IES VICENT SOS BAYNAT DIÀLEG 2024
HISTÒRIES AMAGADES
Marta Madueño Sánchez 2n batxillerat A
Martí havia escoltat des que era menut històries sobre la biblioteca antiga del poble. Entre les escales construïdes per llibres apilats i polsegoses es trobaven històries molt antigues. Martí, decidit, va entrar a la biblioteca per descobrir si aquelles llegendes eren realment certes.
El xiquet encuriosit va arribar a la imponent escala en forma de cargol formada per llibres. Aquest va deixar relliscar els seus rovells dels dits sobre els lloms dels llibres, fins que en va trobar un, amb aspecte peculiar, diferent a la resta. En el moment en què Martí obrí el llibre es traslladà a un món totalment estrany, ple de innovacions amb estil utòpic. Quan va començar a caure el sol Martí va tornar al seu petit i misteriòs poble.
Des d’aquell moment Martí es va emocionar, ara sabia que aquelles històries que portava anys escoltant eren totalment certes. Realment aquella petita i vella biblioteca amagava històries i mons extraordinaris. Martí desitjà tornar-hi per poder explorar molt més sobre la biblioteca i els secrets que aquesta porta dins.
ET DEIXARÉ, PERÒ ABANS VULL UN ÚLTIM PASSEIG
Daniel Wang 2n batxillerat A
- Comencem per ací. Una església qualsevol, no?
Veuen unes monges emportant-se una cistella de la qual emergixen sorolls.
- Ah, i mira per allà, un motel. Llocs que ara ja no signifiquen res per a tu, veritat?
- No ho sé.
Coincidixen amb tres altres homes; un jove, un altre més major i un adult acabalat. Semblen que van cap a la mateixa habitació.
- I què em dius de la universitat. Te’n recordes de quan els vas conéixer?
- Clar que sí... Cadascú amb les seues coses...
- JB amb les seues pintures, Malcom i els seus projectes... I què em dius de Wi...
- No. Para, per favor.
- Perdona.
Continuen caminant. Recorrent els carrers de Nova York passen per un cinema; no es detenen ni un segon, la clínica d’Andy; Jude accelera ajudant-se del bastó, i arriben finalment a Lispenard Street.
- És aquí, no? On vau viure.
Comença a ploure. Cap dels 2 porta paraigües. Les gotes cauen sota el seu braç, deixant taques, però unes que desapareixen sense haver de cicatritzar. Giren el cap i allí el veuen, un accident de cotxe enmig de la carretera.
QÜESTIÓ DE PERSPECTIVA
Ferran Mateu Mariscal 2n batxillerat A
Arribe a casa després del meu viatge a Tenerife, estic esgotat. Deixe la meua maleta al llit i abans de dutxar-me i començar a desfer l’equipatge decidisc engegar la televisió per a desconnectar una estona. Primer mire un programa de cuina, m’entra fam i canvie de cadena. Ara estic veient les notícies. Al telenotícies parlen de política, economia,... m’avorrisc, però de sobte apareix la imatge d’un grup d'emigrants subsaharians que viatgen en pastera cap a les illes Canàries. La presentadora diu que al llarg de tot l’any han mort 6007 persones quan tractaven d’arribar a aquest arxipèlag, 16 persones cada dia, m’impacta enormement aquesta informació. Reflexione. Com pot ser possible això? El que per a mi ha sigut un viatge de sol i platja durant uns dies, per a altres persones implica arriscar tot allò que tenen, fins i tot la seua pròpia vida. Pareix que visca en una distopia, en què la paraula «viatge» presenta significats absolutament diferents segons la teua procedència o el teu poder adquisitiu. Apague la televisió, massa realitat per hui.
LA BALANGUERA
Leyre Falcón Martínez 2n batxillerat A
1. Teixir
- Una partitura més i te jure que...
- La classe de cor és sempre la més avorrida, partitures velles, i el piano que mai
sona bé.
- Bo, si estes són les vostres ganes de treballar s’ha acabat.
No entenc les meues companyes, les partitures no són tan horribles. La darrera sobretot, un poema musicat d’en... eh, no recorde... ah sí, d’en Joan Alcover, La Balanguera. Ja que no cantarem amb el cor, potser puc anar can Alcover i demanar-li un favor. He de partir en este vaixell, el que té una senyera amb alguna cosa, lila? Ah, la bandera palmesana.
