9 de març 2021

CARTES DES DE L'IES SANT VICENT FERRER DE VALÈNCIA


Aquesta carta no és més que les últimes paraules d'una dona gran i desgraciada. Segurament mai llegesques aquesta carta que escric al lloc on ens solíem trobar. Jo ja tinc 67 anys, he aguantat la meva vida el millor que he pogut però les arrugues del desgast cobreixen tot el meu rostre i no puc ni recordar com era el meu cos l'última vegada que ens vam veure. 

Joan, han passat molts anys, durant aquest temps he estat pensant per què te’n vas anar de la meva vida, volia saber què havia fet malament. Em vaig estar martiritzant molt de temps. Vaig pensar que passaria la resta de la meva vida al teu costat. Finalment no va ser així. Jo ja era major perquè un altre home s'enamorés de mi i poguérem tenir fills, a més, malgrat tot, et seguesc estimant. Vas ser l'home que millor em va tractar, fins i tot després de la mort del teu pare seguies radiant. El dia que els nostres camins es van separar vaig sentir que la vida se’m tirava a sobre. Solament vull dir-te que, potser jo per a tu no fos tant, però tu per mi ho vas ser tot. T’ estaré eternament agraïda. Gràcies. 

Adéu Joan, 
Emma

Kevin Meneses. 2n Batx. B



 Estimat Joan! Supose que te’n recordaràs de mi, després del que vam viure és dificil que m'oblides. 

He descobert que has aconseguit deslliurar-te d'allò que ens va unir... d´allò que jo et vaig donar... No pensava que fores capaç d'això, et veia amb moltes ganes de viure,però entenc que t'hages cansat, la vida eterna no és una cosa amb la qual un simple mortal com tu puga bregar. 

Si et soc sincer, pensava que no aguantaries tant de temps! Les meues felicitacions per la teua força de voluntat, encara que hages passat algunes llarguíssimes temporades sense eixir... Quan et vaig conèixer em vas semblar més fort. 

T'he estat observant tot aquest temps, de tant en tant he passat alguna temporada en la terra i t'he visitat. Alguna vegada m'han entrat ganes d'aparéixer-me davant teu i explicar-te algunes de les coses que he fet amb la teua magnífica espasa. Si jo t'expliqués... 

Bé, m'encantaria escriure't moltes més coses, i em quede amb les ganes d'una conversa amb tu, però no tinc temps. Ja veurem si et visite, has de dir-me com has aconseguit que una reina et salve del nostre tracte i, el que més m'interessa de tot, si ara que ets mortal tems la mort. 

Espere saber de tu, vell amic. Cuida’t, 

 El dimoni. 

Sandra Martí. 2n Batx. B



Carta a Joan de la reina d’Anglaterra 

Benvolgut Joan! Llegir la teua carta ha sigut un dels millors viatges de la meua vida i m’ha deixat una nit sencera sense dormir enganxada al paper. Acabar de llegir-la, no obstant això, m'ha deixat un sabor agredolç, ja que m'he vist embolicada en un gran conflicte. D'una banda, com a persona, la teua història m'ha commocionat molt i res m'agradaria més que alçar-te la condemna i convidar-te a prendre el te al meu palau. Però, d'altra banda, com a reina d'Anglaterra, he de castigar-te com ho faria amb qualsevol altre ciutadà anglés. 

Per aquest motiu és molt difícil per al mi contestar-te, però sentia la necessitat de fer-ho després de llegir com és d’injusta la teua condemna tenint en compte tota la teua història. Ara bé, què passaria si escolte tots els presos d'Anglaterra? Escoltar la seua història em faria sentir el mateix? 

Et faig un oferiment: ajuda’m, a canvi de la teua llibertat, a escoltar a aquells que s'han quedat en els marges de la societat anglesa. Vull aproximar-me a la seua història i entendre el que els ha portat a ser despullats de la seua llibertat i, després d'això, buscar altres vies per a conformar un nou sistema penitenciari mes just. 

Espere que consideres la meua oferta, una abraçada. La reina d’Anglaterra.


