TRIA
Mai
t'havies
plantejat com moriries
, automàticament et
veus
en una llitera amb a penes un
blanc i esterilitzat llençol per
damunt,
amb alguns talls de bisturí per davall de les costelles. De
sobte,
et veus rodejada d'una desena de cadàvers mutilats i
ets
conscient de
les grans incisions
que
t'hi
estan
fent ; estan
practicant
amb tu futurs metges o
,tal vegada, et
lleven un órgan per a donar
vida a
algú
que està
a punt de perdre-la. Tant
és!!
Clar,
tot comença
quan
no
ets
conscient que en tot suïcici
hi
ha un assassí , un
alter
ego
que
t'incita
a fer-lo; aleshores
,destries
un
tir a la templa
, nooo!!
, no ets capaç... o
penjar-te amb
el
teu
cinturó, tampoc
!, no aguantaries estar ofegant-te a poc a poc...
i,
a
la fi, tries
pel bot al buit, com si esperares que la caiguda fóra
infinita i no et vegeres
amb el crani esclafat
en
l'asfalt com mil
gotes
de pluja en una finestra.
María
Company.- 1º B Batxiller (Col.legi La Purísima- Torrent)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.