Àngel Peiró
Distingida senyora C.
La lectura de la seua obra “La meitat de l’ànima” ha burxat
la meua memòria. Vosté no en sap res de la meua existència, però jo en sé molt
de la seua.
En la dècada dels 50, els agents del SIAEM fórem assessorats
per la CIA. Fou, aleshores, quan ens arribà notícies de les activitats de sa
mare. Sabíem dels seus contactes per desestabilitzar el règim. Ens constà
creure que aquella senyora elegant, casada amb un capitost de la Falange,
condecorat amb la Palma de plata, i amb fama de beata, fos una traïdora.
En un principi suposàrem que els negocis d’obres d’art tenien
com a destinatari el patrimoni familiar. Res a dir. Després descobrírem la
veritat. Estes aportacions donaven aire als maquis. I no ho podíem permetre.
Creàrem la imatge de doble agent, i la filtràrem als grupuscles anarquistes.
Sols calia esperar, i l’espera no fou llarga, li ho assegure.
Respecte la identitat del seu pare, sols puc informar-li que
no fou l’escriptor Albert Camus. I li ho dic perquè vaig ser jo qui contactà
amb sa mare. I vam tindre un bon grapat de contactes.
Espere haver-te il·luminat sobre el teu, el nostre passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.