Morada

De sobte, apareix al fons del caixó aquella corbata de llacet morada que es va comprar per al ball d’institut al qual mai va assistir. Era perfecta per a aquella ocasió, una trobada informal. En arribar-hi, es troba una mica incòmode, la corbata no el deixa prendre alé lliure. Pensa d’anar al bany, no hi va. Després d’un intent fallat d’afluixar-se-la, desisteix. Torna a la celebració, se sent observat, tothom el mira. Quan s’adona que té el coll i els dits morats, va al bany avergonyit, coses del tint de la corbata que, sinistrament i ràpid s’escampa angoixant per la resta del cos. Sense hàlit cau al terra, ofegat. Un toll de sang morada al seu voltant.

Palmira Cuadra Vidal. 1r de Batxillerat. IES Enric Valor