Luna Jaen.  2n Batx. B



Carta a Joan abans de marxar 

Estimat Joan, 

Probablement aquesta carta quede en l'oblit, es perda entre els anys, es creme en els nostres forns o potser mai no tingues la suficient valentia per a llegir-la. Jo ja estaré mort, prop de ta mare, la dona que et va donar la vida i va crear un vertader heroi que mantindrà el negoci familiar amb honor. 

Fill meu, no sé on ets ni sé quan em trobaràs, però t'escric aquesta carta per a recordar-te d'on vens i a on vas. No vengues la teua preuada espasa, lluita perquè no et lleven el teu tresor, seria una falta de respecte cap a la teua família i cap a tu, després de tot el treball que has invertit en aquesta obra d'art. Recorda que els diners mai et donaran la felicitat, fes el teu treball per afició i fes-lo el millor que pugues sempre. No tingues por al futur, sigues fort i mai oblides la humilitat que t'he estat ensenyant tot aquest temps, tots els valors que has après al meu costat et faran un gran home i podràs aconseguir el que desitges sense necessitat de res ni de ningú. Segueix el teu cor, no tingues por d'estimar a l’Emma, és bona i et sabrà cuidar tota la vida, n’estic seguríssim. 

Dit això, t’estime fill, confie plenament en tu, 
El pare 

Rebeca Peris. 2n de Batx. B



15 de desembre de 1999 

Bon dia, Sr. Smith: Vaig rebre la seua carta fa una setmana. Durant tot aquest temps he estat pensant en tot el que m´has dit i no tinc cap dubte que ets immortal per tot allò ocorregut al museu. 

Primer m’agradaria parlar-te sobre mi. Igual que vosté, he tingut la mateixa oportunitat de conéixer a Arnulf, fa 400 anys i vaig demanar-li que em fera immortal, com pots deduir, sí, jo sóc Elizabeth I d´Anglaterra, però a diferència de vosté, vaig saber aprofitar els meus dos desitjos. Just fa una setmana, després de llegir la seua carta, vaig demanar el segon desig, tornar a ser mortal. 

M´agradaria ajudar-lo ja que hem passat pel mateix, fins i tot podria dir que la seua experiència ha estat pitjor que la meua. Vull concedir-li el seu últim desig, sempre que demane la mortalitat. La cosa no acaba ací, a canvi vull tota la col·lecció que posseïx, sobretot, l´espasa. 

Ben cordialment, 

Reina Elizabeth II d´Anglaterra

Aya Limouri. 2n Batx. B


3 de Maig de 1973 

Benvolgut Joan Ferrer: Estimat, com va? T'escric aquesta carta per a parlar-te d'un secret que no puc retenir més. Resulta que tinc una condició estranya, molt estranya, que fa que, sense jo saber el perquè, siga immortal com tu. Potser això ja ho intuïes. Alguna vegada ho he deixat caure mentre parlavem. Aquesta malaltia em desespera. Molts donarien el que fos per a aferrar-se el màxim que pogueren a la vida, però després d'haver viscut uns mil anys, jo només desitge perir, cosa que, em tem, no succeirà. Durant tot aquest temps he estat en multitud d'èpoques i llocs, he viscut en carn pròpia molts dels esdeveniments de major importància de la història de la humanitat: la revolució francesa, el descobriment d’Amèrica o la guerra de successió espanyola són alguns dels fets que he vist, però, ara, només anhele descansar. Com he dit al principi, aquesta carta l'escric per a esplaiar-me, no aguantava més sense explicar-li això a algú. No demane que sentes pena per mi, només saber que has llegit la carta, ja em serveix. 

