En un paisatge fascinant, ple de natura molt diversa i subjugant, zigzagueja un riu no massa cabalós però no menys intrigant, d’aigües braves i amb alguns pous profunds. Als voltants i no massa lluny es situen vàries poblacions. Els seus habitants viuen de les collites que repleguen gràcies a les terres que aquelles aigües reguen.

Però, a la vegada per a una certa part de les persones que les habiten, s’està produint un estrany succés. Una ‘’força’’ els fascina, fins i tot al punt de sentir una atracció irrefrenable per sentir permanentment el contacte amb l’aigua del riu… La majoria d’aquestes persones es veuen obligades a tractar-se esta angoixa medicant-se o més bé psicològicament.

Així Carles i la seua promesa Núria, un dia quan ja queia el sol a l’horitzó i sense que ningú els pogués veure, van eixir  sigil·losament de les seues cases, dirigits per ‘’aquella força’’ fascinant, els feia acostar-se a la riba del riu…

-    Quin plaer inexplicable, va dir Carles, al ficar-se dins l’aigua.

-    Certament, va contestar Núria.

I agafats fortament de les mans van perdre la noció del temps i la consciència introduint-se fins que es van perdre dins de les aigües…

-    Quina felicitat!

Al dia següent uns pescadors, van trobar els cossos dels dos enamorats flotant en les aigües de la petita presa d’aquell riu ‘’fascinant’’…

                                                                                  Mònica Alcaide Zafrilla 2n

                                                                                  Col. Puresa de Maria-Cid