, que el poble llegira i descobrira el poder que té l'avarícia i l'egoisme. Per altra banda, espere poder conéixer-lo en persona i que em conte la història en tota la seua totalitat. 

Li faré arribar els meus desitjos, acompanyats d'uns documents on haurà de prometre que hi ha certesa en les seues paraules. Espere veure’l el més prompte possible.

S'acomiada atentament, 

La Reina d'Anglaterra.

 

Laura Andreu Ros – 2n Batxillerat

 


DESHUMANITZACIÓ

 

Presó de Fleet, Anglaterra, darreries del segle XX.

 

Estimat Joan Ferrer,

No sóc una persona dotada per a l’escriptura, però amb el teu empresonament no he pogut evitar escriure’t per saciar els meus remordiments, o potser per a justificar-me. 

Sóc el guàrdia traïdor del museu. Supose que aquesta serà la forma més fàcil per què m’identifiques. Vaig saber de la descarada publicació de la teua carta per part de la Reina i el jutjat. La vaig llegir sense interrupció, i no he pegat ull des d’aquell moment. El meu acte t’haurà paregut egoista, i no estàs equivocat. Però, com podia jo imaginar-me tot el que estava passant en realitat? Aquesta és la màgia de les perspectives. La teua perspectiva és –teòricament- molt primitiva. Per a mi va ser un acte de benefici personal: diners fàcils i sense maldecaps. La gent de hui en dia és individualista per natura, o per supervivència. Potser en el fons no som tan diferents, hem sigut deshumanitzats, siga pel dimoni o la societat actual – són, en realitat, tan diferents?-. En el fons segurament siga impossible escapar al cicle de la història i estiguem destinats a l’autodestrucció. 

Et desitge una prompta i tranquil·la autodestrucció.

Perdó.

Larry Daley (Guàrdia del museu)

Laura Bertomeu Cuenca – 2n Batxillerat

 

 

QUAN LA INFINITUD TORNA AL PRINCIPI


Vaig mantindre la compostura en acabar de llegir la carta, encara que el cap em donava voltes i ho veia tot negre. Quan em vaig decidir a contestar, no sabia encara què estava escrivint, però la tinta fluïa sola.

Sir John Smith,

Tal volta hauria de dir Joan Ferrer... Oh, Joan! M’he sentit extremadament egoista tots aquests anys per la meua decisió. Mai hauria pensat que tornaria a veure’t, si ho haguera sabut... si ho haguera sabut, mai hauria comés aquell error irremeiable, hauríem viscut una millor i finita vida... Aquell dia, vaig trobar-me amb el mateix diable, em va donar tres desitjos, tot allò que volguera. El primer va ser saber com hauria de morir, en aquell moment em vaig paralitzar, estava atemorida per la idea de la mort. El meu segon desig va ser la immortalitat, mai no he volgut fer front a la mort, l’única condició era que tothom pensara que jo havia envellit amb els anys i havia mort. Volia escapar, Joan, ho sent. Probablement m’odies, però encara puc remeiar-ho. He reservat el meu tercer desig, si tu m’ho demanes, posarem fi a aquest malson i canviarem de vida, junts.

Sempre teua,

Emma

Adriana Campos Rodríguez – 2n Batxillerat 

Cap comentari:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.