Gràcies per la teua atenció, 
Greta Garbo. 
 Marcos Ruiz. 2n Batx. B


DES DE L'ETERNITAT
Estimat Joan, 
No has sigut fidel a la teua religió. Me n’he adonat a la nostra primera trobada. Era i soc conegut per la meua astúcia i habilitat de mentir, a més, pel meu propòsit de buscar les ànimes més entremaliades d’aquest món. No obstant, m’agrada assegurar-me qui es mereix vindre amb mi. 
L’espasa, amic meu, era solament el pretext per a acostar-me a tu. No és una mica estrany que puga aconseguir la immortalitat i una espasa, no? Has tingut a la teua disposició tres desitjos, dels quals decidires guardar-te’n un; i l’únic que podria salvar-te. Però decidires malgastar-lo, i amb ell, la resta de la teua vida. Et concentrares tant en els diners que no t’adonares que en aquell moment, va començar el teu somni etern, enganyat pel dimoni, que feia que cregueres que encara et trobaves entre els vius. 
La vida eterna existeix, però no a la Terra, i menys per als humans, que no valoreu el que teniu. Sempre en voleu més i més, i no vos adoneu de les coses importants de la vida, fins que els mals són les úniques coses que us envolten (soledat, crítiques…). Per això existisc jo. Per a posar a prova la vostra malícia. Qui aconsegueix passar-la, té les portes obertes a l’eternitat, al cel, i qui no, romandrà en el mateix cercle viciós per a sempre. 
Benvingut a l’eternitat. 
El Diable. 
Dara Ion - 2n Batx. A
 


Benvolgut meu, 
Sé el que vas fer. Ho sé tot. Sé que fa un miler d’anys vas vendre al diable la teua espasa a canvi de la immortalitat. Aquell dia jo passejava pel bosc i vaig presenciar el teu pacte. Trasbalsada, vaig passar anys buscant al mateix diable, i quan el vaig trobar li vaig pregar que em deixara acompanyar-te en el teu imperible viatge. Miraculosament, em va concedir el desig, però amb una condició: només seria immortal el meu esperit. 
Arribà el dia de la meua mort i vaig sentir com l’ànima em sortia del cos en forma de brisa. I això he sigut fins el dia d’avui, una brisa imperceptible que t’ha seguit en cada pas que has donat. He estat amb tu a cada expedició i a cada partida d’escacs que has jugat. T’he vist madurar però no envellir i t’he vist raonar però no estimar; eixe do el vas perdre amb la immortalitat. 
El diable només em va deixar la possibilitat d’escriure, però mai m’he atrevit a fer-ho. Avui per fi ho he fet, i ho he fet per confessar-te que mai no has estat sol, que t’estime i t’estimaré sempre. 
T’observa i et cuida, 
Emma. 
Mar Novella - 2n Batx. A 



Quant de temps, vell amic 
Bon dia, Joan Ferrer, no sabia res de tu des que, sense tindre en compte la resta, vas malgastar el teu tercer desig intentant lucrar-te més encara. 
Sé que t'esperaves que aquesta resposta fora de la Reina d'Anglaterra, però qui et creus que és de veritat la reina d'Anglaterra? No et sembla estrany que haja viscut tants anys? Al llarg de la història m'he anat apoderant de tota classe de persones, unes més importants i altres insignificants, com el comerciant amb el qual ens vam conèixer. 
Em produeixes misericòrdia; de veritat creus que seria tan fàcil llevar-te la vida i tornar amb el teu pare i el teu primer amor? El teu primer desig va ser confiar-me la teua vida, no vas a morir fins que jo ho desitge, la teua ànima em pertany i no la podràs travessar amb cap espasa, ni tan sols amb la que et comprí fa tants segles. He decidit deixar-te en mans de l'estat anglés, quan passe el temps i s'adonen que no envelleixes et faran tota classes d'experiments i no moriràs, però presenciaràs l’infern que et mereixes. 
Fins la pròxima, Joan Ferrer, gaudeix del continu sofriment en el teu propi infern. 
Yago Ruiz - 1r Batx. B 



