Artur Bernabeu, 1r Batx. A

Fins al dia de hui mai no m’havia atrevit a ficar-me en contacte amb tu . Tal volta per vergonya o per por al teu rebuig després de tants i tants anys.


T’escric aquesta carta perquè ja mai crec que puga veure’t, ni tan sols llegir la teua contestació a aquesta carta.

M’estic morint, poc a poc, per culpa d’una malaltia vírica que m’ha destrossat els pulmons. També ha ajudat eltabac que tant ens agradava fumar a la teva mare i a mi en aquelles llargues nits d’amor a Portbou. Sé que és difícil imaginar que les teues creències , les persones a les que has volgut e inclús la teua pròpia vida s’haja basat en una burda mentida que segurament no hages pogut esbrinar però, saps una cosa?

La teva mare era única, una persona tan bona com bonica ;no penses que la seua mentida ha sigut per fer-te mal ni per aconseguir alguna cosa per al seu propi benefici, no.

Jo no tinc diners, sempre he viscut en la pobresa més absoluta i no haguera pogut donar-te la vida que et mereixies. Per aquest motiu romanies amb el que pensaves que era ton pare. Per això l’aventura entre la teua mare i jo havia de ser secreta, per tu. Ningú dels dos volíem que tingueres cap de problema econòmic en la teua vida , ni que deixares de fer certes coses per la mala situació que passava i que he arrastrat fins a hui.

Fou per eixe motiu pelque no anares amb la teua mare aquell dia a Portbou. No podia permetre que la meua filla vegera les condicions de vida que el seu pare tenia, això era massa per a mi. Potser per això la teva mare estava tan enfadada aquell dia, perquè volia que la seua filla coneguera per fi el seu pare.
Però a dia de hui no em penedisc d’aquella decisió. He pogut llegir algun dels teus llibres i m’agrada saber que aquella menuda xiqueta que vaig tindre amb la persona més meravellosa que he conegut s’ha convertit en tota una dona que és capaç de publicar una prosa que jo catalogaria com excel•lent.
També supose que et preguntaràs com he sabut de la teva direcció i com pots saber-ne tu la meua. Bé, ací t’adjunte una direcció a la que hauràs d’anar i donar una contrasenya: “Camus” C/Roig Ferrer 22 ja dins, pregunta per Esther Brugada. Sé que la coneixes i fa poc que vares estar amb ella i encara que no volgué contar-te res ara n’estic segur que si ho farà.

Aquesta carta no serà mes que un record perquè ja no tardaré molt amudar-me a l’altre barri però només volia que t’assabentares que estic molt orgullós de tu,que ta mare va ser una grandíssima dama i que aquesta humil carta no és mes que el desig d’un home moribund que espera que la seua xiqueta comprenga el perquè de tant de misteri i sàpia perdonar-lo.

Un bes gran.