Els sufocats

Pare en la parada d'Hospital, encara me’n queden, per a acabar la jornada. Mire el retrovisor i no para de sortir i d'entrar gent com sempre, de cop i volta... vénen dos corrent sufocats.

Un era bastant alt, amb el pèl curt en forma de cresta, ros. Duia una samarreta blanca i uns vaquers, una motxilla en l'esquena... Clar, serà on du les armes i les bombes de mà. L'altre era més baixet, morenet de pell i de pèl, també curt, aquest duia altra motxilla amb més arsenal. S’anomenaven Andrés i Rubén, estaven amagant-se de la policia perquè havien atracat una mansió. L'havien pres per força amb ajuda de 3 homes i una dona més, aquests no van aconseguir fugir.

Andrés i Rubén van ser més llestos, com ells havien estudiat la mansió se sabien els passadissos i van escapar sense que no se n’adonara ningú. Els passadissos els han dut fins al metro, ací, en la parada d’Hospital. El que no saben és que han topat amb mi, he avisat a la policia, i els estan esperant en la següent parada.

Vicente Vernia
2n de Batxillerat (IES Enric Valor, Picanya)