Una mare, un pare
i una xiqueta acabada de nàixer, fins aci tot normal. Un dia la mare es va
despertar i va anar a despertar a Plaerdemavida i va ser en aquell moment quan
s’adonà que la xiqueta no era normal, tenia les cames cosides com una sirena.
Els seus pares tampoc vullgueren dir-li-ho a ningú i ells, molt al seu pesar,
intentaren fer com que no passava res estrany.
La xiqueta va
crèixer i la seua família seguia dissimulant a la resta la malformitat de
Plaerdemavida; ara ja era una dona de 20 anys i, per molt que vullgueren
dissimular-ho, ella sabia el que passava.
I ara aci està
Plaerdemavida, en un jardí vora mar, mirant l’aigua com si fora un tresor, un
tresor del qual podrá gaudir tota la vida. 3, 2, 1… Plaerdemavida es tira de cap
al mar i desapareix deixant la mar agitada.
JOSE RAMÓN
MANZANEQUE, 2º BATX C (IES Rei en Jaume, Alzira)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.