València, Espanya, 14 d’octubre de 2003 
Hola Joan, 
Saps? A mi em va passar més o menys el que a tu. Un geni em va concedir 3 desitjos. Va ocórrer a mitjans del segle VIII, quan jo tenia 40 anys. Pecant d’ingenu, vaig demanar: poder concedir desitjos a tothom que ho necessitara; poder canviar de forma… I poder ser immortal. 
Als dos segles ja començava a cansar-me i no volia continuar sent immortal. Havia de trobar al geni, però en la meua recerca vaig sentir que vas forjar l’espasa més poderosa del món. Sabent que em vindria molt bé, vaig requerir-te amb la forma del diable. Gràcies a tu, vaig aconseguir amenaçar al geni (després de quasi un mil·lenni buscant-lo) perquè em tornara la meua mortalitat. 
Quan torní a ser mortal, vaig deixar l’espasa a terra, ja que no volia saber res d’ella. Ara estic en una casa a València esperant que arribe la meua hora. 
Vaig sentir que estaves a la presó, és per això que t’escric per donar-te ànims. Espere de cor que aconseguisques sortir i que acabes la teua vida en pau. Quan vaig nàixer m’anomenava Alfonso, però a soles m’has conegut amb un nom. 
El diable 
Joan Ortiz - 2n Batx. A 


Estimat Joan, 
Fa uns dies que em va arribar la teua carta. Quan l’he llegida, m’he quedat bocabadada per totes les aventures que has viscut al llarg de tots aquests anys. Em pareix normal la teua desesperació per la mort, ja que has viscut massa temps. M’has fet posar en la teua pell en tot moment i em sent identificada amb tu, ja que la setmana passada em va ocórrer una cosa surrealista. 
Estava a punt d’adormir-me quan de sobte vaig sentir una frescor i una ràfega d’aire en la cara. A continuació, vaig veure una ombra una mica peculiar. Quan em vaig alçar del llit les cames em tremolaven. Era el diable!! Es va apropar a mi i em va concedir també tres desitjos. A canvi de tindre molts diners; guanyar-me sempre l'aprovació del poble i viure molts anys, però sense ser immortal, el diable viurà amb mi. 
Per sort, hi ha una única forma de poder tornar a estar com abans. Has de fer un nou pacte amb el diable i et dirà què has de fer per alliberar-te de la presó. A més, puc intercedir per tu durant el temps que està vivint amb mi. 
No obstant això, espere que vingues a visitar-me. 
La Reina d’Anglaterra. 
Candela Murillo - 2n Batx. A 


Estimat John Smith, Juan Herrero, Joan Ferreiro o Jean Laforge, 
A mi encara m’agrada dir-te Joan Ferrer. Han passat anys des de la primera volta que ens vam veure, oi? I tant. Em desplau haver de dir-te que la reina té assumptes més importants que atendre que un boig empresonat que es creu immortal i diu haver vist dimonis. Un xic que diu veure l’anticrist, quina barbàrie! Els teus amics medievals de la Inquisició no haurien tardat un segon en condemnar-te. 
Vares desitjar el que sembla que tots volen alguna volta: fortuna i immortalitat. Però pel camí t’has deixat a l’Emma, a ton pare i a qualsevol que hages estimat alguna volta. Mira com has acabat, amb la butxaca plena i el cor buit. T’has condemnat a una vida solitària, has vetat l’amor i l’amistat i per tant has rebutjat la felicitat. Ara voldries que tornara la mortalitat de la qual et vares desfer tan decididament. Amb tants diners com tens, i no és possible que compres la mort. 
La pròxima volta que desitges pietat, benevolència o misericòrdia assegura't de pactar amb un ens diví i no amb l’encarnació del mal. 
Un petó etern, 
El Dimoni 
Candela Márquez - 2n Batx. A 


