Sóc Elena,
la filla d'Ana Bellver, dona que va assumir ser segon plat del teu pare. El marit de la teua mare Cecília ens va
trair, a les dos i va destruir dos famílies.
Em pregunte
que m'ha portat a escriure't, potser la teua crida d'auxili, potser que el pes
de guardar secrets ha pogut amb mi, o potser simplement que necessitava
contactar amb tu una última vegada. Sí, pot ser, una més. Una última vegada
després de la meua disfressada aparició amb aquella carpeta aquell 23 d'abril a
Catalònia.
Ja no puc
penedir-me d’haver-te arrossegat a esta situació, així que he decidit que et
comptaré la veritat que t'ha sigut ocultada.
Jo estava
allí, amb 15 anys, res casual;en aquell carrer silenciós d’Avinyó, i dins
d’un cotxe aparcat en la vorera, vaig poder veure el xoc que va provocar aquella
tragèdia amb la teua mare Cecília. Esperant dins a no sé qui ,quasi dormida al
costat del conductor d’aquell cotxe. Sí, al conductor que t'acotxava per les
nits, a qui volia com si fores única, però que tenia una altra xicoteta, una
altra preferida, jo. Al teu estimat pare, al meu volgut pare…
No cal dir
més, els silencis parlen per ells mateixos. Una nit calorosa em vaig despertar
i em vaig alçar sigil·losament del meu llit, vaig creuar aquell fosc corredor on regnava un aclaparador
silenci,però quan arribí a l’altra part de la casa, una porta estava entreoberta.
Ma mare, mon pare... Una
discusió acalorada i unes paraules que em van acabar d'arrabassar la meua
preada innocència. Un altre assassinat, zels, traïció, un nom: Camus. Desconegut
fins ara, però no importava perquè ja era la segona taca de sang que descansava
sobre el meu estimat pare.
Han passat
molts anys…i constituïm les dos meitats d’una mateixa ànima.
Ángela Menjibar (1º A Batx).- La Purísima-Torrent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.