26 de febr. 2019

IES Malilla

L’escapada de Teresa Quan la meua germana va escapar, em vaig preocupar prou, sabia massa bé que estàvem en perill. No volia perdre a ningú més, volia que Goriet tornara a l’escola perquè l’aprofitava de veritat i gaudia molt amb Don Arcadi i les seues explicacions sobre la natura i volia que la mare tornara a somriure, estava realment guapa quan ho feia. En definitiva, volia que acabara tot eixe món, encara que era l’únic que coneixia, estava convençuda que deuria haver-ne un millor, on la gent poguera viure tranquil·lament, sense censura ni repressió. Però el que de debò desitjava amb totes les meues forces era que els guàrdies civils deixaren de vindre al nostre mas, es menjaven el nostre dinar i sense dir ni gràcies se n’anaven a torturar i detindre masovers. També he de dir que no volia tornar a veure els guerrillers perquè encara que foren més agraïts, realitzaven els mateixos actes contra altre tipus de gent o fins i tot de vegades el mateix i ens posaven en constant perill a nosaltres i a molts altres masovers. Em continue preguntant: Per què hem de passar tot açò sense tindre ideologia i portant-se bé amb els dos bàndols? Paula Martínez Ramón 1r Batxillerat IES MALILLA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.