Dormir, quina forma de passar el temps! He arribat a un lloc estrany. He preguntat per on anar i tothom m'ha manat baixar “a ciutat”. Un home major m'ha vist perduda i m'ha portat per llargs camins fins que hem arribat a “ciutat”: Palma. Els carrers eren plens de banderes i al mig d'un gran edifici al costat de la mar hi havia un grup de persones a punt de cantar... La Balanguera!
En escoltar-los entonar-la vaig anar cap allà i, quan varen començar a dir “de tradicions i d'esperances” vaig continuar
2. Una senyera
Hola jove, soc n'Alcover...
DONES VALENTES
Inés Ortiz Sos 2n batxillerat A
Marina, una dona de trenta anys, s'immergia en els llibres de la biblioteca municipal cada vesprada. Llegir era el seu refugi, i a través de les pàgines va començar a qüestionar la seua pròpia llibertat. Va descobrir la força de la seua veu i la seua capacitat d'elecció. Les històries de dones valentes i independents la van inspirar a mirar al seu voltant i veure més enllà del que la societat esperava d'ella.
Amb cada paraula llegida, Marina es va adonar de la importància de la llibertat individual i de la lluita per la igualtat de gènere. Va decidir alçar-se i defensar els seus drets trencant les cadenes invisibles que la retenien. La biblioteca li va oferir coneixement i empoderament, transformant-la en una dona nova, decidida a conquistar la seua pròpia llibertat. Així, Marina va començar a participar en fòrums i reunions locals per promoure la igualtat de gènere i la llibertat de les dones, convertint-se en un exemple a seguir per altres membres de la seua comunitat.
EL CAMÍ DE LA CONFIANÇA: EL VIATGE DE MARC
Balma Alonso Miravet 2n batxillerat A
Una nit, un xiquet anomenat Marc es mantenia despert, aclaparat per les seves inseguretats. De sobte, abans que pogués entendre-ho, es va trobar en un món fosc i desconegut.
En aquest lloc, una criatura d'ombres es va llançar sobre ell. Aquesta era una representació de les seues pors internes. Valentament, Marc va desafiar-los i els va vèncer. Aquesta bèstia es va transformar en un ésser de llum, indicant-li que hauria de continuar cap a l'oest per tornar a casa seva, però enfrontant-se als seus pitjors temors.
Seguint el seu camí, va arribar a un barranc profund on havia de creuar sobre un pont fràgil. La segona prova era superar el seu temor al fracàs. Amb cada pas titubejant, va recordar la seva vàlua i va trobar la força per avançar.
Finalment, en un camp pla, es va trobar amb un espill on hi havia una inscripció que deia: per aconseguir tornar, t’hauràs d'acceptar. Després de llegir-ho, Marc es va adonar del que havia de fer: va abraçar el seu propi reflex i va ser envoltat per la llum.
El resplendor el va portar de tornada a casa, però aquesta vegada, amb una confiança renovada al seu cor.
EL VIATGE DE DESCOBRIMENT DE MARTA
Joan Edo Martí 2n batxillerat A
En un petit poble perdut entre muntanyes i camps de blat, hi vivia Marta, una jove ambiciosa amb molts somnis. Va créixer envoltada d'històries d'aventures i viatges, i cada dia desitjava descobrir el món més enllà de les fronteres de sa casa.
Un dia, plena de valor i determinació, Marta va decidir emprendre el seu viatge a terres llunyanes. Sense pensar-ho dues vegades, va deixar la conformitat del seu poble i es va llançar a la carretera, a la recerca de viure aquelles aventures en la seua pròpia pell.
Amb cada quilòmetre recorregut, la Marta descobria una nova faceta d’ella mateixa. Va superar pors, va desafiar els seus límits i es va submergir en cultures i paisatges desconeguts. Cada trobada, cada somriure compartit i cada experiència li feia veure el món ple de possibilitats al seu voltant.