HISTÒRIES D'UNA VIDA PASSADA
Estimat Joan, 
Han passat segles des que vas nàixer i no he oblidat el fatídic dia en què ta mare va morir i jo vaig convertir-me en el responsable de la teua vida. Vaig criar-te en les arts de la forja i tu vas crear la spata ignea, l’espasa més poderosa de la cristiandat, però crec que mai no t’he contat la història de la pedra del cel. 
Tot va ocórrer temps abans de nàixer tu. Jo acabava de complir els 17 anys quan, en un dels trasllats, el meu pare i jo ens vam trobar un home cridant com un embogit. Afirmava que havia furtat alguna cosa al diable mentre un grup d’homes el subjectava. Mon pare de seguida el va prendre per un boig i va allunyar-se amb intenció de continuar però, abans de pujar al carro, vaig poder agafar una vara de ferro que pareixia haver caigut del cel i la vaig guardar fins que tu vas complir els setze. 
Ara sé que la vas intercanviar per la immortalitat i, fill meu, he de dir-te que la mort és el destí d’una vida. Jo vaig perdre la vida per aquella espasa, però tu també. Al renunciar a la mort vas condemnar-te a ser un presoner de la vida. 
El teu pare. 
Nuria Pino - 2n Batx. A 


CARTA DEL DIABLE A JOAN 
Ens tornem a trobar, Joan. 
Mil anys has sigut el meu acompanyant sense que ho hages sabut, anys en què he vist les teues alegries i desgràcies. T’he vist aprendre, créixer, estimar i penedir-te. 
Et dec una disculpa: l’espasa no va ser més que una excusa per a trobar qui m’acompanyara en el meu infern. He d’admetre que va ser molt egoista per part meua, al cap i a la fi soc el diable. 
Vas acabar amb la soledat que sentia, i t’ho agraïsc. 
Jo era el teu amic Karl Marx, també era Francisco Pizarro, Jenny von Westphalen, Greta Garbo, la pesta negra, el cinema, els escacs... soc fins i tot la reina a la qual et dirigeixes en la teua carta. 
Perquè jo visc en tot i tots, soc tot i no soc res. 
Vas renunciar al sentit de la vida per a convertir-la en una semblant a la meua. Visc condemnat en un infern, i tu ja has viscut el teu particular. 
No puc retornar-te el que em vas donar una vegada, però t’he escoltat. 
Encara que no ho cregues, ets el meu amic, i com a amic et demane que sigues el meu igual, per sempre. Gràcies. 
Carla Gascó - 2n Batx. A 


A vós, Juan Herrero: 
Potser la meua demanda requerisca d’antecedent: 
Quan va arribar el meu moment i vaig reunir-me amb aquell a qui la meua ànima pertanyia, vaig entendre la natura de les vostres accions durant l’expedició per aquella inhòspita terra. El diable em va confirmar allò que els vostres ulls m’havien transmès anys enrere. I els primers dubtes aparegueren en recordar la vostra aparent indiferència cap a les riqueses que la selva amagava. Per tal de resoldre’ls, vaig haver de seguir les vostres vivències. 
Però, any per any, la meua sorpresa augmentava alhora que apareixien més incògnites. 
De fet, estàveu esdevenint un personatge, si més no, interessant. Per entendre’m potser hauríeu de saber que, durant tots aquestos segles, he conegut molta gent que, com vós i com jo, va haver de negociar amb el maligne en algun moment. I, en algunes ocasions, els vostres actes em van fer pensar que éreu com tots nosaltres: un ésser impulsat pels pecats de la cobdícia i la supèrbia. Però alguna cosa fallava. 
Alguns buscàvem gloria, com uns altres ansiaven fama o èxit. Però vós fugiu de tot allò que obri un lloc en la memòria de l’home. 
Vos aventureu a l’oblit sent immortal. Per això, m’agradaria saber: Què vos mou? 
Francisco Pizarro. 
Jaume Quiles - 2n Batx. A 


Benvolgut Joan, 
Després d’estar uns quants mesos pensant-m’ho, he decidit que et vaig a contar la veritat de la nostra història. 
Abans que res, et recordes de la “pedra del cel”, la vara d’acer que et va donar el teu pare, per fer l’espasa, i que mai et va explicar on l’havia aconseguida? Doncs, aquesta porta tot el meu poder dins, és com si les meues capacitats de matar i dominar el món es concentraren ahí. Un avantpassat teu va tindre una experiència amb mi molt pareguda a la teua, no obstant, ell va trencar el pacte, amb “la pedra del cel”, llevant-me així el meu poder. Des d’aquell moment he insistit a cada ancestre de la teua família de fer un pacte per aconseguir el meu poder, però mai ningú l'acceptà. Així que, la spata ignea és l’única cosa que podria matar-te, però ara, que és completament meua, no pense allunyar-me més d’ella. Per tant, davant la teua situació em pense que hauràs d’afanyar-te, perquè tot el sofriment que he passat per aconseguir la meua pertinència el passaràs tu durant tota la vida. 
Atentament, el dimoni. 
 Patricia Mora - 1r Batx. B 



