Tots tenim aqueix lloc tan especial que per algun motiu agafa importància. En el cas de Carolina es tracta d'un riu, tan insignificant per a moltes persones i alhora tan important per a ella, però tot té la seua explicació. Des que era xiqueta i s'acabaven les classes, ella i el seu pare paraven una estona al riu per a explicar-se com els havia anat el dia i per a desconnectar una mica de la societat . Ells estaven tan units,aqueix era el seu lloc,sempre passaven temps junts fins que un dia per desgràcia, el pare va morir. Van passar els dies, mesos,anys... i Carolina seguia anant a aqueix lloc que ràpidament va cobrar més importància de la que ja tenia pel simple fet dels records tan feliços que hi havia viscut. És tan fort el record que no pot passar ni un sol dia sense anar al riu i explicar-li com li ha anat el dia i confessant-li com troba a faltar son pare. Normalment es diu que les coses tan comunes no tenen valor i que quan desapareixen agafen valor, ella ha sabut valorar les coses, però no prou. Per això una cosa com un riu agafa força per a ella, perquè aqueix riu és el seu pare. ANABEL GARCIA. 1r BAT. IES LAURONA. LLÍRIA