EL CAMÍ DELS VERSOS
El vent em bufava en la cara i només podia pensar en com de
lluny havia arribat. Alguns dies m'havia qüestionat si tot això pagaria o no la
pena, però llavors recordava els versos de qui anava a conèixer. Uns versos que
van més enllà del superflu, que donen més importància al camí que a la meta. Com
aquest viatge, amb la meua Ítaca particular que no s’allunyava tant dels versos
de Kavafis. Soc afortunada de trobar-me ací i de saber que el coneixeré, però ho
soc més encara de valorar, i gaudir, tot allò que he anat aprenent al llarg
d’aquest període, que no ha sigut poc. El viatge que hui acabe mai no se
m’oblidarà, ple de coses que romandran en mi per sempre.
Des d'ací ja ataülle el meu destí, la meua Ítaca. L’emoció em
pot, ara estic més a prop de conèixer Kavafis, autor d’un poema que va més
enllà del que es llig, que m’ha ensenyat que el que vertaderament importa és el
camí que fem per arribar-hi. I mentre soc conscient que per fi he arribat només
puc pensar, tant de bo tots tinguen alguna Ítaca en les seues vides.
Lucía Serrano, 1r Batxillerat Humanístic
UNA BONICA COINCIDÈNCIA
L'estiu passat els meus pares em van enviar a estudiar a
Madrid. El meu equipatge es resumia en un pijama i molts llibres.
La meua companya d'habitació es deia Tomasa, ens enteníem molt
bé. Jo li deia que el meu somni era viatjar a Gran Canària i conéixer a Benito
Pérez Galdós, ja que quasi tots els llibres que tenia eren d'ell. Recorde que
li vaig contar que havia llegit una història que m'havia commogut, Marianela,
i que faria el que fora per conéixer l'artista darrere d'eixes lletres.
Tomasa, molt emocionada, em va dir que ella vivia a Gran
Canària i em va demanar que l'acompanyara el cap de setmana per a presentar-me
a la seua família.
Quan hi arribàrem em vaig quedar sense parla, ja que el pare
de la meua amiga era el mateix que l'autor dels meus llibres.
Per a mi, conéixer a Galdós ha sigut un somni. Vaig tindre
l’oportunitat de mostrar-li algun relat propi, li va encantar! És un home
natural, apassionat de la música i l'art, una persona que pot escriure i fer-te
sentir dins de la historia, per a mi és un geni.
Quina casualitat trobar-te, Tomasa!
Aitana Adell, 4t ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.