Entre camins sinuosos i cels estrellats, Marta va trobar la seva motivació més profunda: la recerca contínua de la bellesa, l’amor i l'aventura que esperaven a cada racó d’aquest món. Perquè en el seu viatge va descobrir que allò més important es troba en el coratge de seguir endavant i no rendir-se, sense importar els desafiaments que es presenten al camí.
A LA RECERCA DE JOANOT MARTORELL
Iván González González 2n batxillerat A
-Com que no se l’han emportat?
En Tirant no es podia creure el que acabava d’escoltar. Sempre havia volgut conèixer el seu creador però, un jove cavaller com ell, sense cap renom, no podia accedir als entorns per on Joanot Martorell es movia. Justament quan havia aconseguit una invitació a un
banquet on havia d’assistir Martorell, el segrestaren mentre tornava a la ciutat després de la seua sortida de caça.
És aleshores quan Tirant prengué una decisió que canviaria la seua vida: sortir als camins amb l’objectiu final de salvar Joanot Martorell. El primer que feu va ser preguntar als venedors ambulants, que coneixen els camins millor que ningú. Al principi tothom es negava a acompanyar-lo, però quan quan ja s'estava plantejant rendir-se, un veterà col·leccionista de pergamins va acceptar d’acompanyar-lo.
Ajudat per l’orientació del col·leccionista, Tirant va aconseguir identificar el grup de bandits que havien segrestat Martorell. Va veure el campament on solien dormir, i amb una setmana va planificar el rescat del seu creador al mil·límetre.
Va esperar el millor moment possible i va entrar al campament a mitja nit. Va arribar on tenien Martorell segrestat i va aconseguir alliberar-lo. Acompanyats del col·leccionista, van tornar a Gandia i Tirant va ser ordenat cavaller.
LA PRESÈNCIA DE VIRGILI
Iñaki Hernández Nácher 2n batxillerat A
Un dia qualsevol, Sergi va decidir deixar enrere la monotonia de la seua vida i emprendre un viatge cap a les terres que havien vist néixer les paraules de Virgili. Amb una gran passió per les seves obres, Sergi va preparar la seua ruta cap a l'antiga regió de Mantua, terra natal del poeta.
El viatge amb tren va ser un passeig a través de paisatges emocionants i, en arribar a Mantua, va ser rebut per les muralles antigues i els carrers empedrats que havien presenciat les passes del poeta.
Explorant el poble, va trobar-se amb llocs que ressonaven amb la presència de Virgili. Va passejar pels marges del riu Mincio, on el poeta podria haver trobat inspiració per a les seves descripcions de la natura i va visitar la tomba de Virgili al mausoleu de família, on va reflexionar sobre el llegat que havia deixat en la literatura mundial.
Amb aquest viatge, Sergi va sentir una connexió amb l'autor que havia admirat tant. I encara que no el va poder conèixer perquè és d’una època molt anterior, va comprendre que havia caminat pels mateixos camins que Virgili i havia respirat l'aire que el poeta estimava.
UNA SOCIETAT MÉS JUSTA PER A LES DONES
Gorka Arconada Alba 2n batxillerat A
En un poble xicotet prop del mar, caracteritzat per l'opressió i la desigualtat de la dona, Carla va decidir descobrir els secrets d'un autor local antic oblidat, Luna Serra. Dins d'una biblioteca vella, va trobar els llibres de Luna i es va endinsar en la lluita per la llibertat i els drets de les dones.
Mentre explorava, Carla imaginava les històries de Luna prenent vida als carrers on es desenvolupaven els llibres. Amb cada pas es va enfrontar als dilemes socials de les trames, vivint els problemes i la valentia d'aquell autor que volia aconseguir la igualtat.
En aquest viatge literari, Carla es va connectar amb la visió de Luna sobre la llibertat de les dones, sentint l'esperit valent dels seus personatges. El poble es va convertir en un lloc on les paraules de Luna es barrejaven amb la realitat, creant un llaç atemporal entre la narrativa i l'experiència.
En sortir de la biblioteca, Carla portava amb ella no només el coneixement d'un autor, sinó també la intenció d'assolir una societat més justa per a les dones, convertint-se així en una Luna de la seua època.
