Estàtua

Són les 11:10. Ets a dins de la boca de metro de la estació Àngel Guimerà, esperant el vagó que et duga de València a Llíria, línia 2. Falten 3 minuts perquè aquest arribe. Estàs preparada per passar el cap de setmana al poble amb els avis, aprofitant les vacances de Pasqua. Ja és ací, s’obrin les portes i ix gent a grapats, la majoria turistes amb ànsia de visitar l'enorme ciutat. Ara entres tu, i una vegada eres dins, t’asseus. Observes la gent que t’envolta, i els ulls se te’n van cap a l’home pintatuniformement, d’un verd fosc oxidat.

Es troba llegint un periòdic, i si no fóra perquè acaba de passar de pàgina, hagueres pensat que seguia posat en el paper. Es diu Silvio, i cada dia va amb metro des de Paterna fins a València. Ja allí, es situa a la Plaça de la Reina, al costat de la porta de l’església. Fa d'estàtua que agafa una guitarra i canta serenates, ja que des de ben xicotet va sentir una passió pel món del art. No obstant, avui ha decidit canviar d’escenari i baixar a Benimamet, on hui es celebra el mercat com cada setmana. La seua cara reflecteix un estat de tranquil·litat, de cap manera s’imagina el que li passarà.

El metro fa la quarta parada, Cantereria, només falta e una parada perquè el

desastre es desencadene. Només pare el metro en Benimamet, s’obriran les portes i Silvio baixarà del vagó i anirà passejant cap a la plaça. Es prendrà un coca-cola en un bar i es situarà en un lloc on no hi haja ni molt de sol ni molta ombra i posarà amb el paper d’estàtua per tothom que passe per allí. A sobre d’ell en el balcó del tercer pis d’una finca, una parella estarà discutint sobre a qui li tocava regar les plantes aquesta setmana. L’home resignat i de mala gana, sabent que realment li tocava a la seua dona, deixarà el sudoku que estava fent segut al sofà, i mentre estarà regant les plantes colpejarà un dels cossis. L’home cridarà “compte compte aparteu-se!!!” però no donarà temps a reaccionar a l’home pintat uniformement, d’un verd fosc oxidat que imitava una estàtua.

Núria Herèdia