“
ESCALES”
No
pot oblidar la mort de son pare, però aquest record encara que han
passat molts anys , està ancorat en la seua memòria i lluita cada
dia desesperadament per desfer-se d´ ell. Son pare jau en les
escales amb el crani partit.
No
pot tornar a ser el que era abans, contíuament fuig de les
escales.Les escales el paralitzen, l´ennuvolen la vista i no veu
res, excepte el rostre desencaixat de son pare.
No
té por a res ni a ningú, però les escales són superiors a ell.
Hui
és l´aniversari de la mort de son pare i com tots els dies baixa
amb l´ascensor evitant les escales.
Agafa
la seua moto i corre a gran velocitat per l´autopista, sentint-se
lliure per primera vegada en molt de temps. De sobte, allí estan,
davant d´ell, esperant-lo, es giren cap a ell i el fan bolcar . Ja
no escolta res, ni la demanda d'auxili de la gent que ha acudit a
socórrer-lo.
-
Pobre xic!! Deu haver eixit llançat de la moto i està clavat dins
de les escales del cotxe de bombers que circulava davant, amb el
crani fracturat- diu un dels policies impactat per l´escena
presenciada.
Esther
Giménez Martínez. 1º B Batxiller (Col.legi La Purísima-Torrent)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.