Vera i el seu germà es van escapar aquella vesprada de casa per poder anar al riu a jugar, a veure qui aguantava més sota l'aigua. En el vuité intent el germà de Vera no va tornar a la superfície, havia perdut el coneixement. Al cap d'una estona aquest es va despertar en un lloc que no havia vist mai, era com una espècie de ciutat sota el riu. Però aquesta ciutat estava deserta no hi havia ningú, estava sol. Els primers dies intentà arribar a la superfície però mai no ho pogué aconseguir, era com si una barrera de cristall li ho impedira. Al final es cansà i va començar a creure que no tornaria a veure mai ningú més. Tots els seus dies eren igual, pescava uns quants peixos, després els cuinava; eixia a nadar una estona i després tornava a la casa de la qual s'havia ensenyorit, perquè s'assemblava a la seua casa abans d'ofegar-se. Tot va canviar quan un dia va veure com un altre xiquet descendia des de la superfície. L'ajudà a recobrar el coneixement i li va explicar on eren. Des d'aqueix dia van començar a aparèixer xiquets tots sempre de la mateixa edat. Tots es preguntaven i investigaven com eixir-ne però mai no trobaven la solució. Un dia van trobar un espill on hi havia un home. Els xiquets li van preguntar si ell sabia com podien eixir-ne els va dir que l'única forma era morint. Com cap volia morir van jurar entre tots que cercarien una altra eixida però mai la van trobar. GUZMÁN LÓPEZ. 1r BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.