IES Malilla

Malson al mas Era un dia com qualsevol altre, amb nostàlgia, inquietud i desànim. Tenia por. Tenia por que trobaren Matemàtc a la cambra del nostre mas. Li quedava poc per recuperar-se i anar-se'n, però, i si el trobaven? Ens mataran o faran quelcom amb nosaltres per només ser uns masovers. Els meus flls... Seran tan miserables i despietats que paguen amb ells les conseqüències de la guerra? Ara s'aproftaran de nosaltres, els que vivim a les masies, com sempre, de la nostra malenconia i tristesa, del nostre record i enyorança i del nostre posicionament sense llibertat entre el maquis i els nacionals. Persones cruels i salvatges! No podeu tindre un poc de compassió? Heu destrossat moltes famílies per sentr-vos guanyadors. No teniu sentiments? No sentiu commoció? No, clar que no! La guerra trau el pitjor de nosaltres, odi entre germans, comunistes contra anarquistes, feixistes contra republicans. A vegades em qüestione com és possible que hi haja persones tan insensibles i inhumanes com vosaltres i que a més representeu la llei. A soles vull tornar al passat, on tot era tranquil i alegre. On no hi havia inseguretat ni desconfança sinó solidaritat i respecte. Tinc ganes que tot acabe. Necessite que tot acabe. Cèlia Muuñoz. 1r Batxillerat IES Malilla