El senyor Lapin

Eren al saló esperant l’eixida de la doctora, tots intrigats i plens d’il·lusió. Al cap d’una estona es va sentir el crit del nen, pareixia sa i feliç de viure, com tota la família de la seua benvinguda.

El senyor Lapin va agafar al seu fill amb els braços i es va adonar que duia unes orelles molt puntegudes però ho va deixar passar.

Van passar uns anys i eixes orelles van anar pareguent-se a les del conill. Els pares procuraven tapar-li-les amb un barret que portava 16 hores al dia i pel que fan a les 8 restants ell ja es trobava dormint.

Un matí solejat va anar al mercat i de sobte va sentir com tots els ulls es giraven per veure’l. Es va apropar una xiqueta de la seua classe i li va preguntar per què no portava el barret de sempre, ell avergonyit i amb la por invadint el seu cos no va saber què respondre, la xiqueta va somriure i li va oferir de jugar amb ell aquella vesprada.

Els defectes són només xicotetes imperfeccions que poden o no ser plaents per a tot el món, però per al senyoret Lapin va ser la seua fortalesa.

María Torres 2n BAT A (IES Rei en Jaume, Alzira)