28 de febr. 2017

Era de matí, el sol brillava com mai ho havia fet, però la cara de Megan era blanca com la neu. 

Feia tres dies que vomitava les restes del sopar. Nàusees matutines. Era la primera vegada que se sentia així, però ella sabia que li passava, estava embarassada. Quan li ho va contar a Tom, el seu marit, van sentir moltíssima felicitat perquè feia temps que buscaven un bebé.

En menys de dos mesos, la panxa de Megan tenia una grandària inexplicable, pareixia que estava apunt de donar a llum. El seu estat es espantós, el seu cos no aguantava més el pes de la criatura que creixia dins d'ella.

De sobte es va dur les mans al ventre. Mai havia sentit eixe dolor. Encara no era el moment, només estava de dos mesos. Va començar a sagnar i Megan cada vegada estava més pàl·lida. El doctor va actuar ràpidament i va traure el bebé. Megan va estar inconscient uns dies. Quan es va despetar va vore que la criatura amb un biberó de sang a la boca. Havien donat vida a un nen que s'alimentava de sang.



Cecilia Lillo Hita.   2n BAT C (IES Rei en Jaume, Alzira)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.