BIBLIOTEQUES EXTRAORDINÀRIES
Ester Gil Gil 2n batxillerat A
Llegir li feia sentir-se bé, els llibres li permetien evadir-se de la realitat. Anhelava emoció en la seua vida monòtona i va decidir començar un viatge d’exploració de biblioteques extraordinàries, convençuda que així trobaria la seua felicitat. El seu viatge va ser llarg, visitant biblioteques surrealistes, on la fusta desgastada de les prestatgeries guardava secrets de segles passats, la llum que travessava les finestres creava una atmosfera màgica, i les còmodes butaques invitaven a perdre’s en les pàgines d’històries captivadores. Però, a mesura que se submergia en aquests mons extravagants, es va adonar que trobava a faltar una cosa vital: la senzillesa de la seua llar i el confort càlid de la seua gent. Viatjar era increïble, però havia subestimat l’aroma dels llibres familiars.
SALTAMÓNS
Pilar Velasco Galán 2n batxillerat B
En entrar a la biblioteca descobrim que ja s’ha establert la barrera invisible que sabíem que no ens deixaria passar. Llumeneta intenta travessar-la amb la seua llum prístina, sense èxit. Al segon, arriba Umbra i és la seua obscuritat la que ens deixa creuar.
Allí ens espera la nostra amiga, o també es podria dir que es troba la dona que ens ha estat enganyant des de ja fa uns 15 anys. Quan ens veu somriu i alça la mà, preparada per atacar-nos. Aquest és el meu torn. Ens transporta cap al primer llibre que es troba damunt la taula i Vallespir, en plena festa de l’os, ens dona la benvinguda.
Perquè la nostra contrincant no se n’adone, eixim del llibre per poder entrar sense cap pausa al Perpinyà del segle XIX on Assicle Xatot ens saluda i ens diu d’apropar-nos amb cara de sospita. Malgrat que no tenim temps tornem a la biblioteca, però encara estem a la seua dreta. Necessitem arribar a temps per demanar l’ajuda adequada. Ja estic saturada, però ens transporta al nostre últim destí on sentim una jove però suau veu que ja coneixem:
—Ja estem preparats— ens diu Junil amb un home al seu costat.
A PER UNA REALITAT
Karen González Cazac 2n batxillerat A
Vinga, ja no queda res. És el que em dic mentre espere amb ànsia el tren. Una parada més i seré lliure, pense. Lliure de poder fer el que vull, de poder estudiar i convertir-me en escriptora. I també pot ser que agafar un tren per a anar a Espanya des d'un poblet de Romania, sembla una idea molt precipitada encara que porte aquest viatge planejat des dels catorze anys.
La meua vida mai ha sigut un camí de roses. Soc la menor de deu germans i la nostra situació econòmica no és la millor; els meus pares només van poder pagar els estudis als tres majors i encara així van acabar treballant de camioners. Tant de bo jo haguera tingut eixa oportunitat, que d'haver sigut així no seria ací en aquest precís instant. No significa que en algun moment no haguera pres la mateixa decisió d'anar-me’n a un altre país, ja que a Suceava és molt difícil treballar d'alguna cosa que no siga constructor o llaurador.
Tinc por que d’estar somiant, que res d'açò siga real. Mire al meu al voltant i la gent sembla immòbil; però tot això s'esfuma quan s’escolta: “Pròxima parada, Barcelona- Sants”.
UNA TARDA A LA BIBLIOTECA
Dennis Andrei Stoian
En una vesprada plujosa, Pilar va descobrir un tresor literari a la biblioteca, les obres de Maria Aurelia Capmany. Amb El gust amarg de la pols va viatjar a través de generacions, explorant els secrets familiars amb cada pàgina. Experimentava les emocions del passat familiar com a un vehicle per a explicar una realitat més àmplia.
Després, va embarcar-se en Un lloc entre els morts que la va transportar al context de la postguerra espanyola. A través de les experiències dels personatges, Capmany retrata les conseqüències, les tensions i els conflictes socials d'aquella època.
Amb La dona a Catalunya Marta va endinsar-se en l’estudi de la dona, explorant els rols d’aquestes a la seua època a Catalunya. Les pàgines es convertien en un pont entre el passat i el present, destacant la lluita de la dona per la seua identitat.