 ‘’Estimat’’ Joan, per dir alguna cosa, 
 No sé si encara em recordes, però fa aproximadament uns 1000 anys vas manar els teus esbirros a matar-me. Així és, sóc Arnulf, o el ‘’mercenari’’, com em descrius a la teua carta. Gràcies a tu he descobert que la Terra és el pitjor infern. Aquell terrible lloc era ple de pobresa, de lluites i discussions sense sentit, i supose que ara tot continua sent igual. Ací, al món dels morts, tot és pau, no hi ha jerarquies ni injustícies. Potser el vertader infern és vagar eternament a la Terra. Però encara tens una oportunitat de deixar eixe món tan fatídic al qual t’has aferrat com una rata. Sent l’obligació d’ajudar-te, perquè tu (encara que amb mala intenció) em vas fer conèixer aquest mon tan meravellós amb la meua mort prematura. Només has de fer-li arribar aquest missatge a la reina: ‘’destruunt vitam aeternam’’. Ella sap el que vol dir; va fer un pacte amb el diable i també desitjà la vida eterna. La diferència és que ella no sap que aquest món, el dels morts, és millor. Amb una mica de sort, t’oferirà un beuratge que rectificarà el teu desig. Sort. Arnulf, el cavaller. 
 Alberto Rozalén - 2n Batxillerat A 


Benvolgut senyor Smith, 
M’he dignat a respondre al vostre escrit perquè us comprenc. Estic segura que cap monarca anterior ha escoltat una història com la vostra i, si haguera estat així, no sé si l’hauria cregut. El que sí que sé és que hi ha coses que no canvien, i que com vós, són eternes. Però, què us vaig a dir jo a aquestes altures que no sapigueu? Quan vaig llegir la vostra carta, vaig pensar que éreu un egoista per tindre el desig d’abandonar la vida, ja que hi ha persones com jo que mai l’hem assaborida. Ara mateix, vós deveu estar pensant el mateix de mi, que amb tots els luxes i tot el que tinc dic que no visc. He viscut des de la meua infantesa ancorada a les permanents normes i la bona cara, a una vida que jo no he escollit i és immortal. 
Senyor Smith, no vull la vostra condemna, vull la vostra ajuda. L’únic que pot acabar amb aquest infern és qui viu en ell: el diable. Hi hem d’establir un altre pacte i posar fi a la immortalitat perquè us comprenc, clar que us comprenc. 
La reina 
 Reyes Fornas - 2n Batxillerat A 



Estimat Joan, 
Fa segles que t'observe, perquè per a mi no és un secret que vas fer un pacte amb el diable. Em sembla realment curiós el teu comportament al llarg dels esdeveniments de la història; la cobdícia i l'egoisme han regit la teua vida. 
 Després de tants anys vivint d'excessos, has topat amb la crua realitat i, deixa'm dir-ho, t'ho has buscat. Estàs sol, empresonat i deprimit i damunt, malgrat ser immortal, no has aconseguit fer res que valga la pena, res memorable. 
A més a més, pretens que la reina d'Anglaterra empatitze amb tu després d’haver-li enviat aquella carta, però ella no et pot ajudar, el tracte l'has fet amb el diable i només ell et pot alliberar de la teua condemna. 
No obstant això, vinc a oferir-te consell, perquè jo soc el primer que coneix el nivell de manipulació que té el diable. Com bé és sabut, el diable és avariciós i es mou per la ira i l'odi, és per això que també és fàcil de manipular. Aquesta informació pot ser molt profitosa si la utilitzes adequadament. 
Espere impacient el teu següent moviment en aquesta partida d'escacs, 
 Déu (creador de l’univers) 
 Mar O'Brien - 2n Batxillerat A


