IES Malilla

Un dia a la meua vida Va ser un día com qualsevol altre, estàvem els meus companys els guàrdies civils i jo menjant al mas on anàvem a menjar molt sovint i gratis.Quan vam acabar de dinar vaig preguntar-li al nen gran de la casa, que deuria tindre al voltant  d´uns deu anys, que si li agradava el seu mestre i si li ensenyava moltes coses. Goriet, que així s´anomenava el nen, em va contestar que sí i que l´últim que li havia ensenyat va ser un poema anomenat "missatge d´un rossinyol al nen de Déu". Vaig escoltar amb molta atenció el poema que m’estava recitant ja que si trobava alguna cosa estranya en els versos tindria una raó per interrogar el senyor Arcadi, un home gros amb uns ulls grans i grisos i que sempre anava amb un monocle.  Quan Goriet va finalitzar de recitar el poema vaig comprovar que no hi havia res estrany en els versos ni cap doble sentit en el qual donara a entendre que era republicà. Li vaig donar les gràcies a Goriet i me´n vaig anar del mas al costat dels meus companys guàrdies civils. José Rodríguez. 1r Batxillerat IES MALILLA