LA IGNORÀNCIA DE L’ENAMORAMENT Aquella tarda va ser la millor tarda de la meva vida.També la pitjor. TO BE OR NOT TO BE ... es colava en el meu cap i col•lapsava els altres pensaments. Excepte un. La Mariona. La vaig seguir amb la mirada mentre es feia petita als meus ulls fins que, en girar la vista, vaig deixar de veure-la per complet. Poc després que això passés, el “bando” del poble va anunciar un ofegament al riu del pont principal. Aquest fet em va espantar. Tan gran va ser el meu temor que vaig anar a veure si la meva colometa, la Mariona, estava bé. Recorde quan ella em cantava cançons de bressol per llevar-me els nervis pels exàmens, quan m’acaronava els llavis amb els dits tan blancs i esquelètics. Ho recorde tot mentre la veia nedant al riu. Demanant-li que sortís aviat, mentre ella es limitava a somriure. A hores d’ara, només queden records. El seu cos, tan pàlid i bonic al mateix temps. Em sento com un Hamlet que ha perdut la seva Ofèlia. Hi ha persones que mai no s’obliden perquè el cor no vol, m’aferre al seu record com si fos l’últim tros de la meva ànima. MARINA MAYA. 1r BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.