IES SANT VICENT FERRER (VALÈNCIA)

La Sega 

 IES SANT VICENT FERRER (VALÈNCIA). Eva Mas Parejas. 

 Les parets estaven brutes de sang, però, no hi havia ningú. Estava espantada i, aleshores, va aparèixer. Estava amagat baix de la cadira, anava tremolant, intentant que ningú el vera. Jo, amb tots el sentits a l'aguait, inspeccionava l'espai per trobar algú, però res. De sobte em van vindre al cap una quantitat de records innumerables mentre passejava per allí. Anava amb tranquil·litat però no era conscient del que m'esperava quan arribara a la part de dalt del mas, uns quants passos més... I, tots aquells records van esclatar i desaparèixer com en un núvol de fum al meu cap. No podia ser: mamà, Gregori, Ferroviari, Blas, Pelut, Alejandro, Torregrossa, capità Mata... tots estaven ací, excepte un: Rumb, que continuava tremolant amagant-se davall tot el que podia, pobre gos... Juntament amb la gran tristesa que sentia al cor, em sentia encoratjada, enrabiada... aquest sentiment va augmentar quan, al sòl, hi havia un diari: Hitler mort i Franco abatut. Tot havia sigut una reacció d'algú que, amb aquella notícia, va començar a disparar descontroladament a tothom. No m'imaginava qui podia ser fins que vaig veure, a la seua mà, el fusell que el culpava de tot...

La Sega 

IES SANT VICENT FERRER (VALÈNCIA). Pablo Martín Pascual 

Anava cap al poble. El dia transcorria amb normalitat. Vaig decidir anar cap al bar de sempre, estava cansat de tant de treball, pensava trobar allà els meus amics. No estava molt interessat en les coses del meu voltant fins que vaig vore una imatge que em va gelar la sang: un home estava apuntant un dels meus amics al cap.

Vaig anar corrent sense pensar per l'excitació. Em va vore corrent cap a ell. Vaig escoltar un tret i tot es va tornar negre.

-Tot es va tornar roig quan vaig vore aquell home corrent cap a mi. Tant roig que li vaig disparar no entenc perquè, però el meu cap no pensava amb claredat. Vaig trobar Teresa en eixir del bar. Entre marejos li vaig dir que se'n vinguera amb mi, cosa a què es va negar. Li vaig repetir la pregunta i va tornar dir que no amb el cap. El meu cap no podia més. Vaig començar a disparar i Teresa va caure a terra i jo vaig disparar-me a la cama i vaig començar a sagnar. No podia caminar més i, amb el cap ja tranquil, vaig fer que tota la meua visió es tornara negra amb el so més silenciós que havia escoltat.