PASSIÓ ADORMIDA   Era un dia fred. Allò estranyava Miquel perquè feia nomes tres dies havia escoltat al noticiari que començava la primavera. És clar, era 23 de març. Es sentia valent i amb ganes de gaudir el dia malgrat les condicions climatològiques adverses. Va mirar el seu gos Puf i els dos van saber què fer. Sense pensar-ho més, li va posar l’arnés i començaren a caminar direcció al bosc. Era un lloc on li agradava anar. Tenia una especial debilitat per la natura. Què es podia esperar d’un biòleg? Al cap d’una estona, van aturar-se i Miquel va donar-li a Puf el seu moment de llibertat. Mentrestant, aquell jove apassionat per la natura es va asseure als peus d’un gran roure. Per davant, com si d’una serp es tractes, fluïa un riu d’aigües cristal·lines. De sobte, va adonar-se d’un objecte afonat que brillava a la llum del sol. “Serà una joia?” – va pensar ell. Però no, res de tot el que es podia haver imaginat. Era una ferradura. Cóm podia haver arribat fins el fons d’aquell riu que tant li agradava escoltar? Sense cap fàstic, va agafar-la i va notar el seu òxid damunt del ferro. En eixe moment va sentir un calfred que no va tindre massa importància per a ell. Però, sense saber-ho, aquell 23 de març havia sigut el seu primer dia d’una llarga i exitosa carrera com a genet.   César López 2n Batxillerat IES MALILLA