Cada obra era com un tros de trencaclosques i Marta anava reunint peces per comprendre la perspectiva de Capmany. En tancar l'última pàgina va sortir de la biblioteca amb una ment repleta de reflexions i un cor inspirat. El viatge literari a través de les obres de Maria Aurelia Capmany li va oferir un coneixement més profund de l’autora i va establir una connexió amb les diferents històries presentades.
LA PLOMA DE L’ESCRIPTOR
Laura Cubertorer Campos 2n batxillerat A
En una biblioteca oblidada, Sofía va trobar un llibre antic que vibrava de misteri. En obrir- lo, es va veure transportada a un món on les paraules prenien vida. Els personatges van cobrar forma, dialogant amb ella com si foren vells amics. Va ser així, que es va submergir en belles narratives i paisatges literaris que superaven la realitat.
En eixe regne de lletres, Sofía va conéixer diferents autors que teixien versos amb la seua ploma. Uns altres que es guiaven per històries amb balls elegants i amors secrets en salons. Tots estos, amb el seu laberint d'idees, que desafiaven la seua percepció del temps i la realitat.
Cada pàgina era un portal a un univers literari diferent. Els personatges reclamaven ser entesos, els mons ficticis es tornaven tangibles. En eixe viatge entre paraules, Sofía va descobrir que la verdadera màgia no jeia en el paper, sinó en la connexió entre la ment del lector i la ploma de l'escriptor.
En tancar el llibre, Sofía va tornar a la biblioteca oblidada, però portava amb ella un tresor inigualable: la riquesa de mons que només les lletres poden forjar. En el seu cor, la màgia de la literatura persistiria, guiant-la sempre cap a noves aventures entre pàgines i lletres.
MALEB I LA BIBLIOTECA D’ALEXANDRIA
Lucía Díez Martínez 2n batxillerat B
Feia temps que Maleb no s'alçava tan tard, però la febra havia durat molts dies i la fatiga era massa forta. Havia perdut consciència dels dies que portaven viatjant des que va abandonar el grup de Junil, però la caravana encara estava travessant el desert.
Aquell mateix matí havia setit des del seu improvisat llit que faltaven només dues setmanes per arribar a Alexandria. Un somni fet realitat. Poder contemplar els edificis i jardins de la biblioteca de la que havia sentit parlar Junil i Lafàs, poder entrar amb el grup que l’havia arreplegat quan estava a punt de morir i, potser, gaudir dels poemes del famós Ovidi.
Va recordar les paraules del poeta quan les portes de la ciutat els van rebre com dona que no "resisteix el tendre festeig d'un jove amant" i van ser dies de color i descobriment pels carrers d'Alexandria. Van poder entrar i gaudir de les paraules i del tacte dels papirs durant setmanes en una biblioteca que era el somni de qualsevol erudit, però no dels homes vulgars que no entenien ni d'amor ni de saviesa i dels que van poder fugir mesos després mentre, entre llàgrimes, els acomiadava una ciutat en flames.
AQUELLA
Amaya Domínguez Gil 2n batxillerat A
Feia ja un any des que ella ja no era la mateixa. Hui es disposa a emprendre aquell viatge.
Surt de casa, amb aquella bicicleta que tantes vegades l'havia dut per aquells camins.
Creua la rotonda i s’endinsa per un carrer flanquejat de casetes i descampats on els veïns,
en un darrer temps, li donaven el bon dia. Passa davant la casa del fuster, amb el seu
característic olor a fusta i gira deixant de costat aquella casa amb el gall que la saludava
cada matí. Acaba passant per davant la residència de les monges. Ho sap, només li queden
50 metres per arribar. Continua. Allà davant, aquell parc que tantes albes l'acompanyà. Li
cau una llàgrima. Baixa la rampa i aparca la bici. Entra dins i l’olor de clor li fa caure una
altra llàgrima. Puja les escales i es queda davant d’aquella porta, aquella porta que fa un
any la va canviar, aquella porta que ell va tancar per sempre i hui es tornava a obrir. Ell
era allí, esperant-la. Agafa el pom i obri la porta, comença a plorar. Ell, amb la seua veu
característica li somriu i diu - Hola, ¿cómo estás, bonita? -.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.