IES Malilla

La tornada Era finals de la tardor, quan els dies són curts i les nits llargues. Des que la meua germana Teresa havia desaparegut, Goriet havia d'encarregar-se de la rabera i a mi em tocava anar sola al col·legi. Aquelles setmanes em vaig adonar que era més fort el meu interès per aprendre que la por que passava durant el llarg camí a l'escola. Una vesprada van cridar a la porta. Estàvem acostumats als sobresalts dels guerrillers i de la Guàrdia Civil, tement-nos el pitjor. De sobte, es va obrir la porta i la llum de l'habitació va il·luminar la cara de Matemàtic que venia amb la meua germana. Nosaltres els crèiem a França. La meua mare va abraçar Teresa, que estava temorosa i vestida com un guerriller. En aquell moment vaig pensar que la meua mare deixaria d'estar trista. Durant l'absència de Teresa havia hagut de créixer molt de pressa, prenent tasques que superaven la maduresa de la meua infància. Més tard sabria agrair-li el favor que ens va fer aquell guerriller al qual mai més vam tornar a veure. Encara que en aqueix moment hi havia moltes coses que no comprenia, estava contenta perquè per fi el meu germà tornaria a l'escola amb mi. Ma Dolores López de los Mozos Martín 2n Batxillerat IES MALILLA