17 d'Octubre de 1875
Hui em trobe a la vora del riu i el reflex de la lluna plena sobre la superfície em porta al primer bes que vaig tindre amb Lluís, era una nit molt semblant a aquesta, i la lluna brillava com els seus ulls en mig de la foscor. Encara sent les carícies de les seues mans recorrent-me tot el cos mentre el seus llavis acariciaven els meus.  Recorde la bufetada del meu pare quan se’n va assabentar. Hui fa un any de l’assassinat de Lluís. Els meus crits i plors em venen a la memòria, encara recorde els seus ulls mirant-me just abans que la bala l’abast ara. Em ve al cap la imatge del seu cos nuu flotant al riu mentre s'anava allunyantmés. Hui fa vent, i el riu es mou amb més violència, mentrestant em despulle. Una vegada nua em submergesc al riu, l'aigua és freda i em deixe afonar a poc a poc. Quan més al fons em trobe , més a prop em sento de Lluís, les seues carícies cada vegada són més intenses, fins que per fi em vaig quedar sense aire i sense ganes de tornar a la crua superfície.   Núria Atienza Abella 2n Batxillerat IES MALILLA