Benvolguda i admirada escriptora,

Crega’m quan dic que he estat força temps remugant si havia d’escriure-li aquesta declaració, però ara vosté demana ajut.

A més de les cartes que ara té al seu poder, hi ha altres que foren escrites fa gairebé quaranta anys pel tinent oficial del regiment d’infanteria espanyol, Adolfo Queipo de Llano.

Ell i Cecília Balaguer mantingueren una relació de submissió furtiva, ambdós estaven  immersos en un matrimoni convencional que no impossibilitava que el seu desig malaltís els arrossegara cap a aquell desvari addictiu.

Quan va arribar a les meves oïdes la mort de la seva mare, començà la meva recerca i totes les dades em van conduir al mateix punt. 

El sanguinari tinent, que morí en unes maniobres al nord d’Àfrica, és el seu vertader pare i també l’assassí de sa mare. 

Diferents informes i cartes, que he aconseguit il·lícitament de les casernes de l’exèrcit,  m’han mostrat l’evidència. Sembla que la situació va ennegrir-se quan manipulà la seva mare per fer-la agent dels nacionals, un afer difícil, crega’m, perquè ella no deixà mai de servir també els altres.

L’oficial volia un fill, de filles ja en tenia tres, però nasqué vosté. Des d’aleshores, la relació esdevingué intermitent, fins que l’escriptor aparegué en la vida d’ella.

Allà queda l’esdeveniment final.

Anònim

Belén Puerto Rodrigo. 1r de Bat A. IES Enric Valor (Picanya)