Era dissabte, i com tots els caps de setmana, els meus amics i jo anàvem de festa però
aqueix dia era una festa de disfresses. Cadascun anava disfressat diferent,des de portar
solament una màscara fins a una disfressa ben elaborada.
Vam estar parlant amb un jove que anava d'home llop, i ens va impactar molt la seua cara,
ja que s'hi assemblava molt.La festa va acabar tard i l'endemà ens va cridar i volia parlar
amb nosaltres però en la seua casa. Estàvem espantats ja que solament el coneixíem de
la nit anterior, però no ens ho vam pensar i vam anar. Quan vam arribar , ens va impactar
en veure'l, seguia igual que en la festa. Vam entrar i ens vam prendre un cafè mentre ens
explicava el que li ocorria. Ens va explicar que patia una malaltia des que va nàixer, que
era l'augment descomunal de pèl corporal i fins i tot en la cara.No sabíem com reaccionar
i li vam preguntar per què ens havia fet reunir-nos i ens va dir que mai havia eixit de casa
dels seus pares al carrer, solament quan celebraven una festa de disfresses per a passar
desapercebut.Així que no tenia relació amb la gent i se sentia trist i solitari, per açò ens va
cridar, ja que com aqueixa nit ens vam conèixer i vam estar parlant bastant
estona,pensava que a nosaltres no ens importaria ser amic d'ell. Nosaltres no vam dubtar
en cap moment de ser amic d'ell, malgrat el seu físic. A partir d'aqueix moment ens va
canviar la mentalitat i totes les setmanes anàvem a veure'l per a passar una estona amb
ell i conversar.
Els següents mesos vam intentar ajudar-lo perquè isquera al carrer i no tinguera por a les
reaccions, però a partir d'aqueix moment ja no el vam veure més. Vam intentar localitzar
als seus pares però no hi havia resposta.Probablement,en ser una família acomodada no
volien perdre el prestigi i per açò mai treien al seu fill de la casa on vivien.
Óscar Resa Simón, 2n Bat. A (IES Rei en Jaume, Alzira)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.