Estimat Joan, 
Has tardat molt més del que pensava, he de reconéixer-ho. L’espera s’ha fet llarga, fins i tot per un ésser immortal com jo. Però l’important és que per fi ho has fet. T’has afartat de la teua immortalitat. El que no m’esperava era que trigares tant a admetre-ho, i que ho feres en una carta a la reina! Ja t’avance que mai li arribarà, clar. 
Parlem d’allò fonamental. Ser diable no és fàcil, saps? Déu viu amb família i amics, en el seu paradís empestat de bondat... Però jo em trobe molt sol. Alguns segles, si tinc sort, un pecador no obté el perdó i baixa amb mi. Però no em cauen bé, solen ser assassins o similars i no són gens amigables. El que jo vull és un col·lega. Algú amb qui parlar o anar a fer unes birres. Per això vaig buscar-te. Ja sabia que em demanaries la immortalitat. També sabia que no podries suportar-la. (L’espasa m’era indiferent, òbviament.) 
Si mors, Joan, hauries d’anar al cel. Però saps que mai moriràs. I la vida terrenal t’és insuportable. Llavors, per què no passes amb mi la teua eternitat? Tu mateix has comprovat que el pitjor càstig és la soledat. Tots mereixem un amic, fins i tot el dimoni. 
 El diable 
 Cristina Simó - 2n Batxillerat A



Benvolgut Joan, 
He de dir-te que feia temps que no estava tan atenta, intrigada i concentrada en absolutament cap cosa com en la teua carta. 
De primeres, em van semblar molt intel·ligents i previnguts els tres desitjos que vas demanar al dimoni, però més tard, molt poc audaços, degut a que podries haver salvat ton pare i haver tingut una vida feliç junt als teus. Al meu parer, guanyà en tu l’egoisme, abans que la raó. 
A pesar d'això, em pareix completament increïble que hi hagi una persona present al món que sàpiga tot el que ha ocorregut a la història, per això, et faré una proposta: et permetré eixir de la presó, i satisfaré les teues necessitats, incloent la teva seguretat, a canvi, tots els dies fins la meva mort, m’explicaràs tot el que has viscut durant els teus 1000 anys de vida, des de la teva infantesa, passant per com va reaccionar la gent al descobriment d’Amèrica, fins a la poca humanitat dels homes a les guerres mundials. També vull que em narres la realitat dels trons reials, és a dir, com van actuar amb la gent, per poder perfeccionar el meu regnat, i més tard, ensenyar als meus fills, perquè l'apliquin quan els toqui. T’espero a palau. 
La reina d’Anglaterra
Lucía Sancho - 2n Batxillerat A



Senyor Joan Ferrer 
Gràcies per la carta; la seua història m’ha fet reflexionar i després d'uns dies he pres una decisió. Per la meua percepció el dia que va fer el pacte amb el diable va ser el començament de la seua condemna, de tot el que podia desitjar va desitjar el pitjor dels càstigs: la desaparició de la llibertat, va renunciar a l’amor, l’amistat i, és clar, a l'envelliment. Senyor Joan, he decidit alliberar-lo, però no amb les seues condicions; pel que a mi respecta el diable el va enfonsar en un pou de desgràcies i vull ser jo qui el traga del pou; he pogut trobar l’espasa de la qual tant parla i l’he aconseguida; en una setmana estarà en les seues mans i podrà fer allò que més ànsia, alliberar-se. He demanat als policies que l’alliberen i que s’encarreguen de portar-lo on va néixer, crec que després de totes les seues fugides voldrà tornar a casa. Espere de veritat que l’espasa siga la seua reina en el escacs i que finalitze la condemna amb un escac i mat. 
Fins mai, senyor Joan. 
La reina d'Anglaterra 
 Aida Gómez Conejo - 2n Batxillerat A

Cap comentari:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.